Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Josep Sucarrats (Revista CUINA)

El darrer dilluns vàrem tenir de convidat al nostre espai d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro el director de la revista CUINA: Josep Sucarrats.


Josep Sucarrats és periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i ràdio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.


Josep Sucarrats, bon vespre, com anem de gana?


Jo ara vinc d’una comissió tècnica sobre uns Premis que es diuen Llorenç Torrado dedicats doncs a aquest gastrònom i són uns premis que s’entregaran el 15 de Març a Tortosa. Bé, hem proposat els candidats a aquests premis i la setmana que ve un jurat triarà els guanyadors. Després de triar-los que ho hem fet al celler de Gelida, al carrer Vallespí de Sants, ens han donat cava i venia gent de l’Ebre perquè això s’havia d’entregar a Tortosa i han portat baldanes de Tortosa.


La Revista CUINA fa 14 anys concrets que existeix i diríem que és la revista líder en contingut gastronòmic.


La veritat és que tenim un model que és un model de revista que en tot l’Estat no s’ha replicat i això no vol dir que no hi hagi bones publicacions de CUINA Però aquest joc que fem nosaltres que és connectar l’alta gastronomia amb la gastronomia de casa no l’ha fet amb tanta decisió ningú més.


Això vol dir que heu agafat un bon forat, Compte que hem de precisar una cosa. Sovint a tots els mitjans de comunicació es parla molt de cuina, tenen gran èxit els programes on hi ha cuina, fets per nens com per grans. Això que en parlarem ara no sé si té una mica de show o no… Però realment en Josep Sucarrats no és cuiner, és un periodista, ets autor de llibre Històries de la Barcelona Gormanda. Diríem que el teu recorregut com a professional no són els fogons sinó que és darrere l’ordinador parlant de fogons, parlant de cuina. Perquè avui la cuina té tanta presència als mitjans, perquè estem tant generalitzats amb la cuina?


Bé, perquè de les poques coses que fem cada dia i segurament la més agradable que fem cada dia, perquè n’hi ha de tres agradables que la gent no fa cada dia. Vivim en un país mediterrani amb 4 estacions cada any i amb productes de temporada i un receptari amb aquests productes que s’ha convertit en variat i interessant.


Perquè parlem de cultura gastronòmica en el teu entendre?


La cultura ens explica com som i perquè som com som. Aquella frase famosa que diu: “Som el que mengem” És una activitat cultural perquè la podem vincular a la creativitat i al pensament. Podem menjar d’una manera o altra i això és filosofia si optem per uns productes o per uns altres i és pres del posicionament quasi tot polític si volem i l’altre que evidentment té una part creativa. El que tenim clar és que la cuina és artesania i el que sí que hi ha són resultats realment artístics.


Què vol dir menjar bé?


Menjar bé segurament vol dir menjar sa, menjar sa vol dir que de tant en tant et permets uns excesos, perquè hi ha gent que és tant extrema amb el menjar sa que es moren de pena i avorriment i em sap molt greu per ells. És un gaudi finalment menjar.


En general a Catalunya mengem bé?


Abans us explicava d’on venim i aquest privilegi que tenim de ser mediterranis i que això ens pot ajudar molt a menjar bé. Penso que el receptari català, el que es fa a les cases és realment hàbil, és important per quan fem coses fàcils cada dia i també és exquisit per quan parlem de plats el·laborats. I tot això hi ha un últim segle o quart de segle en que hi han aparegut cuiners importantíssims que han canviat la manera de veure la cuina i la manera de com la percebem.


Potser diríem que l’han elevat a nivell de reconeixement…


De reconeixement ha estat la cuina líder, no hi ha un Ferran Adrià al capdavant perquè està fent altres coses però això atreu de vegades la visibilitat. Després hi han els germans Roca, que ells van ser els trencadors fa molt poc, el que passa moltes vegades en qualsevol disciplina. Fa coses que no hauria fet mai ningú i que costen moltíssim. Hi ha molta gent que evoluciona i això està molt bé, perquè en Ferran Adrià ho va trencar però de les coses que ha fet d’haver trencat la cuina les haurà transformat per sempre.


Explica’ns què heu volgut recollir en Sergi Martín i tu en el vostre llibre Històries de la Barcelona Gormanda.


Doncs algunes de les coses que he esmentat és això del ‘som el que mengem’. Hem intentat explicar com és Barcelona, perquè Barcelona és com és a través del menjar i el beure. Que a Barcelona es pot explicar des del menjar i el beure o des de moltes perspectives però sí que hem valorat que la importància del menjar i el beure com a motor de la història de la ciutat és importantíssim i no sempre s’ha analitzat des d’aquesta òptica. Perquè al segle XIV es crea el Consell de Cent que és l’Ajuntament? Perquè havien d’organitzar els subministraments d’aliments de la població i es crea un mercat que avui encara existeix, que és MercaBarna


Digue’ns finalment algun lloc on es pugui menjar bé de la ciutat de Barcelona.


Un bon lloc seria l’ABaC d’Avinguda Tibidabo, del Jordi Cruz, un cuiner molt creatiu.


Josep Sucarrats, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres i esperem que ens tornis a visitar.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s