All posts by villeadomat

Pony Bravo, música lliure

Pony Bravo és el nom del grup musical sorgit a Sevilla l’any 2006. El grup està format per Daniel Alonso, Pablo Peña, Darío del Moral i Javier Rivera. La formació fou creada per Daniel Alonso, compositor musical de dansa dansa i artista gràfic, amb tres dels membres del grup Renochild.

Pony Bravo és conegut per ser un dels grups musicals en actiu que més treball està fent a Andalusia pel foment de la cultura lliure. Tota la seva música es pot escoltar i descarregar amb una llicència Creative Commons. Les influències de Pony Bravo giren en torn al rock andalús dels 70, amb grups de referència com Triana o Veneno i grups nacionals com Radio Futura i Derribos Arias. Aquesta nit seran a la sala Apolo.

Modelo de Respuesta Polar

Modelo de Respuesta Polar són un grup de València format pels germans Mollá, Fran i Jorge, guitarra i baix respectivament; Pau Paredes, excel·lent batèría i Borja Mompó, alma màter i compositor de les cançons a més de guitarrista i cantant. Fins ara havien publicat una demo i un mini LP –“Así pasen cinco años” (Limbo Starr, 2012)- en el que varen definir la seva personal manera de fer. La seva principal senya d’identitat rau en la implosió emocional, la intensitat i la contenció instrumental en la interpretació de unes cançons que pugen fins esclatar interiorment. Mompó utilitza una prosa clara i directa; lletres que orbiten al voltant de relacions interpersonals comunes a qualsevol i per tant universals, inacabades i al mateix temps impossibles.  El seu nou àlbum, “El cariño”, produït per Suso Saiz ,sona a clàssic i aquesta nit sonarà a la sala Sidecar.

The XX makes over New York

Fa uns quants mesos anunciàrem en aquestes mateixes pàgines que durant 11 dies The XX oferiria 25 concerts al Wade Thompson Drill Hall en el Park Avenue Armory per una audiència de només 40 persones. L’experiència, a més de ser única i pionera, ha estat tot un èxit. Entre les particularitats d’aquests microconcerts hi trobem que la gent roman dempeus encerclant a la banda que els espera, un cop entren, ja sobre l’escenari; també, que es crea un clima molt íntim degut tant al so dels anglesos com a l’escenari en qüestió. A l’espera d’alguna cançó nova dels britànics el seu líder Jamie XX ha publicat el single Sleep Sound i, a més a més, serà al Primavera Sound. Us deixem amb el vídeo d’aquests concerts de format reduït.

De Brises i Boires: "A les muntanyes de la bogeria" H.P.Lovercraft

El passat dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals, ens presentà a la secció literària, De Brises i Boires, la nova edició del llibre A les Muntanyes de la Bogeria, del rei del terror còsmic  H. P. Lovecraft. Aquesta nova edició ha aparegut gràcies a l’editorial Acantilado, una petita editorial poc donada a la literatura de gènere.
Referent a l’autor, unes dades biogràfiques d’aquest mestre del terror sempre van bé per conèixer una mica més la seva obra.

H.P. Lovecraft va néixer l’any 1890 a Providence i fou fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan, els dos de descendència anglesa. Era un apassionat dels llocs estranys, on sempre que podia hi freqüentava, i era allà on feia volar la seva imaginació: recreava situacions històriques i es passava hores mirant detalls. La mort del seu pare , quan només ell tenia 3 anys a causa de paràlisi, va fer que la societat culpés a la seva mare de tots els desequilibris de Lovecraft. Aquest fet va fer que ell busqués altres activitats que anirien aïllant-lo del món, com la lectura. La lectura,on la biblioteca del seu avi matern hi tingué un paper decisiu, va fer que descobrís, entre d’altres, el llibre Les mil i una nits, i el paganisme grecollatí. Aquest segon descobriment va fer que als 5 anys es declarés ateu.  Finalment, morí a causa d’un càncer de còlon avançat, el qual fou diagnosticat un mes abans de la mort. L’enterrament fou tant ràpid, que van anar-hi només quatre coneguts seus.

A les Muntanyes de la Bogeria, novel·la escrita l’any 1931 i publicada per primer cop l’any 1936 a la revista Astounding Stories, és una novel·la de ciència-ficció que ens narra  la història d’un grup de científics de la Universitat de Miskatonic, que viatgen a l’Antàrtida per realitzar diversos estudis en busca de material geològic. El protagonista i un altre personatge decideixen viatjar darrere de les muntanyes i s’assabenten per mitjà dels jeroglífics d’aquella raça que els éssers estranys eren realment els antics. Dos científics aconsegueixen fugir del lloc, un és el propi narrador i l’altre és un alumne que va perdre el seny a causa de tota la seva vivència. Pel que fa als personatges, trobem:

– Frank Pabodi: creador de la barrana que s’utilitza a l’expedició.
– Lake: Professor de la Facultat de Biologia i descobridor d’éssers estranys.
-Atwood: Professor de la Facultat de Física i també meteoròleg.
– El mateix narrador: Geòleg i director de l’expedició.

Pel que fa a l’estil, és ple de descripcions que aconsegueixen donar forma i base a l’ambient. Al lector que no té uns coneixements bàsics o avançats sobre aquesta ciència, la geologia, se’ls farà una mica feixuc, però en general, el llibre és excel·lent. En definitiva, un llibre amb doble fil i al mateix temps posseïdor d’una base amb al·lusions a realitats comuns.

XXII Mostra Internacional de Films de Dones

Aquest abril comença la XXII Mostra Internacional de Films de Dones, que s’estendrà al llarg de l’any a través de programes i seus diferents. El projecte està orientat a presentar la història i l’actualitat de la creació cinematogràfica internacional de les dones, així com la diversitat de formats amb què treballen. 
Més informació a mostrafilmsdones.cat.

Southcliffe, el nou triomf de Channel 4

Channel 4, la cadena televisiva britànica que ens ha portat sèries com Black Mirror i Utopia, entrega amb Southcliffe, del creador i director Sean Durkin (Martha Marcy May Marlene), un dels retrats més esgarrifós, cruel i commovedor d’una població que es pugui trobar avui en dia a la televisió, i es que en tan sols 4 episodis s’aconsegueix formar una història rural d’una forma molt pocs cops vista fins ara.


El guionista Tony Grisoni narra doncs, en 240 minuts (una hora per capítol), la història d’una petita comunitat anglesa que un dia es veu colpejada per la desgràcia. Un exmilitar decideix agafar de nou les armes, aquest cop però, contra els seus propis veïns, i la sèrie ens permetrà seguir els passos que aquest fet desencadenarà, principalment des del punt de vista de la premsa, amb un Roy Kinnear, que ja vam poder veure en Black Mirror com a protagonista, compartint el rol principal de la ficció amb Sean Harris en un paper especialment commovedor.

Així, amb un ritme molt pausat i en perfecta calma, la sèrie va avançant poc a poc, desentranyant els misteris i secrets que el petit poble pogués tenir, per portar a la llum veritats esfereïdores i que en molts casos comporten que alguns veïns acabin amb les mans tacades per l’horrible tragèdia que dóna lloc a la trama. Una sèrie colpidora i molt directa que aconsegueix en quatre hores el que moltes altres no aconsegueixen en anys. Necessària.

Störung Festival 9

Comença la novena edició del festival de música electrònica experimental i arts visuals organitzat per la plataforma Störung. Durant quatre dies a la Farinera del Clot hi haurà actuacions, ‘workshops’ i conferències de destacats artistes i músics nacionals i internacionals de l’escena electrònica i experimental. El festival vol oferir al públic la possibilitat de conèixer en detall diferents tendències de l’àmbit electrònic experimental, continuant així el treball que la plataforma multidisciplinària realitza des del 2006 de manera ininterrompuda. La primera jornada està protagonitzada per Mika Vainio, finlandès que va formar part del duo d’electrònica minimalista Pan Sonic, el suís Julian Sartorius, el suec Anders Weberg i el seu SF9 Screening i Confounding Factor.

//player.vimeo.com/video/85138318