De Brises i Boires: "Werther" Goethe

Fa molts De Brises i Boires, vàrem recomanar el llibre de cartes Les desventures del jove Werther, de l’autor alemany Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832).
 

Goethe fou un pensador i literat alemany, poeta, novel·lista, dramaturg, però també fou funcionari, concretament de la Cort de Weimar. Va rebre una educació humanística molt rigorosa, va estudiar moltes llengües, entre les quals s’hi troben el grec clàssic, llatí, francès, hebreu i també anglès. A més a més va ser l’iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i Ímpetu), i precursor del qual seria el romanticisme alemany. Va estudiar Dret i es va interessar per altres branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina que el van portar al descobriment de l’os intermaxil·lar. També es va interessar per la botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären (1790). D’entre les seves obres cal destacar, a part de Werther (1774), l’obra autobiogràfica Poesia i veritat (1831), les Elegies Romanes, i l’obra de teatre Faust (1807 la primera part i la segona part 1831).

Werther és un llibre semi autobiogràfic, on a les Elegies romanes mencionà que el seu sofriment juvenil fou en part inspiració per a la creació de la novel·la. Werther és una novel·la important, puix que és un dels pocs treballs que Goethe escriví dins del moviment Sturm und Drang abans de començar amb el moviment clàssic de Weimar. El llibre està estructurat en tres parts: Llibre primer, Llibre segon i De l’editor al lector. En les dues primeres parts trobem les cartes que periòdicament va escrivint el jove Werther a Wilhelm, el seu millor amic. Malgrat que no trobem les respostes d’aquest, sí que en moltes cartes del mateix Werther veiem com respon a preguntes que li fa el seu amic. Les vivències que descriu comencen amb l’arribada de Werther a un poble anomenat Wahlheim (encara que en veritat està basat en Garbenheim, als voltants de la ciutat de Wetzlar). Allà queda agradablement sorprès de les tradicions de la gent del camp, i malgrat que troba la ciutat, segons pròpies paraules, desagradable, sí que professa una gran admiració pels seus voltants. Hi coneix la Lotte, una noia compromesa amb Albert (11 anys més gran que ella), i se n’enamora profundament. La resta del text, en què també s’inclouen algunes cartes a la mateixa Lotte, continua explicant a Wilhelm les seves emocions; en el llibre primer d’eufòria i felicitat. Com que l’amor entre Werther i Lotte és impossible, ell decideix anar-se’n del poble.

En el llibre segon, després de passar un temps treballant pel comte de C. torna al poble de Lotte, mantenint la seva pena perquè sap que el seu amor no podrà ser correspost. A les cartes del Llibre segon s’hi dilueix un sofriment constant que va desgastant la moral i l’ànim del jove protagonista fins a arribar a l’última part del llibre. De la mateixa manera en què s’inicia el llibre, amb l’editor declarant la seva voluntat de fer propera aquesta història, aquí també el mateix editor es dirigeix al lector per explicar-li els últims dies de Werther. Fins i tot, la novel·la va donar un impacte cultural molt gros, fent que els joves d’Europa vestissin la mateixa roba que el mateix Werther i fins i tot, practiquessin el suïcidi, i curiositats com la del mateix Napoleó Bonaparte, que admirà tant aquest llibre que el respecte i l’admiració davant Goethe li varen portar a què escrigués un monòleg a l’estil de Goethe, i en totes les campanyes militars sempre s’endugué un exemplar del llibre amb ell. Una novel·la per llegir-la i rellegir-la, i tornar-la a rellegir i tornar-la a llegir.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s