Category Archives: De Brises i Boires

De Brises i Boires; Allen Ginsberg "Howl"

Nascut l’any 1926 a EUA, fou considerat un enllaç entre el moviment beat dels anys 50 i el beat dels anys 60 i va mantenir amistat, entre d’altres, amb Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs i Bob Dylan.


Referent a la seva poesia, podem dir que aquesta està influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz. No obstant això, ell es considerava hereu del romàntic William Blake i el poeta nord-americà Walt Whitman. Pel que fa als seus poemes, destaca la potència literària dels seus versos, i la sinceritat dels seus poemes. Qui vulgui llegir sobre aquest poeta tan extraordinari, recomanem llibres com:Kaddish i altres poemes (1961), Cartes del Yagué (1963), junt amb William S. Burroughs, o el mateix Udol (1956). A part de dedicar la seva vida a escriure, es dedicà a organitzar festivals, com el festival de poesia Poliphonix, un dels festivals més importants de poesia del món, amb la col·laboració especial de l’escriptor Jean-Jacques Lebel i fou nomenat l’any 1933 Cavaller de L’Ordre de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès.

Ens trobem davant d’uns dels llibres més importants de la Generació Beat. Sens dubte, el seu primer poema, provocà una gran commoció i més tard fou prohibit  per posseïr una importància social redemptora. Fins i tot abans de publicar-ho era famós, es passava de mà en mà i es recità a la Galeria Six, situada a San Francisco, el 7 d’Octubre de l’any 1955 amb poetes com Gary Snyder i Phillip Lamantia. I en aquesta llibreria, Ginsberg va fer una performance, plena de càntics, plors i lamentacions on dins dels seus versos denunciava entre d’altres, una forma vulgar de viure i proclamava un model de fer literatura sincera i autèntica.


Aquest poema dividit en tres parts,destaca per la denúncia que fa a una societat acomodada com la nord-americana de postguerra. En la primera part, la més coneguda, trobem els versos que recità Divus Julius Bonasera al principi de la secció “I saw the bests minds of my generation destroyed by madness” i és on l’autor ens parla d’escenes, personatges i poetes extrets de l’experiència de Ginsberg descrits amb multitud de detalls. A la segona part, l’autor ens explica l’estat de la civilització industrial en el que ell l’anomena Moloch, un ídol bíblic al qual es feien sacrificis al seu davant. Moltes de les imatges que conté aquesta part han estat degudes a la inspiració de la pel·lícula Metropolis, del director de cinema alemany Fritz Lang, que ha dirigit pel·lícules com Der Tiger von Schnapur(1959), la seva òpera prima, o Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960). L’última part, dedicada a Carl Solomon, que va conèixer a Ginsberg en una estada en un hospital psiquiàtric, destaca sobretot la seva tornada i representa un punt d’inflexió pel seu to ombrívol de l’anterior part. La nota al peu de pàgina és una variant de la segona part en la que es repeteix sempre la mateixa paraula: Sant! Sant! Sant!

Advertisements

De Brises i Boires: "La Senyora Dalloway" Virginia Woolf

Aquesta setmana, a la nostra secció literària De brises i boires, vàrem presentar l’escriptora americana Virginia Woolf, que fou una novel·lista i crítica britànica, famosa per l’aportació del monòleg interior i l’estil poètic a la novel·la moderna.

Woolf va néixer a Londres i fou filla del biògraf Leslie Stiephen. Després de la mort del seu pare l’any 1905, va viure amb la seva germana pintora que es casà amb el crític Clive Bell i els seus dos germans a una casa del barri de Bloomsbury, situat a Londres. Aquesta casa fou freqüentada per un grup d’intel·lectuals coneguts com el Grup de Bloomsbury, al qual s’hi afegí un altre artista més: l’escriptor Leonard Woolf, que es casarà amb Virginia l’any 1912. Més enllà del grup, el matrimoni Woolf fundà l’editorial Hogarth, destinada a publicar les seves novel·les entre les quals destaquen La senyora Dalloway (1925), i Al far (1927), en les què l’argument sorgeix de la vida interior dels personatges i els efectes psicològics s’aconsegueixen a través d’imatges, símbols i  metàfores. Cal destacar que fou influenciada pel filòsof parisenc Henri Bergson, com també per l’escriptor modernista Marcel Proust, el qual es basa en la idea del temps.

A part d’altres novel·les com Les  Ones o Orlando, trobem biografies i assaigs, entre els quals destaquen En una habitació pròpia (1929). Com que patia la malaltia psíquica del trastorn bipolar, se suïcidà el 29 de març de l’any 1941, ofegant-se al riu Ouse. La tècnica utilitzada en el suïcidi foun infalible, va submergir el seu cos en aquest riu amb l’abric ple de pedres per evitar sortir a la superfície. La novel·la, publicada l’any 1925 per la seva editorial ens narra, al llarg d’un sol dia de juny, tot el que passa pel cap als protagonistes, entre els quals trobem la senyora burgesa Dalloway, l’home que el va estimar tant durant la joventut i els seus pensaments, i un veterà bastant traumatitzat pel que va sofrir a la guerra.

Pel que fa a la tècnica, podem dir que aquesta escriptora domina la introspecció psicològica i és això el que dóna cos a una novel·la que cal llegir sense pressa, fixant-se en cada pensament de cada personatge que sovint amaga els seus sentiments. I  com demostra Woolf en els seus llibres, les causes de les cicatrius emocionals són el pas del temps, les ferides del desamor, i certs traumes de la guerra. Destaquem la traducció de Dolors Udina, la primera que es fa al català d’aquesta obra després de la de Cèsar August Jordana, del 1930.

De Brises i Boires: "Doctor Pasavento", Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas és un escriptor en llengua castellana, autor de novel·les com “Fills sense fills“, “París mai s’acaba”  o “Dublinesca“. Va nèixer l’any 48 a Barcelona, estudià dues carreres: periodisme i dret i seguidament entrà a dues revistes importants: la revista cinematogràfica Fotogramas, com també a la revista Destino. No obstant això, al cap de tres anys, li tocà fer el servei militar obligatori a Melilla, i allà fou el lloc on escrigué el seu primer llibre “Mujer en el espejo contemplando el paisaje”, que després li canvià el títol per “En un lugar solitario”. Més tard viatjà a París, i allà va ésser el lloc on va escriure la seva segona novel·la “L’assesina il·lustrada”. També cal destacar la seva experiència a Amèrica Llatina, on va fer amistats sobretot amb el poeta xilè Roberto Bolaño i l’escriptor Sergio Pitol. Actualment està al diari El País escrivint articles a la secció de cultura.

Doctor Pasavento, Premi José Manuel Lara de Novel·la l’any 2006, és una novel·la que recull obsessions d’ell, molt conegudes per qui hagin llegit els seus llibres començant per Barteleby y Compañía. La trama comença quan un novel·lista decideix desaparèixer de la circulació durant un viatge a Sevilla, en el que després iniciarà un viatge que el portarà de Nàpols a París. A més a més, la novel·la comença a a la torre de Michel de Montaigne, l’inventor del gènere de l’assaig, al castell de Montanha, on es llegeix en una de les columnes una frase en llatí: “Fortis imaginatio generat casum” (Una forta imaginació generà l’esdeveniment). L’autor viatja al manicomi suís on Robert Walser va viure tants anys apartat del món, i s’apropa a l’exercici d’un art molt peculiar.

A part de l’ideal de la desaparició, cerca la vida de bella infelicitat que li va dur l’extrema repugnància que li produïen el poder i la bellesa literària. A més a més creu que investigaran sobre ell però ja no el busca ningú fins que al final ningú ja no pensa en ell. El veurem llavors que recorre a aquesta estratègia de la renúncia, que és l’acte extrem, molt utilitzada per autors excèntrics, que ens agraden tant aquí a Ville à Dômat. En definitiva, podríem dir que és un llibre dedicat a somniar pels racons, obert a la imaginació i per tant, fa que ens torni una mica més vius.

De Brises i Boires: 1984 de George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut com George Orwell fou un escriptor i periodista anglès, autor de novel·les com “La rebel·lió dels animals” o “1984”. Cal destacar que quan trepitjà la ciutat de Barcelona l’any 1936 va narrar la seva experiència a Catalunya sobre la Guerra Civil Espanyola amb el llibre “Homenatge a Catalunya”. Va morir  l’any 1950 amb l’edat de 46 anys de tuberculosi i fou enterrat a Oxfordshire. Si algú està a Londres i està molt a prop d’Oxfordshire, que visiti la seva tomba puix que és la tomba d’un dels escriptors més importants del segle XX.

1984 és una novel·la de futur-ficció escrita l’any 1948 i es tracta d’una narració emmarcada en una distopia en la qual un estat omnipresent reforça un conformisme absolut entre els ciutadans i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l’individu. Trobem també que aquest estat està encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà.

Dins de la novel·la, hi han 4 ministeris:

  • El ministeri de l’amor, que s’ocupa dels càstigs amorosos i la tortura
  • El ministeri de la pau, que s’encarrega d’assumptes relacionats amb la guerra i fer que aquesta sigui permanent.
  • El ministeri de l’abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l’economia i d’aconseguir que la gent sempre visqui al límit de la subsistència.
  • El ministeri de la veritat, que es dedica a reescriure la història.
 El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat, un dels quatre ministeris que hi ha, reescrivint la història permanentment i inventant herois. El Gran Germà supleix qualsevol personatge polític: ell és el comandant en cap, el guardià de la societat, el déu pagà i el jutge suprem. A dins del llibre trobem coincidències com la “V”, que és l’emblema del Socang o socialisme anglès, en el que Orwell realitza una paròdia de la “V” de la Victòria, utilitzada pels aliats a la Segona Guerra Mundial. En definitiva, podríem dir que és una descripció analítica dels règims totalitaris amb un final desolador.

De Brises i Boires: "Viatger Solitari" Jack Kerouac

Jack Kerouac fou un novel·lista i poeta estatunidenc, membre de l’anomenada Generació Beat. No obstant això, Kerouac a part d’escriure, també dedicà una part de la seva vida a practicar el futbol americà i molt sovint, quan li realitzaven una entrevista per la seva darrera novel·la, s’hi presentava begut, cosa que finalment li provocà un vessament intern, producte d’una malaltia d’infecció hepàtica anomenada cirrosi.

Gràcies a l’editorial argentina Caja Negra ens arriba “Viatger solitari“, una obra poc coneguda de Kerouac que, si bé ja havia estat publicada en castellà, s’havia descatalogat i era molt difícil de trobar. La novel·la és un recull d’articles que l’autor va publicar l’any 60, que condensen l’expressió frenètica, personal i en primera persona de les seves novel·les clàssiques com poden ser On the road, Els subterranis, o Big sur. Amb un estil molt autobiogràfic, en aquest llibre viatjarem per tota la geografia nord-americana, però passant també per ciutats com París o països com Marroc o Mèxic. Però, sobretot, entendrem com n’era d’important Jack Kerouac, i que dels seus viatges en pogués sortir literatura: perquè en cas contrari el trajecte no mereixia la pena.

De Brises i Boires: "La Broma Infinita" David Foster Wallace

Sóc en Matapardals, el lletraferit de Ville à Dômat i de tant en tant, us recomanaré bones lectures per quan estigueu molt metafísics. Avui parlaré de La Broma Infinita, la novel·la de D.F.Wallace, publicada el 1996. Wallace ens mostra, a partir de dos grans temes narratius del nostre temps, la identitat personal i el declivi de la institució de la família, una societat futurista on el calendari està regit per marques comercials i els canvis polítics han portat a instaurar un totalitarisme ecològic. Aquesta és una epopeia còmica de ciència-ficció sobre una pel·lícula, Broma Infinita, que hipnotitza a tothom qui la veu: el públic perd tot desig a excepció del de veure repetidament el film. És tant el poder de Broma Infinita que la gent mor feliçment una vegada vist el film.

L’obra podríem dir que necessita dos punts de llibre: el primer, que es trobaria a la part de la història (molt extensa) i el segon, a la part de les notes. L’obra transcorre en un centre de rehabilitació per addictes a drogues i a una acadèmia de tennis d’elit i trobem diversos personatges, entre els quals podem destacar James O. Incandenza, que és la jove promesa frustrada de tennis, fundador de l’acadèmia Enfield de tennis d’Elit, pare de tres fills varons i finalment, suïcida, com l’autor. També trobem els seus fills Orin, Mario i Hal amb la seva història personal. Orin és un jugador de futbol americà, Mario, que l’autor li atribueix la qualitat de la precisió, i Hal, el tercer fill, que destaca per no saber dir com se sent (perquè probablement no senti res).

El segon punt de llibre de la novel·la és el de les notes. A dins d’aquestes hi trobem 500 pàgines aclarant temes científics o relacionats amb la ciència, reculls d’entrevistes, entre d’altres. Fent referència a l’estil de Wallace, podem dir que utilitza un llenguatge amb molts detalls i per tant, jo considero que l’autor és un ull que tot ho observa, ho emmagatzema i ho converteix en sintaxi.

Records, Matapardals