Els enigmes del professor Kolja: Mary Celeste

Tornem altre cop amb les històries del professor Kolja, després d’haver passat per les perilloses costes de la costa de Gal·les i la frondosa selva de Mato Grosso. En aquest cas, la figura intel·lectual més important d’Astanà, Kazakhstan, ens presenta la història d’una de les travessies marítimes més misterioses de la història, ens presenta la història del Mary Celeste.

El Mary Celeste va ser un vaixell construït el 1861 amb el nom de Amazon, a Nova Escòcia, al Canadà. Ja des de un bon inici el vaixell va estar rodejat de diverses fatalitats. El seu primer capità no va arribar mai a comandar-lo perquè va morir ofegat, destí que va sofrir també el seu segon capità, en aquest cas durant el viatge inaugural. Després de patir una forta tempestat, va ser venut a un nord-americà el 1869, i aquest va rebatejar la nau amb el nom de Mary Celeste.

Així, el vaixell va seguir en actiu de forma normal fins el dia 5 de novembre de l’any 1872, quan va salpar del port de Nova York sota el comandament del capità Benjamin Briggs. Completaven la tripulació la seva esposa, la seva filla de dos anys i set mariners més. Transportaven 1.701 bidons d’alcohol industrial fins a Gènova, Itàlia. Un mes despres, el 5 de desembre cap  les tres de la tarda la tripulació d’un altre vaixell, el Dei Gratia, va observar un vaixell que navegava sense rumb prop de les Açores. El capità del vaixell coneixia a Briggs, així que al llegir el nom del vaixell va penar que havien sigut abordats per pirates, doncs no van trobar ningú en el seu interior.

La roba dels tripulants estava ordenada, i no van trobar ni el bot salvavides, ni el sextant, ni el cronòmetre ni la bitàcola. El diari de navegació trobat a la cambra del capità tenia anotacions fins al 24 de novembre, però no senyalava cap fet remarcable. Els tripulants del Dei Gratia van decidir porta la nau fins a Gibraltar, el seu destí, i després d’interrogar al seu capità, les asseguradores van pagar 8.000 lliures a aquest pel rescat del vaixell.

El vaixell es va seguir utilitzant durant dotze anys per diferents propietaris, fins que el 1885 va ser enfonsat a propòsit pel seu propietari per cobrar el seu cost per l’asseguradora (cosa que no va succeir). El 2001 es van trobar les restes del vaixell a l’illa de la Gonâve.


En l’actualitat encara es busca una resposta per la desaparició de la tripulació del Mary Celeste, i tot i que en el moment una de les teories amb més seguidors va ser la de l’abordament pirata (podeu llegir l’article publicat al New York Times en una de les imatges), actualment es pensa que el capità va ordenar l’abandonament de la nau pel temor a una fuga del material que transportaven. Hi han altres teories, es clar, com la que diu que els homes es van emborratxar amb l’alcohol que transportaven (que és letal) i que van matar al capità i la seva família i van fugir amb el bot, i també trobem aquells que pensen que van ser víctimes d’un monstre marí, tot i això, el més probable, com sol ocorre amb la majoria d’històries del professor Kolja, és que mai sapiguem realment el que va succeir entre el 24 de novembre i aquell dia 5 de desembre en el que el vaixell va ser trobat. 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s