– Blanc i negre: una de les característiques més diferencials del Manga. Hi ha un nombre molt limitat de còmics japonesos en color. Principalment pel seu cost tan elevat i perquè es perd molt de temps en colorar les vinyetes.
– Il·lustració sintètica: utilitzen un acabat més fi quant a les tintes i els seus traços. No són tan detallistes com els americans i els europeus. Això és degut a la manca de temps que disposen per tal de comercialitzar un capítol per setmana.
– Narrativa: el còmic Manga té una característica molt peculiar dins la seva narrativa del temps. Quan volen donar importància a un fet de la història utilitzaran les vinyetes que millor els hi sembli. En molts casos, poden arribar a ocupar una o més d’una pàgina. Utilitzen aquesta tècnica per remarcar el seu entorn, per focalitzar els detalls més importants com les expressions dels personatges i per donar sensació de moviment(com ara posar tot un seguit de vinyetes per l’acció d’un cop de puny.
– Superherois: és el seu tret més diferencial i, alhora, el més desitjat per milions de compradors .
– Estil: tenen un acabat molt detallista i juguen molt bé amb els colors i les seves tonalitats.
– Plans: mentre que el còmic Manga juga generalment amb els plans frontals, el còmic americà juga amb tota varietat de plans. Son especialistes en trobar el pla més adient per la situació que correspongui.
– Il·lustració a mà: mentre que els còmics Manga i americans utilitzen el recurs de digitalitzar totes les seves vinyetes, els còmics europeus tendeixen a fer-ho a mà.
– Estil: acostumen a utilitzar un detallisme molt ben elaborat, ja sigui pel traç i l’acabat de les vinyetes o pel seu joc de colors i ombres.
– Missatge: els còmics europeus procuren aportar, a part de la seva història, un missatge reivindicatiu. Ja sigui de caire polític, econòmic, social… Molts autors europeus consideren el còmic com a un canal clau per tal de comunicar allò que realment els hi preocupa o, simplement, allò que volen transmetre.