Millors pel·lícules del 2014. Nº 1: Ida (Pawel Pawlikowski)


1. IDA (PAWEL PAWLIKOWSKI)


La millor pel·lícula del 2014 per Ville à Dômat és una petita joia del cinema polonès anomenada Ida. La darrera pel·lícula del director Pawel Pawlikowski, un director força ignorat en els seus anteriors treballs, és tota una meravella. Ambientada en la Polònia dels anys 60 del segle passat, el film ens explica la història de l’Anna, una jove novícia a punt de fer els vots que descobreix un turbulent secret sobre el seu passat familiar de l’època de l’ocupació nazi al país.

Amb aquest punt de partida, s’inicia un film amb molt de road movie on religió i família prenen un paper fonamental. Ida és una pel·lícula on allò terrenal es barreja amb allò espiritual, tot en la figura d’una jove noia que durant el poc més de 80 minuts que dura el film és exposada a un món que pràcticament desconeixia. Així, som testimonis del pas que fa la protagonista de l’innocència a la maduresa, de ser una noia a una dona.

Ida de Pawlikowski és una pel·lícula sobre un personatge, també és un film sobre la superació de tot allò mundà, la degustació de les coses terrenals com a pas previ per l’obertura a l’espiritualitat. El film és la història de l’Anna, de com és descobreix a si mateixa, s’apropia de si mateixa i decideix actuar en conseqüència. Ida és una petita meravella que oculta moltes coses. Tota la història està acompanyada d’una fotografia excelsa en blanc i negre, obra de Ryszard Lenczewski i Lukasz Zal, una de les millors de l’any gràcies a la seva personalitat. El guió, co-escrit per Pawlikowski també està, com es pot suposar, a un gran nivell. I les dues actrius protagonistes, l’Agata Kulesza i l’Agata Trzebuchowska, fan una feina excepcional.

Amb una aroma a cinema clàssic i amb un estil inconfusiblement europeu, Pawlikowski ha aconseguit amb el seu cinquè llargmetratge una obra mestra. Ida és el millor film de l’any, ho és per molts motius, però només veient la cinta és pot arribar a apreciar la singularitat de la pel·lícula, i això, a l’igual que passa amb les accions de la dona protagonista, és una decisió personal.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s