Els enigmes del professor Kolja: Percy Fawcett, el darrer gran explorador

El Professor Kolja torna a contactar amb nosaltres des de terres indòmites per tal de portar-nos un altre d’aquells misteris que tant l’entusiasmen i tant ens agraden. En aquest cas, el protagonista no és altre que Percy Fawcett, el darrer gran explorador britànic, que va desaparèixer en estranyes circumstàncies al Brasil, convertint-se en un màrtir de la seva professió.

Fawcett, nascut com Percival Harrison Fawcett el 1867 a Torquay, Anglaterra, era fill d’un membre de la Royal Geographical Society, i des de ben petit va heretar el gust per l’aventura i les exploracions. Després de treballar una temporada amb l’exercit britànic i de fer d’agent secret a l’Àfrica del Nord (on va aprendre l’ofici de la topografia), va emprendre la seva primera expedició a l’Amèrica del Sud el 1906.

En aquesta primera expedició es va dedicar a cartografiar l’àrea de selva de la frontera entre Brasil i Bolívia, i l’any següent, el 1907 va afirmar haver disparat a una anaconda gegant de 62 peus de llarg, pel que va ser ridiculitzat per la comunitat científica. Va realitzar un total de set expedicions entre 1906 i 1924. Gràcies a aquest bagatge va aconseguir desenvolupar una bona relació amb els natius de la zona, tot i que les seves expedicions es van veure interrompudes per la Primera guerra Mundial i el servei militar actiu.

Després de tornar de la guerra, Fawcett es va començar a obsessionar amb una llegendària ciutat perduda en alguna zona de la selva del Mato Grosso, a la que va anomenar “Z“. L’explorador es basava en un antic manuscrit portuguès, conegut com el el Manuscrit 512, on es detallava l’existència d’una suposada ciutat perduda, similar a les ciutats gregues i llatines (Fawcett va suposar que eren vestigis de la civilització de l’Atlàntida), entre les selves de Brasil, on una civilització d’homes blancs hauria governat la zona en èpoques ancestrals.
Així, el 1925, i després d’una expedició anterior del 1921 per la zona de Bahia, Fawcett va iniciar la que seria la seva darrera expedició, acompanyat del seu fill gran Jack Fawcett i un gran amic d’aquest, Raleigh Rimell. Va elegir tan sols dos acompanyants per poder viatjar més ràpidament i per passar desapercebut entre algunes de les tribus locals, que en aquella època encara no havien entrat en contacte amb els homes blancs.

Després d’arribar a la zona de Mato Grosso, Fawcett va arribar a l’Alt Xingú, un afluent del riu Amazones. Era el 29 de maig del 1925 quan va telegrafiar a la seva esposa informant-li que estava preparat per penetrar en territori inexplorat. Va ser l’últim contacte que es va tenir amb Fawcett i els seus dos acompanyants.

La majoria de suposicions sobre la seva fi versaven sobre els indis locals, com la tribu dels Kalapalos, els últims que els van veure endinsar-se en la selva, o els Xavantes, el territori del qual estaven penetrant. Tot i això, segons alguns testimonis, els dos acompanyants de Fawcett ja estaven coixos i malats quan van ser vistos per últim cop, i podrien haver mort per causes naturals a la selva, i no assassinats per les tribus de la zona.

Durant les dècades següents les diverses expedicions que van buscar algun rastre dels exploradors no van aconseguir sinó rumors . impossibles de verificar. Així es va extendre la llegenda entre els indis natiu que Fawcett havia perdut la memòria i havia passat la resta de la seva vida com a líder d’una tribu de caníbals. Fins a cent exploradors que havien anat a l’encontre de Fawcett van morir a les selves brasileres de Mato Grosso. Una de les teories més conegudes és la que va declarar Villas Boas a un explorador danès. Segons aquest, Fawcett i els seus acompanyants haurien perdut els regals per a les tribus locals en un accident al riu, i els Kalapalo, veient-los malalts i dèbils van decidir matar-los. L’explorador danès va visitar la tribu i suposadament li van confirmar la història de Villas Boas.


El 2005, un reporter de Nova York va visitar la mateixa tribu, els Kalapalo, i va descobrir que aquesta havia estat transmetent una història oral sobre Fawcett, un dels primers blancs que havien vist mai. Així, la història deia que Fawcett i el seu equip s’havien quedat al poble i després se n’havien anat en direcció est. Els Kalapalo van advertir als exploradors de no seguir, doncs serien morts pels “indis ferotges” que ocupaven aquell territori. Tot i això, Fawcett va insistir en avançar. Després d’observar el fum de les fogueres dels exploradors durant cinc dies, els Kalapalo no en van tenir cap més noticia.

Sigui quin sigui el resultat final de totes les investigacions sobre el tema, el destí de Fawcett i els seus dos acompanyants ja s’ha instal·lat en l’imaginari cultural del Regne Unit i Europa, com ho demostra que Arthur Conan Doyle, l’escriptor de la saga de novel·les sobre Sherlock Holmes i gran amic d’aquest s’inspirés en els seus relats per escriure la seva obra El Món Perdut. A més, la figura de Fawcett va servir per a la creació d’Indiana Jones, i ara mateix s’està començant a treballar en un film, titulat The Lost City of Z, que es basarà en aquesta última expedició de l’explorador, i de moment compta entre el seu repartiment amb els actors Benedict Cumberbatch i Robert Pattinson. Veurem si esdevé un futur gran èxit, però de moment, una gran història ja la tenen.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s