A casa de Phil Cohran, un dels fundadors de Sun Ra Arkestra i de Earth, Wind & Fire, a Chicago, la música sempre hi ha estat present. Els seus vuit fills es passaven les nits escoltant assajant al seu pare. Sembla una evolució natural que els fills acabessin tocant algun instrument tard o d’hora. Amb el temps, els vuit germans van començar a formar diversos grups i van créixer sobre l’escenari com els Phil Cohran Youth Ensemble. Però van trobar la fórmula definitiva: només instruments de vent i una bateria, és a dir, Hypnotic Brass Ensemble. A aquell bagatge gairebé integrat en l’ADN se li van sumar les seves experiències i inquietuds pròpies, que van des del so de les big-bands de New Orleans al funk, passant per l’afrobeat i la contundència rítmica del hip-hop. Tot plegat dóna com a resultat una fusió sonora que va tenir el seu punt d’inflexió el 2005 coincidint amb la publicació del seu segon disc “Jupiter”, tot un èxit de vendes.
Des de llavors han publicat set discos més, el que més recent dels quals és “Fly: The Customs Prelude” (2013). Han tocat al costat de The B-52s, Talib Kweli, Maceo Parker, Blur, Prince i Erykah Badu; han gravat amb Ghosface Killah, Tony Allen o Gorillaz, i han actuat pels principals escenaris nord-americans i europeus. En el 2012 la cançó “War” va ser inclosa en la banda sonora de la sèrie “Los juegos del hambre”. Defineixen el seu so com “now music” o “hypnotic”: trompetes i trombons amb un cert aroma clàssic dibuixen desenvolupaments que en ocasions freguen el free jazz sense perdre del vista l’avantguarda de finals dels seixanta. Ells, però, afegeixen un alt grau de diversió, groove i frescor que els fa originals, innovadors i accessibles a la vegada.
En el seu concert de Barcelona, els HBE actuarant amb una de les revelacions del soul americà, Lauriana Mae. Amb només un Ep homònim publicat, el seu R&B amb tocs retro está cridant l’atenció del públic i ja ha gravat amb músics com Ceelo Green.
Ville à Dômat 