All posts by villeadomat

De Brises i Boires: "La Broma Infinita" David Foster Wallace

Sóc en Matapardals, el lletraferit de Ville à Dômat i de tant en tant, us recomanaré bones lectures per quan estigueu molt metafísics. Avui parlaré de La Broma Infinita, la novel·la de D.F.Wallace, publicada el 1996. Wallace ens mostra, a partir de dos grans temes narratius del nostre temps, la identitat personal i el declivi de la institució de la família, una societat futurista on el calendari està regit per marques comercials i els canvis polítics han portat a instaurar un totalitarisme ecològic. Aquesta és una epopeia còmica de ciència-ficció sobre una pel·lícula, Broma Infinita, que hipnotitza a tothom qui la veu: el públic perd tot desig a excepció del de veure repetidament el film. És tant el poder de Broma Infinita que la gent mor feliçment una vegada vist el film.

L’obra podríem dir que necessita dos punts de llibre: el primer, que es trobaria a la part de la història (molt extensa) i el segon, a la part de les notes. L’obra transcorre en un centre de rehabilitació per addictes a drogues i a una acadèmia de tennis d’elit i trobem diversos personatges, entre els quals podem destacar James O. Incandenza, que és la jove promesa frustrada de tennis, fundador de l’acadèmia Enfield de tennis d’Elit, pare de tres fills varons i finalment, suïcida, com l’autor. També trobem els seus fills Orin, Mario i Hal amb la seva història personal. Orin és un jugador de futbol americà, Mario, que l’autor li atribueix la qualitat de la precisió, i Hal, el tercer fill, que destaca per no saber dir com se sent (perquè probablement no senti res).

El segon punt de llibre de la novel·la és el de les notes. A dins d’aquestes hi trobem 500 pàgines aclarant temes científics o relacionats amb la ciència, reculls d’entrevistes, entre d’altres. Fent referència a l’estil de Wallace, podem dir que utilitza un llenguatge amb molts detalls i per tant, jo considero que l’autor és un ull que tot ho observa, ho emmagatzema i ho converteix en sintaxi.

Records, Matapardals
Advertisements

Torna The Cure

Sis anys després del seu darrer disc 4:13 Dream, The Cureha anuncat que aquest any haurà nou àlbum. La banda liderada per Robert Smith, una de les més influents dels vuitanta, treurà el seu catorzè àlbum que segons la plataforma Pitchork s’anomenarà 4:14 Scream. Un títol molt similar al del seu anterior disc i sembla ser que   ambdòs foren gravats en el mateix temps. Tot un misteri del que sortirem aviat de dubtes. A més, la banda ha anunciat que enguany sortirà de gira. Una gira que té nom: Trilogy, en la què tocaran tres discos sencers.

Niu de Pardals: Itaca Band

Itaca Band us presenta “Rema”: un treball fresc i contundent. Les seves arrels ens fan viatjar i també ballar. El Reegae, l’ska i la salsa peces fonamentals en el seu so…

Al 2008 i 2009 va ser quan el projecte musical es va consolidar amb l’entrada d’un nou teclista i finalment aquests són els membres actuals de la banda :
– Albert García (Veu)
– Pol Verbón (Bateria) 
– Kel Sangüesa (Baix)
– Pere Mercader (Teclat) 
– Carlos Máquez (Trombó)
– Francesc Cruz (Guitarra) .

Els de Montcada i Reixac (Barcelona) utilitzen en les seves lletres tant el castellà com el català. “Rema” ha estat enregistrat als estudis La Atlántida (La Pegatina, Bongo Botrako) per Mario Patiño i Edgar Beltri. I ha comptat amb grans col·laboracions instrumentals de les mans de Javi Navarro (Yonki Love) a la guitarra i la percussió de Topata (Zulu 9.30). Pel que fa als vents: la trompeta d’Alberto Pérez (Discipulos de Otilia) i el saxo de Victor Bauzà (Always Drinking) interpretant els arranjaments d’Inyaki Marquiegui.

La gira d’enguany es presenta oficialment a la Sala Apolo de Barcelona amb un directe sòlid i molt ballable i això serà el proper divendres 7 de Ferbrer a les 20 30 hores  :
Itaca Band
+
  La Raíz

 >Preu Entrades: 9 € Ant / 12 € Taq 

– I si voleu sentir una mica el que fan abans d ‘anar al concert en aquest enllaç ho podreu gaudir nomes fent un click i sense ni mirar-vos el melic, a gaudir s’ha dit ….

SOHN, la tempesta perfecta

El cantant i productor britànic SOHN està cridat a ser una de les sorpreses del panorama musical durant aquest 2014. A l’espera del seu debut discogràfic que serà molt aviat, de moment, ens delitem amb petites joies en forma de cançons com ara: Bloodflow, Oscillate o Lessons. Conegut també per la seva faceta com productor d’artistes de la talla de Banks o com remixer de bandes com Disclousure les seves dots d’artista queden paleses en aquest darrer tema: Tempest, gravat al Casino Baumgarten de Viena. El nostre “atzucac” d’aquesta setmana és una peça electrònica fosca però emotiva. Un esclat poètic aclaparador. L’artista ha anunciat que començarà una gira per Europa i E.U.A a partir del mes d’abril.

Mor un dels grans del moment

El passat dia 2 es va trobar el cadàver de Phillip Seymour Hoffman, de 46 anys, al lavabo del seu pis de Nova York, suposadament a causa d’una sobredosis d’heroïna (els investigadors van trobar el cos amb una xeringuilla al braç, i posteriorment s’han descobert fins a mig centenar de paperines amb la substància). La seva mort, a més de deixar constància de l’augment d’importància d’aquesta droga (podeu llegir l’article relacionat als links del final de l’entrada), ha commocionat tot Hollywood. Actors com Robert de Niro (tots dos van coincidir en el rodatge de Flawless)  i George Clooney (The Ides of March), i directors com Spike Lee (25th Hour),  l’han definit com un actor brillant i talentós, mentre que Anton Corbijn, director d’un dels últims treballs de Hoffman i que s’ha pogut veure recentment a Sundance, A Most Wanted Man, parlava d’un actor “completament inspirador”.

Siguin quines siguin les causes de la seva mort, però, no podem oblidar l’extraordinària obra que aquest actor ens deixa, amb films com The Master o Boogie Nights, de Paul Thomas Anderson, un dels millors directors americans dels últims anys, o Doubt i Before the Devil Knows You’re Dead. Tot i això, siguin aquest papers millors o pitjors, però sempre dins de l’extraordinari nivell de l’actor, a Hoffman segurament se’l recordarà pel fantàstic treball que va realitzar a Capote, paper amb el que va guanyar l’Oscar i incomptables premis més, en una gran interpretació de l’escriptor Truman Capote.


Ara mateix, les darreres obres que podrem veure d’ell al cinemes seran les dues últimes entregues de la saga dels Jocs de la Fam, així com la òpera prima de John Slattery a la direcció a God’s Pocket i la nova cinta d’Anton Corbijn, A Most Wanted Man. Per a més informació sobre l’accidentada mort de l’actor i les causes que l’han envoltat podeu accedir als enllaços que us facilitem a continuació:





BCN Live! El nou festival

Barcelona tindrà un nou festival musical que serà diferent en format i en durada a la resta de festivals. Patrocinat per Sony el dia 26 de Febrer tindrà lloc al Teatre Principal de Barcelona el BCN Live!

Un sol dia, un aforament per només 1500 persones, 30€ l’entrada, un horari de 7 del vespre fins les 3 de la matinada i el més important: les actuacions de Klaxons, Russian Red, The Hives i The Sounds.

També podreu gaudir dels DJSets de Groove Armada i bRUNA i els DJ Amable i Javi Green. El festival conicideix i està vinculat a la trobada sobre tecnologia Mobile World Congress.

Ville à Dômat: Capítol 39

Divus Julius Bonsera analitzarà el cartell complet del Primavera Sound Festival. Kúgar ens porta els millors acudits del mes de gener. En Hipster segurà explicant-nos el seu decàleg de “bon hipster” i els seu pitjor antagonista, en Mariscal Mauro entrevistarà al Pere Franch, periodista expert en ràdio. S’atrevirà a analitzar Ville à Dômat? Sentirem el nou udol d’en Morrison resmasteritzat i el brunzit del borinot de bardissa. Parmesà ens presentà els Ítaca Band i el nostre agent favorit: Winston-Wifi seguirà cercant a Evelyna. Tot això i molt més en el programa més indie, més esbojarrat i metafísic de la ràdio.
Metafísics esteu? Escolteu Ville à Dômat.