Category Archives: Literatura

Ville à Còmic: El còmic nord-americà

Benvinguts/des a la 3ª edició de la secció Ville à Còmic. Aquest dilluns vam parlar-vos dels còmics nord-americans, tractant temes com la seva història i les seves principals característiques  entre d’altres curiositats.

El món dels còmics nord-americans porta molt de temps en actiu i les ha viscut de molts colors. Va començar a aparèixer a finals del segle XIX. Les tires còmiques començaven a formar part dels dominicals, diaris i revistes dels Estats Units. The Yellow Kid, va ser el primer còmic americà (comercialitzat per primera vegada l’any 1897). Aquest nou estil per explicar historietes va causar un interès altíssim per gran part del poble nord-americà. A més a més, la seva demanda va pujar tant que es van començar a vendre com a suplement del dominical.

A partir d’aquesta època, el mercat del còmic va extendre’s per tot Estats Units. A partir d’aquest moment, hem diferenciat tres principals etapes que ha viscut el comic nord-americà durant tot el segle XX:

EDAT D’OR  

Aquesta etapa va començar a mitjans de dels anys 30’s fins a finals dels 40’s. La indústria del còmic es consolida, formant un mercat de diverses empreses. Al principi d’aquesta era, va aparèixer el famós còmic Famous Funnies, que va obtenir un gran reconeixement de la gent. Els EUA estan a punt d’entrar en  la segona guerra mundial, el poble nord-americà es troba desolat, atemorit, impotent per qualsevol desgracia imminent.. Els mitjans de comunicació estaven constantment alertant de la desmesurada expansió  nazi. Sabien que en algun moment, el seu país entraria en guerra contra aquest debastador exèrcit. Però, de sobte, arriba un nou ideal que ho canviarà tot. Arriba el moment en què apareix un nou arquetip de personatge. Un prototip capaç de vençer qualsevol mena de mal. En efecte, estem parlant del Superheroi. De fet, el Capità Amèrica va ser dibuixat per combatre contra l’exèrcit nazi. Cal dir, que la història del Capità Amèrica ha estat canviada més d’un cop durant tot aquest temps. Principalment, s’ha degut als nombrosos canvis de guionistes. Dins d’aquesta etapa també van apareixer superherois tan importants com Superman, Flash, Linterna Verde, entre d’altres.


EDAT DE PLATA

La Edat de Plata comença a principis dels anys 50’s fins als inicis dels 70’s. Va ser una era de moltes modificacions exitoses dins del món del còmic nord-americà. Van utilitzar noves tècniques, nous conceptes per tal d’augmentar les vendes i popularitzar més aquest novè art. Un d’aquests canvis, que ha perdurat fins els nostres dies, ha estat el de fer conviure a tots els superherois en un mateix univers. Sempre tenint en compte que, per una part estaven tots els superherois de la Marvel, i per l’altre els de la DC Comics. D’aquesta manera podien conviure dins un mateix còmic Batman i Superman.  En aquesta etapa apareixen dibuixants tan famosos com ara Stan Lee, Jack Kirbi i Stiff Dikto. Tots ells formaven part de la Marvel Comics. Van treure, superherois tan importants com els 4 Fantàstics i Spiderman.
EDAT DE BRONZE 

Definim aquesta etapa a partir dels anys 80’s. La industria del còmic funciona amb total rendiment. També apareixen nous superherois. Els més reconeguts dins la editorial Marvel on hi trobem a Conan i The Amazing Spiderman. I dintre l’editorial de DC Comics trobem al Batmamde Frank Miller (amb una nova història) i The Watchmen de Allan Moore.

CARACTERÍSTIQUES 

El còmic americà es caracteritza majoritàriament, per la seva gama tan interminable de superherois. També se’l distingeix per tenir un estil de dibuix molt realista i amb molt de detall. El seu format pot ser de revista o com d’un llibre, i generalment el dibuix és a color. Altres trets carecterístics són la diversificació de les mides de les vinyetes i les onomatopeies clàssiques.

PELICULES

Aquí us deixem un recull de còmics americans passat a pel·lícules:
Sin City – V de Vendetta – Los 4 Fantásticos – Spiderman – Superman – Batman – Hulk – El Capità Amèrica – X-Men – Los Vengadores – Iron Man -Thor – Popeye – El petit Nemo – Dick Tracy – Mickey Mouse – Tarzan.


Advertisements

DE BRISES I BOIRES: "Incerta Glòria" Joan Sales

El dilluns passat, a la secció literària De brises i boires, el nostre lletraferit en Matapardals, ens parlà de l’escriptor, poeta, editor i traductor Joan Sales. Joan Sales fou un escriptor, poeta, editor i traductor català que va néixer l’any 1912. Va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, coneguda per publicar obres com “La plaça del Diamant” de Rodoreda o “Bearn o la sala de les nines” de Llorenç Vilallonga i fou el promotor de la revista Quaderns de l’exili. A més a més, dir també que se li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Pel que fa a l’estil poètic, va rebre molta influència literària del poeta post-simbolista Màrius Torres, un gran amic seu, que justament es van conèixer quan Torres li faltaven pocs anys per fer-se fonedís de la seva vida. A l’acabar la guerra civil l’any 1939, s’exilià a França i després a la República Dominicana l’any 1940, d’on passaria a Mèxic l’any 1942. Des del seu segell editorial, oferirà al públic la seva gran novel·la Incerta glòria (1956), el seu epistolari Cartes a Màrius Torreso les seves traduccions, entre les qual hi ha El crist de nou crucificatde Nikos Kazantzakis, o Els germans Karamàzov,del rus Dostoievski. Actualment, és un escriptor que s’està treballant molt en l’àmbit de la traducció. Per exemple, podem fer esment de la conferència que va fer el catedràtic, professor i traductor Joaquim Gestí al CCCB el passat 10 de Març sobre aquesta traducció grega amb la col·laboració de la traductora Simona Skraebec.


Incerta Glòria és la seva 6a novel·la, que fou publicada per primer cop l’any 1956 i després l’any 1971. La novel·la fou escrita pel bàndol dels vençuts i no conté cap missatge polític, i reflecteix un dolor que sobreviu a la propaganda de qualsevol part: tant dels escriptors comunistes i republicans com el bàndol nacional. La novel·la es divideix en quatre parts que tenen com a fons la guerra civil espanyola amb els dos bàndols.

La primera part és en forma epistolar i narra les vivències del tinent jove Lluís de Brocà i de Ruscalleda al front d’Aragó. La segona part també és en forma de carta, i pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya del Lluís, que narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part i la quarta són les vivències del seminarista Cruells, que més tard esdevindrà sacerdot.

Pel que fa a l’estil de la novel·la, podem dir que és àgil i col·loquial i reflecteix el model de llengua del seu autor, que donava molta importància al català parlat del seu temps, amb alguns castellanismes. A més a més, fou guanyadora del Premi Joanot Martorell i va rebre crítiques elogioses ja en la traducció francesa de l’any 1962.

De Brises i Boires; Allen Ginsberg "Howl"

Nascut l’any 1926 a EUA, fou considerat un enllaç entre el moviment beat dels anys 50 i el beat dels anys 60 i va mantenir amistat, entre d’altres, amb Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs i Bob Dylan.


Referent a la seva poesia, podem dir que aquesta està influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz. No obstant això, ell es considerava hereu del romàntic William Blake i el poeta nord-americà Walt Whitman. Pel que fa als seus poemes, destaca la potència literària dels seus versos, i la sinceritat dels seus poemes. Qui vulgui llegir sobre aquest poeta tan extraordinari, recomanem llibres com:Kaddish i altres poemes (1961), Cartes del Yagué (1963), junt amb William S. Burroughs, o el mateix Udol (1956). A part de dedicar la seva vida a escriure, es dedicà a organitzar festivals, com el festival de poesia Poliphonix, un dels festivals més importants de poesia del món, amb la col·laboració especial de l’escriptor Jean-Jacques Lebel i fou nomenat l’any 1933 Cavaller de L’Ordre de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès.

Ens trobem davant d’uns dels llibres més importants de la Generació Beat. Sens dubte, el seu primer poema, provocà una gran commoció i més tard fou prohibit  per posseïr una importància social redemptora. Fins i tot abans de publicar-ho era famós, es passava de mà en mà i es recità a la Galeria Six, situada a San Francisco, el 7 d’Octubre de l’any 1955 amb poetes com Gary Snyder i Phillip Lamantia. I en aquesta llibreria, Ginsberg va fer una performance, plena de càntics, plors i lamentacions on dins dels seus versos denunciava entre d’altres, una forma vulgar de viure i proclamava un model de fer literatura sincera i autèntica.


Aquest poema dividit en tres parts,destaca per la denúncia que fa a una societat acomodada com la nord-americana de postguerra. En la primera part, la més coneguda, trobem els versos que recità Divus Julius Bonasera al principi de la secció “I saw the bests minds of my generation destroyed by madness” i és on l’autor ens parla d’escenes, personatges i poetes extrets de l’experiència de Ginsberg descrits amb multitud de detalls. A la segona part, l’autor ens explica l’estat de la civilització industrial en el que ell l’anomena Moloch, un ídol bíblic al qual es feien sacrificis al seu davant. Moltes de les imatges que conté aquesta part han estat degudes a la inspiració de la pel·lícula Metropolis, del director de cinema alemany Fritz Lang, que ha dirigit pel·lícules com Der Tiger von Schnapur(1959), la seva òpera prima, o Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960). L’última part, dedicada a Carl Solomon, que va conèixer a Ginsberg en una estada en un hospital psiquiàtric, destaca sobretot la seva tornada i representa un punt d’inflexió pel seu to ombrívol de l’anterior part. La nota al peu de pàgina és una variant de la segona part en la que es repeteix sempre la mateixa paraula: Sant! Sant! Sant!

De Brises i Boires: "La Senyora Dalloway" Virginia Woolf

Aquesta setmana, a la nostra secció literària De brises i boires, vàrem presentar l’escriptora americana Virginia Woolf, que fou una novel·lista i crítica britànica, famosa per l’aportació del monòleg interior i l’estil poètic a la novel·la moderna.

Woolf va néixer a Londres i fou filla del biògraf Leslie Stiephen. Després de la mort del seu pare l’any 1905, va viure amb la seva germana pintora que es casà amb el crític Clive Bell i els seus dos germans a una casa del barri de Bloomsbury, situat a Londres. Aquesta casa fou freqüentada per un grup d’intel·lectuals coneguts com el Grup de Bloomsbury, al qual s’hi afegí un altre artista més: l’escriptor Leonard Woolf, que es casarà amb Virginia l’any 1912. Més enllà del grup, el matrimoni Woolf fundà l’editorial Hogarth, destinada a publicar les seves novel·les entre les quals destaquen La senyora Dalloway (1925), i Al far (1927), en les què l’argument sorgeix de la vida interior dels personatges i els efectes psicològics s’aconsegueixen a través d’imatges, símbols i  metàfores. Cal destacar que fou influenciada pel filòsof parisenc Henri Bergson, com també per l’escriptor modernista Marcel Proust, el qual es basa en la idea del temps.

A part d’altres novel·les com Les  Ones o Orlando, trobem biografies i assaigs, entre els quals destaquen En una habitació pròpia (1929). Com que patia la malaltia psíquica del trastorn bipolar, se suïcidà el 29 de març de l’any 1941, ofegant-se al riu Ouse. La tècnica utilitzada en el suïcidi foun infalible, va submergir el seu cos en aquest riu amb l’abric ple de pedres per evitar sortir a la superfície. La novel·la, publicada l’any 1925 per la seva editorial ens narra, al llarg d’un sol dia de juny, tot el que passa pel cap als protagonistes, entre els quals trobem la senyora burgesa Dalloway, l’home que el va estimar tant durant la joventut i els seus pensaments, i un veterà bastant traumatitzat pel que va sofrir a la guerra.

Pel que fa a la tècnica, podem dir que aquesta escriptora domina la introspecció psicològica i és això el que dóna cos a una novel·la que cal llegir sense pressa, fixant-se en cada pensament de cada personatge que sovint amaga els seus sentiments. I  com demostra Woolf en els seus llibres, les causes de les cicatrius emocionals són el pas del temps, les ferides del desamor, i certs traumes de la guerra. Destaquem la traducció de Dolors Udina, la primera que es fa al català d’aquesta obra després de la de Cèsar August Jordana, del 1930.

Ville à Còmic: Manga

Benvinguts de nou al nou apartat del Ville à Còmic. Avui us parlarem del famós món del Manga. Podrem veure quins son els seus trets més característics i, sobretot, veurem perquè aquest univers és tant influent. A continuació, us oferim unes sèrie de característiques que ajuden a diferenciar el Manga del còmic occidental:
  • Realisme dels personatges (Efecte Màscara)
La combinació entre el realisme dels personatges i la caricaturització de certs detalls seus. Són molt exagerats en quant a posicions i la seva estructura anatòmica.
  • Caricaturització
Exageració o disminució de certs trets (com els ulls, el nas o el cabell) per transmetre allò que li correspon.
  • Ulls grans: comuniquen la ànima d’aquell personatge.
  • Detalls de la obra: planificació i accions del personatge.

  • Tècniques del dibuix:
Tenen un acabat més fi en quant a les tintes, colors, traços… D’aquesta manera optimitzen el seu temps per la elaboració d’un còmic.
  • Blanc i Negre: per optimitzar més el treball (un còmic per setmana)
  • Diàlegs més curts i senzills: el Manga prefereix narrar en base a les imatges més que en diàlegs llargs i profunds (de missatges). Fan un ús bastant freqüent de les onomatopeies per intensificar les sensacions dels personatges, ambientar al lector…
  • Línies cinètiques: línies que ajuden a facilitar el moviment de cada acció. Aquestes línies poden arribar a substituir el fons de l’enquadrament.
  • Format del còmic: és un format més de butxaca, més fàcil de portar a mà.
  • Forma de llegir: de dreta a esquerra. Igual que la escriptura tradicional japonesa.

  • Temàtica variada:
Podem observar a molts còmics Manga com combinen el seu entorn “imaginari” amb molts factors de la cultura japonesa. Com ara, la seva gastronomia, les arts marcials, les ideologies, un comportament disciplinari…
  • Layout
És la planificació de les pàgines del còmic. Podem observar una gran diversificació dels formats per cada vinyeta. Podem observar diferents formes en funció del que es vulgui expressar. Els formats poden ser en vertical, horitzontal, encadenats…
  • Ritme Narratiu
Utilitzen un enriquiment gràfic en base a les accions, és a dir, que per descriure una situació utilitzaran moltes vinyetes per contextualitzar o emfatitzar més al lector.
  • Exemple: un cop de puny pot durar una, dues o més pàgines. Utilitzen diferents plans (com els ulls, la posició dels peus, les mans…), diferents punts de vista (els espectadors, la víctima, el mateix protagonista…) i les seves conseqüències (com rep el cop, com cau, fum, punts de càmera diferents)
  • Psicologia del personatge
  • Els Manga aconsegueixen una profunditat psicològica de molts personatges. Es pot veure, a varis Manga, un canvi anímic i físic per part del personatge. Podem observar com creix de nen a adolescent, i d’adolescent a adult.
  • L’exemple més clar, el podem veure a Bola de Drac, com en Goku fa canvi de nen a adolescent. I a Bola de Drac Z, veiem un canvi d’adolescent a adult. De la mateixa manera que trobem un canvi físic, hi ha un aprenentatge emocional on el protagonista ho transmet en base a les seves accions i la seva personalitat.
  • Diferencia entre Manga i Anime
El Manga és per el format còmic i l’Anime s’utilitza per les pel·lícules d’animació. Normalment, els Animes d’avui dia surten dels còmics Manga, tot i que hi hagi casos que no.
  • Portals per mirar còmics:

De Brises i Boires: "Doctor Pasavento", Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas és un escriptor en llengua castellana, autor de novel·les com “Fills sense fills“, “París mai s’acaba”  o “Dublinesca“. Va nèixer l’any 48 a Barcelona, estudià dues carreres: periodisme i dret i seguidament entrà a dues revistes importants: la revista cinematogràfica Fotogramas, com també a la revista Destino. No obstant això, al cap de tres anys, li tocà fer el servei militar obligatori a Melilla, i allà fou el lloc on escrigué el seu primer llibre “Mujer en el espejo contemplando el paisaje”, que després li canvià el títol per “En un lugar solitario”. Més tard viatjà a París, i allà va ésser el lloc on va escriure la seva segona novel·la “L’assesina il·lustrada”. També cal destacar la seva experiència a Amèrica Llatina, on va fer amistats sobretot amb el poeta xilè Roberto Bolaño i l’escriptor Sergio Pitol. Actualment està al diari El País escrivint articles a la secció de cultura.

Doctor Pasavento, Premi José Manuel Lara de Novel·la l’any 2006, és una novel·la que recull obsessions d’ell, molt conegudes per qui hagin llegit els seus llibres començant per Barteleby y Compañía. La trama comença quan un novel·lista decideix desaparèixer de la circulació durant un viatge a Sevilla, en el que després iniciarà un viatge que el portarà de Nàpols a París. A més a més, la novel·la comença a a la torre de Michel de Montaigne, l’inventor del gènere de l’assaig, al castell de Montanha, on es llegeix en una de les columnes una frase en llatí: “Fortis imaginatio generat casum” (Una forta imaginació generà l’esdeveniment). L’autor viatja al manicomi suís on Robert Walser va viure tants anys apartat del món, i s’apropa a l’exercici d’un art molt peculiar.

A part de l’ideal de la desaparició, cerca la vida de bella infelicitat que li va dur l’extrema repugnància que li produïen el poder i la bellesa literària. A més a més creu que investigaran sobre ell però ja no el busca ningú fins que al final ningú ja no pensa en ell. El veurem llavors que recorre a aquesta estratègia de la renúncia, que és l’acte extrem, molt utilitzada per autors excèntrics, que ens agraden tant aquí a Ville à Dômat. En definitiva, podríem dir que és un llibre dedicat a somniar pels racons, obert a la imaginació i per tant, fa que ens torni una mica més vius.

De Brises i Boires: 1984 de George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut com George Orwell fou un escriptor i periodista anglès, autor de novel·les com “La rebel·lió dels animals” o “1984”. Cal destacar que quan trepitjà la ciutat de Barcelona l’any 1936 va narrar la seva experiència a Catalunya sobre la Guerra Civil Espanyola amb el llibre “Homenatge a Catalunya”. Va morir  l’any 1950 amb l’edat de 46 anys de tuberculosi i fou enterrat a Oxfordshire. Si algú està a Londres i està molt a prop d’Oxfordshire, que visiti la seva tomba puix que és la tomba d’un dels escriptors més importants del segle XX.

1984 és una novel·la de futur-ficció escrita l’any 1948 i es tracta d’una narració emmarcada en una distopia en la qual un estat omnipresent reforça un conformisme absolut entre els ciutadans i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l’individu. Trobem també que aquest estat està encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà.

Dins de la novel·la, hi han 4 ministeris:

  • El ministeri de l’amor, que s’ocupa dels càstigs amorosos i la tortura
  • El ministeri de la pau, que s’encarrega d’assumptes relacionats amb la guerra i fer que aquesta sigui permanent.
  • El ministeri de l’abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l’economia i d’aconseguir que la gent sempre visqui al límit de la subsistència.
  • El ministeri de la veritat, que es dedica a reescriure la història.
 El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat, un dels quatre ministeris que hi ha, reescrivint la història permanentment i inventant herois. El Gran Germà supleix qualsevol personatge polític: ell és el comandant en cap, el guardià de la societat, el déu pagà i el jutge suprem. A dins del llibre trobem coincidències com la “V”, que és l’emblema del Socang o socialisme anglès, en el que Orwell realitza una paròdia de la “V” de la Victòria, utilitzada pels aliats a la Segona Guerra Mundial. En definitiva, podríem dir que és una descripció analítica dels règims totalitaris amb un final desolador.