De Brises i Boires: “La Oculta” Héctor Abad Faciolince

El darrer dilluns des del nostre espai de literatura De Brises i Boires, vàrem recomanar el darrer llibre de l’escriptor i periodista Héctor Abad Faciolince: La Oculta.

Héctor Hector_AbadAbad Faciolince inicià estudis de medicina, filosofia i periodisme a la seva ciutat natal, cap conclòs. Finalment Estudi llengües i literatures Modernes a la Universitat de Torí. Va ser columnista de la revista Setmana, des del mes d’abril de 2008 i a partir de maig d’aquell mateix any forma part del diari El Espectador com a columnista i assessor editorial.

Ha estat traductor, entre d’altres, de les següents obres d’autors italians: La Sirena I altres relats, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa; Quid pro quo de Gesualdo Bufalino; nombrosos contes d’Italo Calvino, Leonardo Sciascia, Stefano Benni, Natalia Ginzburg, etc.

A ‘La Oculta’, Héctor Abad Faciolince, autor de la meravellosa novel·la autobiogràfica ‘L’oblit Que Serem’, es llança a un cant sobre la nostàlgia i l’afecció a la terra d’origen que en realitat no és una altra cosa que la recerca d’un mateix i l’afirmació de la identitat pròpia quan s’arriba a la maduresa i als albors de la vellesa.

La-Oculta-Hector-Abad-Faciolince-2001270720315
Al moment de morir la seva mare, tres germans, Pilar, Eva i Antonio, van narrant en primera persona els esdeveniments més destacats de les vides que tenien com a centre neuràlgic les vivències comuns a la finca coneguda de la regió colombiana d’Antioquia. Tres personalitats molt diferents: Pilar, dona decidida però xapada a l’antiga que creu per sobre de tot en el matrimoni  per a tota la vida i en la centralitat de la família, Eva, que viu en etern debat entre la lleialtat i familiar i una necessitat de transitar per la rebel·lia i l’inconformisme especialment en el que l’amor es refereix, i Antonio, el més petit, i que viu a la contradicció permanent de residir a Nova York.

Als relats dels tres protagonistes es barregen els problemes de la Colòmbia dels últims anys, la guerrilla, el paramilitarisme, els segrestos o l’abús i la corrupció del poder al costat d’una narració amb tints èpics de la colonització de les terres salvatges per avantpassats seus. Tot això, tanmateix, queda en un pla secundari davant els anhels personals, les vocacions frustrades o les relacions sentimentals i fraternals,, condicionades en realitat per un sentiment de no pertinença a la terra a la que invoquen per ser ells membres d’una burgesia urbana.

El to nostàlgic, amb humor i transgressió en moltes ocasions, una mica característic d’Abad Faciolince, és una constant molt ben portada al llibre i que li atorga el seu major valor, però al contrari que a ‘L’oblit Que Serem’, on la narració fluïa sense veure’s afectada per aquesta reivindicació justa de la figura del pare, a ‘La Oculta’ existeix certa reiteració a la reflexió amb tints bucòlics sobre el pas del temps i la malenconia que s’imposa en excés a la narració dels fets i que condueix a una resolució accelerada de la història.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s