De Brises i Boires: “Atila” Javier Serena

 

Però centrem-nos en Atila. Un escriptor indescifrable. Per a la recreació dels últims anys de Aliocha Coll, Javier Serena empra un narrador en primera persona que exerceix el paper d’observador i del que amb prou feines sabem res, excepte que és un periodista de la revista El paseante (entenc que es refereix a la mítica revista creada el 1985 per Jacobo Siruela, heroi editorial d’aquest bloc). Pot semblar, en certa mesura, al tipus de narrador que Emmanuel AtilaCarrère va emprar en les seves primeres obres (penso en la biografia de Philip K. Dick) i que després va desenvolupar per donar-li una major consistència dramàtica (L’Adversari o Limonov). En aquest sentit, penso que, tot i ser el narrador d’Atila. Un escrittor indescifrable absolutament efectiu per a la comesa que exerceix, Carrère pot ser un punt de referència per a posteriors evolucions d’aquesta primera persona vehicular en el sentit dramàtic. No en altres aspectes.

Aquest narrador en primera persona ens ofereix una clau de lectura que potser convindria aclarir. És cert que a través d’ell coneixem a Aliocha Coll en els seus últims anys de vida. Es detallen amb precisió alguns fets biogràfics de caràcter general, com podrien ser els últims dos amors de Aliocha i les conseqüències funestes que va implicar tant el compromís com la ruptura dels mateixos, o la difícil relació amb el pare; hi ha exactitud en la successió cronològica dels fets que van portar al suïcidi a Aliocha. No obstant això, observo en les eleccions tècniques una predisposició cap a l’abstracció d’alguns passatges i cap al enfosquiment d’altres l’única intenció deu ser la d’esbossar, no tant un retrat biogràfic d’una persona concreta, sinó el retrat d’una disposició de l’ànima , d’un arquetip. Diguem l’arquetip de l’escriptor maleït. Hi ha passatges detallats que analitzen la interioritat de Aliocha, l’obsessió creativa, l’aïllament, el progressiu descens a l’infern.

Un altre aspecte que vull destacar té a veure amb el disseny de l’estructura de l’obra a manera de tríptic (tres parts, sent la intermèdia una llarga analepsi que exerceix de catalitzador per la llançada final). En aquest cas l’estructura funciona i compleix amb el seu propòsit.

 

Recomano la lectura d’aquesta obra per desterrar la idea que en aquest país ja no s’estan gestant escriptors interessants. Això és fals i és fruit del prejudici i del ressentiment. Hi ha escriptors que estan treballant amb un nivell destacat i que potser no arriben als oïdes o ulls o a mans de molts lectors perquè no tenen presència a les xarxes i en el centre dels passats de moda escàndols del món literari. No obstant això, seran ells els que llegirem en el futur. Aquesta és la meva convicció. Ora et labora.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s