El món dels cómics a Ville à Còmic

Benvolguts/des a la nova secció Villa Còmic, el mes passat vàrem començar amb una breu introducció sobre el món dels còmics. Per poder-ho entendre d’una forma més clara, aquest món està estructurat principalment per tres grans branques: la japonesa, l’americana i l’europea.

La japonesa és la branca més comercialitzada de totes tant a nivell nacional com mundial. Per cada còmic Naruto, One Piece…, s’ha de realitzar un exemplar setmanalment. Això comporta que hi hagi una demanda de treballadors enorme. Sobretot, si ho comparem amb la resta de les branques. El còmic japonès, també conegut com a Manga, és distingit per les següents característiques:

– Blanc i negre: una de les característiques més diferencials del Manga. Hi ha un nombre molt limitat de còmics japonesos en color. Principalment pel seu cost tan elevat i perquè es perd molt de temps en colorar les vinyetes. 

– Il·lustració sintètica: utilitzen un acabat més fi  quant a les tintes i els seus traços. No són tan detallistes com els americans i els europeus. Això és degut a la manca de temps que disposen per tal de comercialitzar un capítol per setmana.

– Narrativa: el còmic Manga té una característica molt peculiar dins la seva narrativa del temps. Quan volen donar importància a un fet de la història utilitzaran les vinyetes que millor els hi sembli. En molts casos, poden arribar a ocupar una o més d’una pàgina. Utilitzen aquesta tècnica per remarcar el seu entorn, per focalitzar els detalls més importants com les expressions dels personatges i  per donar sensació de moviment(com ara posar tot un seguit de vinyetes per l’acció d’un cop de puny. 

Els còmics americans tenen una distribució menys abusiva que el Manga. Acostumen a editar un capítol per mes. L’equip de treball és més reduït que el japonès, tot i afegint el càrrec del colorista. Podem distingir dins aquesta branca, dos grans editorials que competeixen des de fa molt de temps: Marvel i DC còmics. Les principals característiques del còmic americà són les següents:

– Superherois: és el seu tret més diferencial i, alhora, el més desitjat per milions de compradors .

– Estil: tenen un acabat molt detallista i juguen molt bé amb els colors i les seves tonalitats.

– Plans: mentre que el còmic Manga juga generalment amb els plans frontals, el còmic americà juga amb tota varietat de plans. Son especialistes en trobar el pla més adient per la situació que correspongui.

Els còmics europeus són més irregulars. D’una banda, tenen una comercialització molt més lenta i, d’una altre, tenen un ventall molt ampli de diferents estils i formats. Depenent del seu gènere i país, utilitzaran l’estil que millor els hi encaixi. Aquestes són les principals característiques del còmic europeu:

– Il·lustració a mà: mentre que els còmics Manga i americans utilitzen el recurs de digitalitzar totes les seves vinyetes, els còmics europeus tendeixen a fer-ho a mà.

– Estil: acostumen a utilitzar un detallisme molt ben elaborat, ja sigui pel traç i l’acabat de les vinyetes o pel seu joc de colors i ombres. 

– Missatge: els còmics europeus procuren aportar, a part de la seva història, un missatge reivindicatiu. Ja sigui de caire polític, econòmic, social… Molts autors europeus consideren el còmic com a un canal clau per tal de comunicar allò que realment els hi preocupa o, simplement, allò que volen transmetre.    

De Brises i Boires: "Viatger Solitari" Jack Kerouac

Jack Kerouac fou un novel·lista i poeta estatunidenc, membre de l’anomenada Generació Beat. No obstant això, Kerouac a part d’escriure, també dedicà una part de la seva vida a practicar el futbol americà i molt sovint, quan li realitzaven una entrevista per la seva darrera novel·la, s’hi presentava begut, cosa que finalment li provocà un vessament intern, producte d’una malaltia d’infecció hepàtica anomenada cirrosi.

Gràcies a l’editorial argentina Caja Negra ens arriba “Viatger solitari“, una obra poc coneguda de Kerouac que, si bé ja havia estat publicada en castellà, s’havia descatalogat i era molt difícil de trobar. La novel·la és un recull d’articles que l’autor va publicar l’any 60, que condensen l’expressió frenètica, personal i en primera persona de les seves novel·les clàssiques com poden ser On the road, Els subterranis, o Big sur. Amb un estil molt autobiogràfic, en aquest llibre viatjarem per tota la geografia nord-americana, però passant també per ciutats com París o països com Marroc o Mèxic. Però, sobretot, entendrem com n’era d’important Jack Kerouac, i que dels seus viatges en pogués sortir literatura: perquè en cas contrari el trajecte no mereixia la pena.

De Brises i Boires: "La Broma Infinita" David Foster Wallace

Sóc en Matapardals, el lletraferit de Ville à Dômat i de tant en tant, us recomanaré bones lectures per quan estigueu molt metafísics. Avui parlaré de La Broma Infinita, la novel·la de D.F.Wallace, publicada el 1996. Wallace ens mostra, a partir de dos grans temes narratius del nostre temps, la identitat personal i el declivi de la institució de la família, una societat futurista on el calendari està regit per marques comercials i els canvis polítics han portat a instaurar un totalitarisme ecològic. Aquesta és una epopeia còmica de ciència-ficció sobre una pel·lícula, Broma Infinita, que hipnotitza a tothom qui la veu: el públic perd tot desig a excepció del de veure repetidament el film. És tant el poder de Broma Infinita que la gent mor feliçment una vegada vist el film.

L’obra podríem dir que necessita dos punts de llibre: el primer, que es trobaria a la part de la història (molt extensa) i el segon, a la part de les notes. L’obra transcorre en un centre de rehabilitació per addictes a drogues i a una acadèmia de tennis d’elit i trobem diversos personatges, entre els quals podem destacar James O. Incandenza, que és la jove promesa frustrada de tennis, fundador de l’acadèmia Enfield de tennis d’Elit, pare de tres fills varons i finalment, suïcida, com l’autor. També trobem els seus fills Orin, Mario i Hal amb la seva història personal. Orin és un jugador de futbol americà, Mario, que l’autor li atribueix la qualitat de la precisió, i Hal, el tercer fill, que destaca per no saber dir com se sent (perquè probablement no senti res).

El segon punt de llibre de la novel·la és el de les notes. A dins d’aquestes hi trobem 500 pàgines aclarant temes científics o relacionats amb la ciència, reculls d’entrevistes, entre d’altres. Fent referència a l’estil de Wallace, podem dir que utilitza un llenguatge amb molts detalls i per tant, jo considero que l’autor és un ull que tot ho observa, ho emmagatzema i ho converteix en sintaxi.

Records, Matapardals

Ville à Còmic

Un nou espai engrandirà el nostre magazín setmanal. Ville à Dômat incorpora cada tercer dilluns de mes una nova secció: VillaCòmic. Conduïda pel Manitas i en Epistol tractarà sobre l’infinit món del còmic i repassarà totes les novetats editorials, ens endinsarà dins dels perfils dels personatges més rellevants, ens parlaren del Manga, de Frank Miller, de Marvel i DC Còmics. 

A partir d’avui en Iron Man, Batman, Mazinger-Z, Song Guoku i molts més acompanyaren a Divus Julius Bonasera, La Musa, Sir Charles, Matapardals, el borinot de bardissa i tants d’altres en el nostre univers viladomatià. A més, molt aviat Ville à Dômat: el còmic.. Ville à Dômat: Time to Blossom!