All posts by villeadomat

Ville à Dômat 2014: Serem Llegenda.

Benvingut 2014! Es diu que aquest serà un any de canvis en tots els àmbits i nosaltres també en tenim preparats alguns. Aquest 2014 veurà la llum el còmic Ville à Dômat en el qual podrem gaudir de les aventures de Divus Julius Bonasera i la seva colla d’esbojarrats. També gaudirem dels vídeo-clips Ville à Dômat que pengerem aquí i en el nostre blog. Estrenarem noves seccions: una sobre el món del còmic i una altra sobre el món dels vídeo jocs. Coneixerem a nous personatges com el Sr. Bergman i en Truster. La Musa seguirà tastant el bes de les papallones, DJ Basas es multiplicarà, en Matapardals vol ser el nostre lletraferit, en Hipster seguirà fent la murga al Mariscal Mauro que sembla iniciar l’any escoltant bona música. Al·leluia!

Enguany albirem atzucacs. Enguany etzibem la indiferència. Enguany esbotzem la mediocritat i nodrim les passions.Ville à Dômat: Serem Llegenda.
Advertisements

Millor disc català: PRATS "Plan B"

De les cendres de la banda barcelonina Madee ha sorgit Prats la banda liderada per Marc Prats (teclista), Lluís cots (bateria) i Pep Masiques (baix). Aquest disc de debut anomenat Plan B compta amb la col·laboració de figures com The New Raemon i Helena Miquel de Delafé y Las Flores Azules  entre d’altres. Aquest és un disc de pop rock elegant i íntim que es mou entre paisatges melancòlics.

Foster The People. Majoria d’edat?

Torches el debut dels nord-americans Foster The People ens va deixar un estol d'”atzucacs”. Han anunciat que aquest 2014 tornen i ho han fet a través d’un teaser. Asseguren que aquest segon disc serà més orgànic i menys elèctric i entre d’altres cita com a influències a The Clash, The Kinks o David Bowie. Un disc que els col·locarà en el seu lloc corresponent. De moment aquí podem esbrinar durant 45′ com sonarà el segon disc dels angelins anomenat Coming of Age.

Millors Films: Nº 1. THE HUNT (JAGTEN) (THOMAS VINTERBERG)

El cinema danès ha estat molt actiu aquest any, i com a mostra, el nostre top, on tres films del país en qüestió han aconseguit posicions destacades. En el cas de The Hunt (Jagten, en versió original, La Caça en català), la darrera pel·lícula del co-creador del moviment Dogma 95, Thomas Vinterberg (juntament amb Lars von Trier, al qual ja vam veure en aquesta llista amb Nymphomaniac Vol. 1) ha aconseguit un punt d’inflexió en la seva carrera cinematogràfica. La cinta, protagonitzada per un excepcional Mads Mikkelsen, narra la història d’un recent divorciat que poc a poc va reconstruint la seva vida, fins que un dia, un comentari fora de lloc, una revelació maquiavèl·lica, una afirmació estúpida… un detall, en definitiva, li canvia la vida per sempre, obligant al protagonista a defensar-se d’aquells que fins dies abans havia considerat els seus amics i germans.


La pel·lícula és, en poques paraules, un del films més colpidors i durs del darrers anys (atenció a certa escena que es desenvolupa en una església, una de les millors escenes de l’any), un film que va tenir la mala sort d’enfrontar-se en els diversos festivals i premis a que optava amb la darrera obra de Haneke, Amour, més reconeguda per la crítica especialitzada. Això no va evitar però, que Mikkelsen obtingués el premi al Millor Actor a Cannes a l’edició de l’any passat. Enguany, el film s’ha estrenat internacionalment, i està nominat a la majoria de les seccions de pel·lícules de parla no anglesa o estrangeres de la majoria de premis reconeguts mundialment, com poden ser els Satellite, els Spirit, els Globus d’Or o els BAFTA. Així, des de Ville à Dômat volem destacar aquest film, La Caça, per sobre de qualsevol altra estrena d’aquest 2013, concedint-li en conseqüència el títol de Millor Film de l’Any 2013, un premi que esperem, se sumi a la resta de guardons que ha d’obtenir aquesta gran obra.

Millors Cançons: Nº 1. DAFT PUNK "Get Lucky"

Sí, Get Lucky ha estat la cançó més escoltada de l’any. Anéssim on anéssim, sentíem aquesta enganxadissa cançó, però la veritat sigui dita, hem de reconèixer que és tot un “atzucac”. Només sentir la veu d’en Pharrell Williams ens venen ganes de cantar, de ballar, de passar-nos-ho bé i, a més, no ens cansem mai d’escoltar-la. Una cançó que marcarà una època, una cançó que ja ha esdevingut un clàssic. Daft Punk ha recuperat el so disco dels 70 (la presència de Nile Rodgers exlíder dels Chic) i l’ha fusionat perfectament amb el seu so robòtic. Impecable.

Millors Sèries: Nº 1. BREAKING BAD (AMC)

Breaking Bad ha estat una sèrie que a través del boca a orella despertà una expectació inesperada en un principi. Una sèrie que ha acabat esdevenint tot un fenomen social. Començà amb una primera temporada de només set episodis on ja apuntava tot el que després ha mostrat. Walter White, un home normal i bo, comença a fer les coses malament per sentir-se viu després d’haver-se assabentat que té un càncer. A partir d’aquí un lent descens cap a l’infern a través de 62 fascinants capítols. Vince Gilligan ha creat una obra mestra en tots els sentits: gran elaboració de personatges complexos; un destacat simbolisme; una muntanya russa d’emocions amb un alt nivell de tensió, la perfecta inclusió de flashforwars i flashbacks i tantes coses més. Senyors i senyores, aquest cop sí, això s’ha acabat. Fins sempre White, fins sempre Heisenberg.





Millors Discs: Nº 1. FOALS "Holy Fire"

Holy Fire, el tercer disc dels britànics Foals confirma absolutament l’ambició d’aquesta banda per la constant recerca de la polifonia. Inhaler i Providence explosionen contundents sons propers a un rock vigorós, My number és tot un “atzucac” ensucrat de funk; Moon i Stepson pop íntim i preciosista; Bad habit, Everytime i Late night més embriagadores i sensuals. Foals que varen comencar fent aquell dance-math-rock amb el seu primer disc Antidotes varen fer un gir de 180º amb el seu soberbi Total Life Forever on flirtejaven ja amb sons més atmosfèrics i ballables i , finalment, amb aquest nou disc han reblat el clau trobant el foc sagrat d’un estil propi indiscutible.