Ceylan obté per fi la Palma d’Or

El festival de Canes es va acabar fa poc més d’una setmana, i va donar com a triomfadores diverses pel·lícules que ja havíem destacat des de Ville à Dômat. Així, el premi a millor director va ser per Bennett Miller, com a resultat de la seva fantàstica feina al darrera de Foxcatcher. Un dels altres participants en aquest film que no va poder obtenir premi tot i que ho mereixé va ser l’actor Steve Carrell, en una interpretació que segons la crítica trastocarà la seva carrera. L’actor va veure com un altre intèrpret que ja vam postular des del programa va prendre-li el guardó, Timothy Spall, en el paper principal de Mr. Turner, on dóna una classe magistral al encarnar al llegendari pintor romàntic, va ser el més reconegut per la seva feina. Julianne Moore, protagonista de Maps to the Stars, el nou film de David Cronenberg, va ser la premiada amb el guardó a millor actriu, per un treball en una pel·lícula que no va acabar d’entusiasmar tant a la premsa especialitzada com es podia intuir en un primer moment.

Però si hi va haver un film que destaques entre tots els altres a l’hora d’entregar els diversos premis aquest va ser Winter Sleep, la nova obra del turc Nuri Bilge Ceylan, probablement el millor director del seu país actualment. Ceylan arribava a Cannes després de guanyar el 2011 el Gran Premi del Jurat per Once Upon a Time in Anatolia, la seva pel·lícula anterior, i a més ja havia guanyat també el mateix premi amb Llunyà, el 2002, i el premi FIPRESCI el 2006 amb Climates, així com el guardó a millor director per Three Monkeys el 2008. El haver guanyat aquest any la Palma d’Or i altre cop el FIPRESCI són doncs el resultat d’una llarga carrera plena d’èxits, com a mínim, amb el festival de Canes en qüestió. A Winter Sleep el director turc ens narra durant una mica més de tres denses hores la història d’Aydin, un actor jubilat que dirigeix un hotel a l’Anatòlia central amb l’ajuda de la seva jove esposa, amb la que manté una relació molt freda i llunyana, i de la seva germana que s’acaba de divorciar. Els trets més característics del director segueixen presents en aquest nou film, tan per bé com per mal, i pot ser que a una part del públic l’obra li acabi resultant pesada i li doni la sensació de tenir un metratge excessiu, tot i que el mateix es pot dir d’una gran quantitat de directors actuals, allunyats dels convencionalismes d’un cinema americà més senzill, directe i benvolent amb l’espectador (altre cop, tant per bé com per mal).

La resta de premiats inclouen els nous films de Jean-Luc Godard i Xavier Dolan (un dels millors directors canadencs actuals), guanyadors del Premi del Jurat, així com la hongaresa White God, de Kornél Mundruczo, guanyadora de la secció Un Certain Regard. Per altra banda, el premi al Millor Guió ha estat per Oleg Negin i Andrey Zvyagintsev, com a resultat de la seva feina a Leviathan, de la que Zvyahintsev és director, en una cinta molt crítica amb la Rússia actual.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s