All posts by villeadomat

El mimetisme de The Chameleons

Chameleons Vox, nova denominació dels The Chameleons, els de tota la vida, des que van reaparèixer a la segona meitat de la passada dècada, ens visiten avui a la 2 d’Apol·lo. Ho fan amb un regal molt especial per als seus fans: la interpretació completa del seu primer disc, “Script Of The Bridge“, publicat al 1983. Un clàssic d’aquella dècada i del post-punk, que conté himnes atemporals de la seva carrera com  “As High As You Can Go”, “A Person Isn’t Safe Anywhere These Days”, “Don’t Fall”, “Up The Down Escalator”… Gairebé sembla un grans èxits de la banda, o vist d’una altra manera, un motlle del post-punk, que després desenes de formacions han anat emplenant a la seva manera. Paper de calcar que molts han fet servir per dibuixar la seva música.

Nascuts al 1981, el seu pop atmosfèric pot considerar-se el revers fosc del de The Cure. Encara que no cal oblidar que comparar-los amb els U2 previs a “The Joshua Tree” també va ser moneda habitual a la primera meitat dels 80, l’època de “Script Of The Bridge”. Originaris de Middleton (prop de Manchester), amb el cantant Mark Burgess i el bateria John Lever com a supervivents -la seva formació actual, un sextet, es completa amb tres guitarristes i un baixista, alliberat Burgess ja d’aquest rol instrumental-, es manegen amb l’ofici i soltesa del guerrer veterà encara en forma, entre el melodrama i el romanticisme, repartint ansietat i èpica amb la convicció del que se sap bastant pare d’Interpol i Editors. I encara que al publicar el seu últim àlbum d’estudi, “This Never Ending Now” (2003), van mostrar que el nivell compositiu no ho havien rebaixat -també va quedar clar a “Why Call It Anything?” (2001)-, prefereixen centrar-se en el directe i repassar la seva discografia sense les urgències de l’actualitat. Vindran a escriure un altre capítol d’aquest llibre, en el seu particular retorn al futur (o tal com érem, som).

Productora de Pardals: Money

El mestre viladomatià Bergman ens descobreix a la banda de la setmana: Money. El quartet de Manchester debuta amb The Shadow of Heaven, un disc d’alta càrrega emocional, inqüestionable preciosisme i una evident delicadesa a través de deu cançons impregnades d’una bellesa arrabassadora.El seu vocalista Jamie Lee aporta reminiscències estètiques a una banda que trepitja fort d’una manera massa silent. Money és una banda que camina en sentit contrari a tot, liderats per una mena de geni, Jamie Lee, i que se situen en una dimensió atemporal.

De Brises i Boires: "Memòria de Sang" Enric Calpena

Ahir, 28 d’abril de 2014, el nostre lletraferit, en Matapardals, ens presentà la primera novel·la del reconegudíssim periodista i divulgador històric,el qual vàrem tenir convidat a la secció “Les entrevistes del Mariscal Mauro”: Enric Calpena. Periodista, professor de Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna, productor executiu, guionista, i realitzador, aquest divulgador històric ens presenta la seva primera incursió en la ficció: Memòria de Sang.

La novel·la, ambientada al segle XIX, i més concretament en els anys 1851-1860, ens presenta uns personatges, en Ramon i en Joan Gort, pare i fill, que viatjaran des de Reus, la seva residència, fins a Barcelona, a can Bofarull, amb la finalitat de què el noi de 14 anys visualitzi per primer cop la meravella dels focs de Sant Joan. En aquesta Barcelona bruta i plena de putrefacció, i plena de foscor per les nits, presenciarà un assassinat ple de sang que li causarà un dolor molt profund: l’assassinat del seu pare, Ramon Gort. 

Després de perdrer algú molt proper a ell, viatjar cap a Reus i tornar un altre cop cap a Barcelona, s’allistarà al batalló dirigit per el seu padrí, el Comandant Victorià Sugranyes, amb l’objectiu de guanyar unes batalles importants en aquest segle: la Batalla de Tetuan, del 1860, i la Batalla de Wad-Ras. A part dels dos bàndols, trobarem altra gent que d’una manera o altra, serà important en el desencadenament del fet. Com per exemple en Feliu, més conegut per en Bocanegra, per les seves dents on habita la foscor i un alè molt pudorós. 

La sang, el furor de la guerra, uns homes lligats a la seva terra, i un noi que estarà esperant la venjança en el moment més oportú, són els personatges d’aquesta òpera prima d’Enric Calpena. En definitiva, un escriptor novençà, amb un llibre que s’ha reeditat fins a 3 cops, i una òpera prima que segur que tots els lectors gaudiran quan la llegeixin.

Una cita amb The Kooks

Avui la banda anglesa The Kooks tocarà en directe a la sala Razzmatazz, en el marc de l‘Experiencia SOS.  El grup tocarà algunes de les cançons del seu esperat nou àlbum, Listen que es publicarà el 2 de setembre i que sembla significarà un punt d’inflexió degut a un canvi de so que els atansa al soul i a un so més negre. De moment, hem pogut escoltar dos singles “Down” i “Around Town”. Els membres originals de The Kooks es coneixeren mentre estudiaven a l’Institut de Música Moderna de Brighton i immediatament assoliren l’èxit després de signar amb Virgin. Un estol de bons singles i l’èxit de la cançó She Moves On Her Own Way els catapultaren a primera fila de l’escenari musical.

Ville à Cômic: El còmic a Alemanya i Espanya

Benvolguts/des amants del còmic, la setmana anterior vam parlar del còmic Europeu. Vam tractar diversos temes, com ara els seus orígens, les seves característiques i alguns dels personatges més famosos i carismàtics que tant ens van fer riure durant la nostra infància. Per poder-ho facilitar d’una forma més clara, hem estructurat els còmics segons la seva situació geogràfica.
A  Alemanya les  primeres il·lustracions van sorgir a finals del segle XV. En elles, es tractaven temes de caire religiós, polític i moral. Utilitzaven aquest canal de comunicació per tal de conscienciar al seu poble amb allò que el sistema, tant governamental com religiós, li fos d’interès. Wilhelm Buschés un dels pioners del còmic a nivell mundial, un gran referent per les seves metàfores visuals i estats psicològics de cada personatge. Molt reconegut pel còmic anomenat “Max und Moritz”, que tractava de dos nens molt entremaliats. Aquest còmic d’humor va començar a partir de l’any 1865 i va causar un gran furor per a molta gent. A partir de l’arribada de Hitler, es van prohibir tota mena d’il·lustracions, que no fossin pròpiament del seu Estat. Aquest fet va causar un estancament molt llarg i important per la història del còmic alemany. 
 
A Espanya, comencen a sorgir les tires còmiques cap a la meitat del segle XIX. Durant els seus inicis, el còmic espanyol va ser molt recordat per la seva sàtira política, coneguda amb el nom de caricatura. Una de les primeres revistes on es resumia tot aquest humor cap els polítics, s’anomenava Caricatura. A partir de 1917, el còmic comença a cobrar més importància gràcies a la famosa revista còmica“TBO”. Els espanyols acabarien referint-se al còmic amb el nom de  tebeo. En aquesta revista destacà el còmic “La família Ulises”. La revista “El Pulrgacito” va començar a aparèixer més tard, en ella van sorgir còmics tan famosos com en “Zipi i Zape” (l’any 1948) i “Mortadelo i Filemón” (l’any 1958).

<div bp.blogspot.com="" http:="" ibujo.jpg="" imageanchor="1" pbeqh8i="" s1600="" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 16px; text-align: jus

Aprofitant que aquest any el popular còmic de “Mafalda” fa 50 anys, voldrem dedicar-li tot l’espai per la propera sessió del més de maig. Veurem perquè aquest còmic va causar un impacte social tan colossal al poble argentí i, sobretot, aquí a Espanya.