Category Archives: Cultura

VilleGames: Ghost of a Tale

Actualment, en el món dels videojocs es viu una edat d’or dels jocs independents, gràcies en part a l’èxit de portals basats en el crowdfunding que permeten als creadors un nivell de llibertat que poques vegades s’aconsegueix sot la pressió d’una gran distribuïdora.

Són molts els jocs originats a partir d’aquests crowdfunding que prometen transportar-nos fins a regnes de fantasia on poder gaudir de grans aventures i històries inoblidables, tot i que molts pocs es presenten d’una forma tant atractiva com Ghost of a Tale. La seva campanya de finançament és va completar amb èxit a finals del 2013, i té previst estrenar-se durant la pròxima tardor.

Producte de la ment d’un antic dissenyador de la Dreamworks, Ghost of a Tale ens transporta fins a la pell d’un petit rosegador anomenat Tilo, que viu en un món medieval ple d’elements de fantasia i que constantment es troba amenaçat per diversos criatures esgarrifoses i grotesques.

De moment del joc no se’n sap gaire cosa referent a les seves mecàniques principals, tot i que es promet una aventura d’acció amb tocs de rol i exploració que ja ha encantat als usuaris amb un disseny artístic descomunal. Queda esperar fins a la seva estrena oficial per veure si es pot convertir en un dels jocs indie referents d’aquest 2015.

Advertisements

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Til Stegmann

Fa dues setmanes vàrem tenir de convidat al nostre espai d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro en Tilbert Dídac Stegmann, lingüista alemany i catedràtic de filologia romànica. Fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi va viure fins al 1951. Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya.

És catedràtic a la Universitat de Frankfurt del Main, des d’on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d’intercomprensió entre els idiomes d’Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1985, la qual el 2009 té més de 35.000 volums en llengua catalana. Ha rebut la Creu de Sant Jordi el 1985, el Premi Ramon Llull el 2007 i el Premi Pompeu Fabra, entre d’altres. Darrerament ha publicat Ambaixador de Catalunya a Alemanya, una autobiografia.

Vostè ha dedicat tota la seva vida a la protecció i difusió de la llengua catalana, sobretot a Alemanya. Com va ser la connexió amb Catalunya? Què el va empènyer a fer aquest gest exterior?

La primera connexió és molt evident perquè vaig nèixer a Barcelona al barri de St. Gervasi el 1941 i vaig estar els meus primers 11 anys a Catalunya. Va ser després quan em vaig interessar pel català perquè aquells anys eren el pur franquisme

He llegit que vostè no es va assabentar de l’existència del català fins que va començar els estudis d’humanística precisament a Alemanya.

Exacte, només a la Universitat em vaig adonar que la llengua de la meva ciutat natal jo no la coneixia ni tampoc la dominava i això em va donar aquell empènyer per dedicar-me el més ràpid possible i amb tota la intensitat i energia personal a fer-me amb aquella llengua que m’havia robat la dictadura de Franco.

Doncs ho ha aconseguit perquè el seu català és millor que el meu. El que és realment important que ha fet és que ha escrit llibres i ha construït ponts entre les dues figures: per exemple la seva petita guia sobre peces històriques de la cultura catalana, com ara un llibre de Ramon Llull, un Muse a Alemanya. Ha estat involucrat més d’una llengua sobretot amb el pont de les cultures. És així?

Sí, exacte, el que a mi m’interessa és que les diferents cultures convisquin, es coneguin mutuament i que aquest coneixement es pugui fonamentar una convivència pacífica, tranquila, de respecte i solidària entre una cultura i l’altre. I això és el que malhauradament la cultura espanyola i la cultura catalana no es donen. No es dona prou respecte, prou solidaritat, i això és el que fa que els catalans emprenguin aquesta via d’alliberament d’Espanya.

I vostè com a expert de la cultura catalana i alemanya, què hi veu de comú entre les cultures catalanes i alemanyes? Quins són els vincles que podem tenir o no?

Això és una gran pregunta i que segurament no és tant fàcil. És clar, tenim arrels comunes europees, gregues, llatines, fins i tot les mediterrànies. Els alemanys, Goethe per exemple ha fet el seu viatge a Itàlia , sempre han tingut una relació de gairebé de somni o d’enyorança cap al sud i cap al mediterrani, això no és una cosa dels turistes de després de la 2a Guerra Mundial, sinó que té unes arrels profundes i això és el que potser lliga d’una manera no superficial sinó més, més arraigada la cultura alemanya i la catalana.
Sempre he vist que amb la cultura catalana hi ha una admiració per la cultura alemanya i això és fa i això és una cosa la qual hom està molt agraït. Només cal dir el nom de Wagner i amb això ja queda tot dit.

Vosté de fet no només sap de cultura catalana sinó que també ha estat testimoni i amic d’alguna de les personalitats més importants de la nostra cultura. He llegit que vostè coneixia a genis com el Salvador Dalí o l’Antoni Tàpies. Què ens pot dir d’això, perquè sona molt atractiu?

Això són experiències fantàstiques, ser considerat com a persona amiga de l’Antoni Tàpies això és una cosa magnífica i ell ha contribuït en una antologia de la poesia catalana del segle XX que està feta bilingue doncs he demanat a l’Antoni Tàpies que em posés els seus quadres i no va tardar gens en dir-me que m’ajudaria. Normalment no tens la possibilitat de contactar amb gent tant important com jo he tingut la sort de contactar, com el cas de la cultura catalana. Jo ho agraeixo molt, és fantàstic les personalitats que he pogut conèixer a través del simple fet de que jo exportava cultura catalana a Alemanya i que tothom m’ajudava, és a dir, les persones més importants deien sí, sí, t’ajudarem i estem a la teva disposició i això és clar, és una situació fantàstica.

Vostè va estudiar cello i piano i el cello li va permetre entrar en contacte amb Pau Casals.

Un altre cas de que a través d’una cosa tan senzilla com el violoncel t’arribis a la personalitat màxima de la vida musical catalana

Ara presenta la seva autobiografia a Catalunya titulada Ambaixador de Catalunya a Alemanya…

El fet d’anomenar Ambaixador de Catalunya a Alemanya és com una explicació de perquè he fet tota la projecció exterior de la cultura catalana a Alemanya i espero que els lectors del llibre també comprenguin i entenguin i a més a més s’ho passin bé

Moltíssimes gràcies per haver atès la nostra trucada i ha estat un plaer tenir-lo aquí a Ville à Dômat.

2n Serielizadosfest

El Movistar Serielizadosfest és el festival per als addictes a les sèries de televisió. Un esdeveniment que va més enllà del simple visionat i aposta per la reflexió, explorar el new media al voltant de la ficció televisiva, i disfrutar de música en directe i espectacles d’humor. Una experiència única pensada exclusivament per al públic amant de les sèries: el parc d’atraccions per al serièfil. En definitiva, un punt de trobada entre tots els serieaddictes necessari en una ciutat com Barcelona.
Al Movistar Serielizadosfest es podran veure estrenes de sèries, documentals relacionats amb la ficció televisiva, xerrades, entrevistes i espectacles d’humor i música. Tot plegat, amb la presència de protagonistes del sector d’alt nivell com Dan Harmon (showrunner de Community i Rick&Morty), i convidat especial d’aquesta 2a edició. La ficció televisiva serà el pretext d’un Festival que aposta per tenir una mirada crítica, arriscada i polièdrica sobre un dels fenòmens més rellevants dels últims anys, les sèries de televisió.
La revista online Serielizados dirigida pel Betu Martínez i en Víctor Sala organitza aquest singular festival a l’Arts Santa Mònica del 16 al 18 d’abril.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Xavier Camós (Moritz)

Per la Setmana Santa, atès que no hiva haver programa, des de Les Entrevistes del Mariscal Mauro us portem l’entrevista que es va fer al Ville à Dômat 53, on vàrem entrevistar a Xavier Camós, responsable de Comunicació de la Moritz.

Ets més d’escuma o de crema?

De crema.

Ho dic perquè aquests dies hem vist un anunci a la televisió d’una marca que no direm perquè avui parlem de Moritz, doncs m’ha sobtat perquè estaven parlant de crema i no d’escuma. Allò blanc de la cervesa és crema o és escuma?

Habitualment és escuma, el que passa és que depèn de la forma com es serveixi, com s’acabi de servir la canya li dones aquesta textura que li fa com més cremosa.

Com hem de prendre una bona cervesa?

A glops, ben freda i ben tirada, és bàsic. Si la fas amb tirador és bàsic.

Anem a parlar de la marca, perquè aquí nosaltres al programa posem música alternativa que és molt afí amb la marca Moritz i el tipus de concerts que patrocineu. Perquè això?

 

Perquè segurament durant un concert és un dels millors moments per prendre una cervesa, nosaltres entre cervesers parlem de territoris de comunicació i justament el territori música és un territori on entra molt bé la cervesa i per això totes les cerveseres i nosaltres ara ho estem fent.

Com ha estat aquest resorgiment de la marca Moritz?

Ha estat un resorgiment lent, un nen surt de la panxa en 9 mesos, el nostre ha estat més llarg i va ser d’uns 30 anys perquè la Moritz va desaparèixer l’any 1978 i vam rellançar la marca el 2004, hem estat pràcticament 30 anys fora del mercat i des del 2004 tornem a estar al mercat català, al mercat barceloní i aproximadament des de fa un parell d’anys hem reobert l’espai de l’antiga fàbrica que ara és un espai de la Ronda Sant Antoni, és un espai social, és un espai gastronòmic i multicultural perquè també fem exposicions i esdeveniments.

Com es defineix Moritz a nivell de posicionament?

 

Nosaltres som una cervesa que tenim un binomi molt clar que és la tradició i la modernitat.
Tradició que ens ve donada per la nostra història, som la cervesa més antiga de l’estat espanyol, existim des de 1886.

 

A més això va per barris, perquè el mercat de la cervesa és com un mercat molt local, aquí prenem Moritz, prenem altres i a la resta de l’estat es prenen altres marques. 

T’estava parlant del binomi, tradició i ara el que és, és modernitat, no ens volíem quedar amb aquesta vessant antiga diem. Efectivament el mercat de la cervesa és un mercat molt territorial diguem i això ve de fa anys… És a dir, abans no exisitia la pasteurització, el cicle de vida d’una cervesa era molt curt, era d’una setmana o 10 dies, per tant el radi de distribució era molt curtet i d’aquí ve de que cada regió tingui la seva cervesa. Tot i així, ara el cicle de la cervesa és molt més ampli.

Darrerament estem veient una mena de “moda” o segurament deu ser moda que ara hi ha gent que la cervesa la fa artesanalment. Venen kits per fer-te tu la teva cervesa. Això no deixa de ser un punt una mica favorable perquè per vosaltres genera una mica més de demanda al mercat. Com ho veieu?

És fantàstic. Al final les cerveses artesanes el que fan és cuidar molt el producte, molt els ingredients, la forma d’el·laboració, és crear una cultura cervesera, que nosaltres com a marca que treballem un mètode d’el·laboració molt particular amb ingredients de primera qualitat, tot això el que fa és que és afavorir-nos i donar-nos la raó en aquest sentit. Per tant per nosaltres ens agrada que hi hagi cerveses artesanals.

Com a marca ara quins projectes teniu?

Al sostre no hi hem arribat ni de bon tros, som forts a Barcelona però volem ser-ho encara més però ens queda molt terreny per fer a la resta de Catalunya on també tenim presència però encara més i jo crec que aquí està el repte, a Catalunya i aquí casualment molta gent no ho sap però distribuïm a 22 països, aleshores seguir creixent a nivell internacional ens agrada.

A nivell d’aquestes sponsoritzacions i d’aquests diem-ne concerts i activitats culturals, teniu previst d’aquí uns quants mesos patrocinis coneguts ?

La cultura és molt estratègica per a nosaltres, per tant nosaltres donem suport a la cultura i seguirem donant-hi des de tots els àmbits, a nosaltres ens encaixa.

Kosmopolis 2015

La festa de la literatura ampliada arriba a la vuitena edició. Enguany girarà al voltant de, entre d’altres temes, les noves narratives periodístiques i l’evolució del periodisme d’investigació, la influència de l’escriptor W.G. Sebalden, la literatura actual i el 150è aniversari de la publicació d’’Alícia al País de les Meravelles’. T

ot i que encara no s’ha anunciat el programa complert, ja han confirmat l’assistència d’alguns dels participants entre els quals hi ha Jordi Puntí, David Grossman, Rachel Kushner, Martín Caparrós i William T. Vollman. El Kosmopolis 2015 tindrà lloc al CCCB des d’avui fins el proper diumenge 22 de març.

Surfcity Festival

Movistar Surfcity Festival Barcelona dóna a conèixer la seva programació. Se celebrarà el proper dissabte 14 de març en el Convent dels Àngels (MACBA) i és el primer festival artístic multidisciplinar que gira entorn al concepte Surf vers Ciutat. El festival comptarà amb 8 seccions: Surfcity ‘We are antonyms’; Surfcity Cinema; Surfcity Live; Surfcity Pro; Surfcity Performances; Surfcity Shaper Room; Surfcity Market i Surfcity Tarp by Vita Coco.

Surfcity ‘We are antonyms’ és una mostra d’art col·lectiva que exposarà les obres de 34 artistes d’arreu del món i hi seran representats els cinc continents: Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica, sent l’edició més internacional. Hi haurà fotografia, il·lustració, shape, pintura, audiovisual, escultura, performance, disseny industrial…i molta, molta diversió.

Nova dosi del Let’s Festival

Consolidats com un dels grups catalans amb més capacitat de convocatòria amb el segon àlbum, ‘Espècies per catalogar’ (2012), Els Amics de Les Arts segueixen girant amb el seu últim treball, ‘Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure’ (2014) mentre preparen sorpreses per celebrar el seu desè aniversari. Comparteixen escenari amb el quintet de pop del Maresme Coriolà. Avui a la sala 1 del Salamandra. A la sala 2 del Salamandra Let’s Festival presenta a Manos de Topo que presenten el seu últim disc, ‘Caminitos del deseo’ (2014). Aquests màxims exponents de l’indie enginyós de l’estat, amb la veu de Miguel Ángel Blanca al capdavant segueixen cantant-li a l’amor i a les relacions humanes, però ara des de l’autoedició. Els acompanyen Gúdar i la seva pròpia manera d’entendre el pop, sense grans jocs ni artificis.