De Brises i Boires: "Doctor Pasavento", Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas és un escriptor en llengua castellana, autor de novel·les com “Fills sense fills“, “París mai s’acaba”  o “Dublinesca“. Va nèixer l’any 48 a Barcelona, estudià dues carreres: periodisme i dret i seguidament entrà a dues revistes importants: la revista cinematogràfica Fotogramas, com també a la revista Destino. No obstant això, al cap de tres anys, li tocà fer el servei militar obligatori a Melilla, i allà fou el lloc on escrigué el seu primer llibre “Mujer en el espejo contemplando el paisaje”, que després li canvià el títol per “En un lugar solitario”. Més tard viatjà a París, i allà va ésser el lloc on va escriure la seva segona novel·la “L’assesina il·lustrada”. També cal destacar la seva experiència a Amèrica Llatina, on va fer amistats sobretot amb el poeta xilè Roberto Bolaño i l’escriptor Sergio Pitol. Actualment està al diari El País escrivint articles a la secció de cultura.

Doctor Pasavento, Premi José Manuel Lara de Novel·la l’any 2006, és una novel·la que recull obsessions d’ell, molt conegudes per qui hagin llegit els seus llibres començant per Barteleby y Compañía. La trama comença quan un novel·lista decideix desaparèixer de la circulació durant un viatge a Sevilla, en el que després iniciarà un viatge que el portarà de Nàpols a París. A més a més, la novel·la comença a a la torre de Michel de Montaigne, l’inventor del gènere de l’assaig, al castell de Montanha, on es llegeix en una de les columnes una frase en llatí: “Fortis imaginatio generat casum” (Una forta imaginació generà l’esdeveniment). L’autor viatja al manicomi suís on Robert Walser va viure tants anys apartat del món, i s’apropa a l’exercici d’un art molt peculiar.

A part de l’ideal de la desaparició, cerca la vida de bella infelicitat que li va dur l’extrema repugnància que li produïen el poder i la bellesa literària. A més a més creu que investigaran sobre ell però ja no el busca ningú fins que al final ningú ja no pensa en ell. El veurem llavors que recorre a aquesta estratègia de la renúncia, que és l’acte extrem, molt utilitzada per autors excèntrics, que ens agraden tant aquí a Ville à Dômat. En definitiva, podríem dir que és un llibre dedicat a somniar pels racons, obert a la imaginació i per tant, fa que ens torni una mica més vius.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s