DE BRISES I BOIRES: "Incerta Glòria" Joan Sales

El dilluns passat, a la secció literària De brises i boires, el nostre lletraferit en Matapardals, ens parlà de l’escriptor, poeta, editor i traductor Joan Sales. Joan Sales fou un escriptor, poeta, editor i traductor català que va néixer l’any 1912. Va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, coneguda per publicar obres com “La plaça del Diamant” de Rodoreda o “Bearn o la sala de les nines” de Llorenç Vilallonga i fou el promotor de la revista Quaderns de l’exili. A més a més, dir també que se li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Pel que fa a l’estil poètic, va rebre molta influència literària del poeta post-simbolista Màrius Torres, un gran amic seu, que justament es van conèixer quan Torres li faltaven pocs anys per fer-se fonedís de la seva vida. A l’acabar la guerra civil l’any 1939, s’exilià a França i després a la República Dominicana l’any 1940, d’on passaria a Mèxic l’any 1942. Des del seu segell editorial, oferirà al públic la seva gran novel·la Incerta glòria (1956), el seu epistolari Cartes a Màrius Torreso les seves traduccions, entre les qual hi ha El crist de nou crucificatde Nikos Kazantzakis, o Els germans Karamàzov,del rus Dostoievski. Actualment, és un escriptor que s’està treballant molt en l’àmbit de la traducció. Per exemple, podem fer esment de la conferència que va fer el catedràtic, professor i traductor Joaquim Gestí al CCCB el passat 10 de Març sobre aquesta traducció grega amb la col·laboració de la traductora Simona Skraebec.


Incerta Glòria és la seva 6a novel·la, que fou publicada per primer cop l’any 1956 i després l’any 1971. La novel·la fou escrita pel bàndol dels vençuts i no conté cap missatge polític, i reflecteix un dolor que sobreviu a la propaganda de qualsevol part: tant dels escriptors comunistes i republicans com el bàndol nacional. La novel·la es divideix en quatre parts que tenen com a fons la guerra civil espanyola amb els dos bàndols.

La primera part és en forma epistolar i narra les vivències del tinent jove Lluís de Brocà i de Ruscalleda al front d’Aragó. La segona part també és en forma de carta, i pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya del Lluís, que narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part i la quarta són les vivències del seminarista Cruells, que més tard esdevindrà sacerdot.

Pel que fa a l’estil de la novel·la, podem dir que és àgil i col·loquial i reflecteix el model de llengua del seu autor, que donava molta importància al català parlat del seu temps, amb alguns castellanismes. A més a més, fou guanyadora del Premi Joanot Martorell i va rebre crítiques elogioses ja en la traducció francesa de l’any 1962.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s