Category Archives: Concerts

Setza anys després, The Afghan Whigs

Després de la seva reunió l’any 2012, en la qual van passar per Primavera Sound, la banda liderada per Greg Dulli torna a Barcelona per presentar “Do The Beast“, el seu primer àlbum en 16 anys. The Afghan Whigs són un dels grups més sòlids i versàtils sorgits de la dècada dels 90 als Estats Units, amb obres impecables com “Gentlemen” o “1965”. Els seus catàrtics directes fan d’aquesta ocasió una cita ineludible. Aquesta nit seran a la sala Apolo.

Advertisements

Sidonie inaugura el Curtcircuit 2015

El grup de Barcelona Sidonie, format per Marc Ros, Jesus Senra i Axel Pi inauguren l’edició 2015 del Curtcircuit amb les piles carregades per defensar el seu vuitè disc ‘Sierra y Canadá’ (2014), on incorporen l’electrònica i els sintetitzadors analògics al seu pop per a tots els públics. Comparteixen cartell amb Mi Capitán, un dels grups a seguir aquest any. Aquesta nit a la sala Bikini.

Sid Griffin o l’autenticitat dels pioners

Com a líder de The Long Ryders, Albert Sidney ‘Sid’ Griffin va sacsejar les coordenades del so nord-americà durant la dècada dels 80. Ni folk ni rock ni country però al mateix temps una mica de tots ells van concedir en aquell grup la distinció d’obrir el camí al que avui es coneix com ‘americana’. Als seus 60 anys no tan sols continua en actiu sinó que manté despert el seu talent per aportar nous ingredients a la línia que han marcat les noves tendències. En certa manera preserva l’autenticitat dels pioners i es mostra obert a incorporar nous registres com ho va expressar amb el seu grup dels noranta Coal Porters. Al Jamboree presentarà el seu primer disc en solitari després d’una dècada, ‘The trick is to breathe’.

Gerard Way, el pare de l’emo

Gerard Way, l’ex-oxigenat líder de My Chemical Romance, banda nord-americana que va posar l’emo a l’abast de tothom y que van editar quatre discos abans de separar-se a mitjans de 2013, s’ha espavilat i presenta ‘Hesitant Alien’ (2014), el seu debut en solitari, que agrupa totes les seves influències més enllà dels més limitats estilísticament My Chemical Romance i que van del glam dels 70 al rock britànic dels 90. Aquesta nit a la sala Apolo.

En Pau Vallvé torna al Prat

En Pau Vallvé, torna al Prat desprès d’editar el seu nou treball ‘Pels dies bons’. Acompanyat d’una banda formada per en Jordi Casadesús al baix i teclats i del Víctor García a la bateria formant un format explosiu però  a l’hora envolvent i delicat. Les relacions entre dues persones, siguin d’amistat, amor, feina o família, son l’eix on giren els temes d’aquest nou disc,  l’atracció, els vincle, la confiança, l’aventura, la il·lusió, l’ajuda, o també la frustració, l’enyor, el desengany els detalls. Avui a La Capsa.

Els corriols del desig segons Manos de Topo

Després d’un temps més que prudencial d’espera, per fi Manos de Topo presenten en sala i de forma com cal el seu esperat últim disc, ‘Caminitos del deseo’(2014). Aquests màxims exponents de l’indie enginyós de l’estat, amb la veu de Miguel Ángel Blanca al capdavant segueixen cantant-li a l’amor i a les relacions humanes, però ara des de l’autoedició.