De Brises i Boires: “Fragments d’un discurs amorós” Roland Barthes

El darrer dilluns al nostre espai literari De Brises i Boires vàrem recomanar el llibre Fragments d’un discurs amorós, de l’escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura Roland Barthes.

Roland Barthebarthess (Cherbourg, França, 12 de novembre de 1915 – París, 25 de març de 1980) fou un escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura. Dins l’escola estructuralista, influït pel pensament de Saussure i dels formalistes i part de l’anomenat “grup Tel Quel”, és un dels grans referents de la teoria de la literatura moderna. La seva aportació més coneguda és l’anomenada “mort de l’autor”, formulada en un article de 1967 anomenat precisament així: La mort de l’autor.

Es tracta d’una reacció davant la crítica tradicional, massa preocupada per l’autor real del text i, per tant, obsessionada per la biografia de l’escriptor. Barthes proposa oblidar-se’n i centrar-se no en allò que l’autor real ha volgut dir, sinó en allò que el lector rep, allò que interpreta. Així, la mort de l’autor es pagaria amb el naixement del lector.

A l’argument del Werther de Goethe, s’hi suma l’elegància narrativa i el llenguatge que neix de l’absència propi del lingüista francès. El resultat és una magnífica festa del llenguatge.
Barthes escriu amb l’autodomini de l’acadèmia però també des de la passió per l’ofici. Fa de la dissecció de llibres una pràctica quasi quirúrgica: Proust, Nietszche, Stendhal, Baudelaire, Freud, Sartre, Heine, Plató o el Zen cedeixen al bisturí de l’inventor de l’hipertext i li presten llenguatges que ell manipula a plaer. Desgranant amb una sensibilitat sense límits l’angoixa i el plaer de l’enamorament, el filòsof i semiòleg francès (pioner del grau zero de l’escriptura i la mort de l’autor) curulla el text de màximes que ressenyen els dispositius de la passió amorosa. L’enamorat practica un esport foll i es desgasta: la dolçor de l’abisme, la lògica i el bon humor del desig, la veu de l’Intractable amorós, el poder del llenguatge, els monòlegs perpetus de l’enamorat, el decalatge temporal entre l’impuls i l’acte, el sacrifici del propi Imaginari, el karma, la culpabilitat, l’ascesi, la gelosia i el xantatge.

fragments d'un discursEl subjecte estima l’amor i no l’objecte. Desitja el desig, la concreció del qual només pot produir un enunciat inconcret. El diàleg dels dos enamorats corromp la Tragèdia. Qui plora, l’enamorat o el romàntic? Per què s’angoixa el subjecte amorós quan l’objecte estimat respon amb parsimònia o no respon? Amb ‘Fragments d’un discurs amorós’, Barthes aconsegueix comunicar l’amor des de tots els temps possibles, pronosticant, fins i tot, l’explosió de la tecnologia actual i els errors d’interpretació que se’n deriven. Parlar d’amor per acabar esquarterant la condició humana, la seva ridiculesa, els seus camps de trauma: vet aquí la potència indiscutible de Barthes.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s