De Brises i Boires: "Esperant als bàrbars" John Maxwell Coetzee

El passat dilluns vàrem tractar a l’espai literari De Brises i Boires la tercera novel·la de l’escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee: Esperant als bàrbars.

John Maxwell Coetzee va nèixer el 1940 a Ciutat del Cap. Es va formar en una escola catòlica, i després va estudiar Anglès i Matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà, respectivament, els anys 1960-1961. Després de ser programador informàtic per a IBM, realitza un postgrau en literatura a la Universitat de Texas, i després és professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. El 1984, torna a la seva ciutat natal i és professor de literatura anglesa a la universitat d’aquesta ciutat, on es jubila l’any 2002. Actualment, és investigador al Departament d’Anglès de la Universitat d’Adelaida, Austràlia. L’any 2006 Coetzee rep la nacionalitat australiana.


Què esperem agrupats al fòrum? Avui arriben els bàrbars. […] Quines lleis votaran els senadors? Quan els bàrbars arribin donaran la llei. Perquè avui arriben els bàrbars.

No hi ha millor introducció a Esperant als bàrbars que el poema del grec Konstantinos Kavafis, del que en va prendre el títol per la novel·la. Un poema críptic en gran part puix que no revela a qui va dirigit.

El llibre ens presenta a un magistrat d’una ciutat fronterera d’un imperi sense nom, que apura els seus anys de vida i servei. Arribarà a la ciutat un destacament militar amb la intenció de protegir la frontera contra l’atac als bàrbars, un éssers nòmades dels quals no ens sabem res. Seguidament, el magistrat acull a una jove cega i mutilada bàrbara i decideix retornar-la al seu poble, tot iniciant un viatge a través del desert, el que canviarà la seva situació per sempre davant el poder imperial.


Un aspecte important a l’obra és el tema del no-nom de l’Imperi. Coetzee no ens donarà pistes sobre qui són els bàrbars, ni tan sols una ubicació específica ni contextualització històrica on ocorre la trama, tot contribuint a l’extrapolació universalista dels fets narrats. Si bé l’acció pot tenir lloc a Sud-Àfrica, la podem transferir a un altre lloc on la societat hagi sofert la barbàrie.

Els temes de justícia, llei i civilització s’entrellacen des del principi del llibre, fent que el concepte aparegui confús, borrós. Una novel·la carregada de símbols, magnífica, el pas de les estacions com a metàfora del pas del temps i la decadència del cos. Portada amb suavitat per uns terribles fets que no per ser terribles la fan menys atractiva. La tortura no és forma adequada d’aplicar la justícia. Coetzee ens incita a mirar al nostre voltant, a reflexionar i a preguntar-nos què hem après en milers i milers d’anys de civilització.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s