Els enigmes del professor Kolja: L’estranya resurrecció de Joan Norkot

A mitjans del segle XIX va arribar a mans del doctor Henry Sampsom la copia d’un vell manuscrit redactat feia 200 anys per un antic parlamentari anomenat John Mainard, on es narrava un estrany cas judicial que en aparença es va resoldre gràcies a la parcial resurrecció de la víctima, que va identificar els assassins.

El crim va tenir lloc a Hertfordshire durant una nit del 1629. A l’endemà es va trobar el cos degollat de Joan Norkot, al seu propi llit. A la casa hi vivien a més de la víctima i el seu fill, el seu marit, la seva sogra, la germana i el marit d’aquesta. Tots (a excepció del fill, que era un nen), van declarar que s’havia tractat d’un suïcidi.


Tot i això, tant l’escena del crim com la personalitat de la víctima no encaixava amb la hipòtesis de la família, pel que les autoritats van sol·licitar la realització de la “prova del tacte”, un vell procediment que creia que el cos de la víctima d’un assassinat reaccionava d’alguna forma amb el contacte del seu assassí. Així, trenta dies després d’haver sigut sepultada, es va desenterrar el cos de Joan Norkot, i es va fer que les quatre persones sospitoses la toquessin. Segons els testimonis, el cadàver va començar a suar i va adquirir un to rosat. Aleshores va obrir un ull i el va tornar a tancar, repetint aquest moviment tres vegades més, alhora que els apuntava amb el seu dit índex i el tornava a retirar.

Tot i els resultats, els quatre sospitosos no van poder ser acusats d’assassinat i van salvar el primer judici, però a instàncies del fill de la víctima va obrir-se un segon procediment i aquest cop, i a causa de les proves incriminatories de l’escena del crim (l’arma es trobava molt lluny del cos de la víctima, i era més que probable que el cos hagués sigut mogut de lloc), tant el marit com la sogra i la germana de la víctima van ser considerat culpables. Al final la germana es va salvar de ser penjada al estar embarassada, i va poder tornar amb el seu marit que va ser absolt.

El doctor Sampsom va publicar el cas el 1851 a la revista Gentleman’s Magazine and Historical Review, explicant que un taverner li havia proporcionat el manuscrit original de Mainard, que tot i viure durant l’època dels esdeveniments no va poder ser un dels testimonis de l’estranya resurrecció de Joan Norkot. La seva descripció dels fets es basava en el testimoni del clergue encarregat del procediment.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s