Així, el primer cas documentat sobre esdeveniments estranys data del 1840, on trobem a un jove anomenat Robert Warboys. Amb 20 anys, ell no té por de les històries que circulen pels carrers sobre fantasmes i monstres. Una nit, després de passar força estona en una taverna pròxima amb uns amics, Warboys és reptat a passar una nit en aquella maleïda habitació. El jove accepta i pacta amb el propietari de l’edifici, que no li volia deixar passar la nit en aquell lloc, dormir amb una arma i una campana per avisar-lo en cas de detectar un mínim moviment o soroll sospitós.
El propietari s’en va anar al llit a les dotze, quan feia mitja hora que el jove es trobava ja a l’habitació, exactament un pis per sobre de la del propietari. Tot va anar succeint amb normalitat fins que, cap a les 00:45, el propietari va sentir uns crits i el soroll d’un tret al pis superior. L’home es va llevar ràpidament del llit i va pujar corrents a l’habitació on es trobava el jove. Quan va arribar a la porta es va trobar l’habitació aparentment sense canvis. El jove havia deixat la seva roba sobre la taula, i en aquell moment ell estava arraconat en una cantonada de l’habitació. La pistola encara estava fumejant. Quan el propietari es va acostar al jove es va adonar que estava mort. L’expressió de la seva cara era dantesca: la boca oberta i els seus ulls expressaven terror. El seu cos va morir en estat de xoc, paralitzat.
El propietari va buscar per tota la casa i va seguir la trajectòria de la bala però mai va trobar res. Fos el que fos el que havia causat la mort del jove Robert Warboys va desaparèixer, però per dades posteriors sabem que va tornar a actuar com mínim un parell de vegades més, causant entre d’altres, la mort del mariner Edward Blunden. Fos el que fos el que habitava en aquella misteriosa habitació però, fa anys que sembla haver marxat per sempre més. O potser no, potser només el professor Kolja sap que fou realment de l’estranya criatura de Berkeley Square.