All posts by villeadomat

Ville à Dômat Capítol 27

Ja tenim blog! Ja tenim seguidors als EUA, Alemanya, Ucraïna i altres indrets. Torna Kúgar, com cada primer dilluns de mes, amb el seu hilarant humor. El Merodeador Subrepticio torna amb nou espai, “Escampar la boira”, on ens presentarà racons amb caliu de la nostra ciutat. Entrevistarem als Kakkmaddafakka en directe. En Mariscal Mauro sembla que aquest cop sí ha anat al Vaticà. Diuen què ha anat a cercar un exorcista! En Hipster es posa mitjons de ratlles no fos cas que la nostra panerola Hèctor li etzibés una picada. Sir Charles i DJ Basas ens ho explicaran tot sobre l’ Elastic Festival i Divus Julius Bonasera sobre l’In-Edit Festival. Us informarem sobre els propers concerts de Miles Kane i Suede. Tot això avui dilluns de 19 a 21h a ràdio Ciutat Vella 100.5FM. Per cert, qui són els Trusters?



Advertisements

Nymphomaniac, l’esperada pel·lícula de Lars Von Trier

La promoció de la nova pel·lícula del controvertit director danès Lars Von Trier es va escalfant. “Nymphomaniac” promet no deixar indiferent a ningú. El creador del moviment Dogma ens presenta un tràiler d’aquest cinquè capítol en què el personatge protagonista Young Joe té diferents encontres sexuals. Aquest capítol s’anomena “The Little Organ School” i està assaonat amb música de Bach. La pel·lícula ens explica la història d’una nimfòmana (Charlotte Gainsbourg), explicada en primera persona. Els rumors diuen que hi haurà dues versions; una totalment pornogràfica i una altra de més moderada. La data d’estrena, el dia de Nadal a Dinamarca. Més polèmic impossible. 

MGMT – "Alien Days"

“Alien Days” fou la primera cançó que vàrem sentir del nou disc homònim dels MGMT i és el tercer vídeo que han llançat. Un vídeo dirigit per Megan Barnabas y Sam Fleischner amb flaire de pel·lícula de sèrie B, que ens mostra com Andrew Van Wingarden i Ben Goldwasser pateixen una mena d’abducció. Aquest nou àlbum, el tercer dels de Connecticut, segueix el fil psicòdelic de l’anterior “Congratulations”, allunyant-se definitivament  d’elaborar “atzucacs” (hits) com “Kids” o “Electric Feel”, llevat del cinquè tema del disc, “Your life is a life”.  Un disc que altera la percepció  del temps i desvetlla allò que l’ànima desa inconscientment.


Els zombies seguiran devorant-nos

Finalment i degut, principalment, a les espectaculars audiències d’aquest inici de temporada (16 milions) l’AMC ha decidit renovar “The Walking Dead”. Després d’una fluixa segona temporada i de  despatxar al seu showrunner Frank Darabont, la cadena semblava decidida a cancel·lar la sèrie. Scott Gimple, el nou showrunner, va optar ja a la tercera temporada per tornar el  protagonisme als zombies i als seus ferotges atacs als humans, en lloc de treballar l’evolució dels personatges cada cop més plans i menys rodons. De totes formes, la bona notícia és que tindrem cinquena temporada.


Reflektor, el nou treball d’Arcade Fire

Finalment ja s’ha publicat l’esperadíssim llarga durada dels Arcade Fire. Després d’una campanya mediàtica sense precedents en el món de la música independent ha vist la llum “Reflektor”, el quart àlbum de la banda canadenca. Vestits amb indumentàries retros, desfilant com capgrossos, envoltats de boles de discoteca la banda convoca un carnaval. Un disc molt esperat i que és tota una declaració d’intencions. Han estat molt valents amb el pas que han donat, d’això no hi ha cap dubte; a molts, potser, no els li agradará. Han abandonat l’èpica que esquitxava els seus anteriors àlbums per abraçar altres estils i sons de la mà dels seu productor James Murphy (LCD Soundsystem). Temes rodons com “Reflektor”, “We exist” o “Afterlife” ens inviten a ballar, altres com “It’s never over” ens connecten amb els anteriors treballs. La crítica, en general, ha rebut possitivament aquest disc i des d’aquí, com a únic retret, potser la duració massa llarga d’algunes cançons. Benviguts a una nova llum!


Elastic Festival 2013

L’ELASTIC DÓNA CANYA


Avui a les set s’obren les portes de la Razzmataz per donar inici a un dels festivals musicals més interessants del que queda d’any, l’Elastic Festival, el qual s’estrena en un dels locals de luxe de la ciutat comtal. Dos dies, l’1 i el 2 de Novembre, per on passaran alguns dels millors conjunts nacionals alhora que el més excels de l’estranger farà parada a Barcelona.

L.A, Brazilian Girls, Fuel Fandango, Niños Mutantes, Buffetlibre, Big Summer, The Bright i els danesos The Asteroids Galaxy Tour entre molts d’altres.

Tot preparat per dos dies de festival absolutament esbojarrats. Ville à Dômat, hi serà present. No us perdeu les nostres futures cròniques. Us hi apunteu?

[Crònica] Foals a la Razz (Diumenge 27 d’octubre)

FOALS DONEN CLASSE                                       

Ja des de començaments d’any, quan la banda d’indie rock britànica Foals va presentar el seu tercer àlbum d’estudi “Holy Fire”, s’ha vingut tentinejant amb la possibilitat que aquest nou treball de Philippakis i companyia fos un dels màxims favorits per guanyar el títol de millor disc de l’any. I no només això, sinó que, tan sols una setmana abans del seu concert de diumenge al vespre a la icònica sala barcelonina de la Razzmatazz, el grup s’emportava el premi Q al millor directe, per davant de grups com Mumford & Sons, The Stone Roses, Muse i Arctic Monkeys (amb broma inclosa a la recollida del premi per al vocalista d’aquesta última banda). Tots els presagis feien esperar una nit memorable, d’aquelles que només tenen lloc un parell de cops a l’any, i Foals no va decebre.

Després d’uns extraordinàriament dedicats Everything, Everything, que van posar a to a un públic de la Razz expectant i molt nombrós (les entrades estaven “sold out”) i amb poc més d’un quart d’hora de retard, els britànics van aparèixer a l’escenari enmig d’uns espectaculars jocs de llum i amb una magnifica interpretació de “Prelude”, el primer tema del seu nou disc. Ja des de l’instant en que Philippakis va agafar el micròfon es podia intuir que estàvem davant d’un gran esdeveniment, i es que l’únic reprovable de la nit i allò en què indubtablement tots els seguidors de la banda coincidiran és que la poc més d’hora i quart de concert es va fer curta, molt curta. Un cantant que va fer de tot i més per tal de quedar-se gravat en la memòria dels espectadors, va llençar baquetes, va llençar tovalloles, va llençar els seus gots i fins i tot es va llençar ell mateix un parell de cops sobre el públic (ningú podrà oblidar aquell salt des de el pis superior de la sala).

I tot això amb una barreja de temes dels seus tres treballs, i tot presentat d’una forma que demostra que la progressió del grup ha sigut més natural del que pretenen fer-nos creure molts crítics musicals. Un ambient molt animat, amb un públic totalment entregat als britànics, i amb un estil molt més dur i colpidor del que li recordàvem a la banda, conseqüència de l’excel·lent feina de Jack Bevan. Amb dedicatòria per la llegenda d’Iggy Pop inclosa. Si alguna cosa es pot dir de la banda amb total seguretat, és que actualment dominen les sales com ningú més (a diferencia dels festivals, com ho exemplifiquen les poques però tot i això existents queixes d’alguns dels espectadors del DCode 2013).

Al final, va ser clar que Foals havia preferit tirar per la vessant més dura del seu estil, amb una actitud de grup de rock molt marcada, més propera a l’estil del seu primer disc que al dels dos darrers. I per acabar la vetllada, dos plats forts, “Inhaler”, amb un so descomunal (l’influencia de Rage Against The Machine ja ha estat més que comprovada), i Two Steps Twice, per si algú havia oblidat momentàniament a “Antidotes”. Ara però, només queda desitjar al grup la millor de les sorts pel Mercury Prize del dia 30, i felicitar a Live Nation per haver canviat de l’Apolo a la Razz i haver permès que més gent gaudís d’un dels conjunts més esperançadors de la música rock actual.