Category Archives: Il Dottore

Les versions d’Il Dottore: Nouvelle Vague "Love Will Tear Us Apart"

El dilluns passat, el nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens presentà la versió que va fer la banda de lounge Nouvelle Vague, de la cançó “Love Will Tear Us Apart” de la gran banda de post-punk dels 80 Joy Division.  La cançó original va ser gravada el novembre del 1979 en els estudis de la BBC i va ser un dels darrers singles gravats per la banda. No obstant això, arribà a la posició número 13 dels charts britànics. Al maig del 1980, Ian Curtis, el líder de Joy Division, degut a la gran depressió que patia, s’acabà suïcidant tot ofegant-se a la seva cuina un dia abans d’iniciar la seva primera gira pels EUA mentre escoltava el disc, “The Idiot” d’Iggy Pop. L’any 2004, 25 anys més tard, una banda de lounge i bossa nova  anomenada Nouvelle Vague, especialista en fer versions, realitzà l’any 2004 una versió de la cançó més famosa de Joy Division: Love Will Tear Us Apart.
Advertisements

Les versions d’Il Dottore: The Gentle People "Groovin with you"

El passat dilluns, el nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens presentà l’adaptació que realitzaren The Gentle People del tema A Summer Place de la banda sonora de la pel·lícula A Summer Place composta per Max Steiner. Percy Faith, un clàssic de la música easy-listening, gravà l’adaptació més popular per a Columbia 30th Street Studio. En comptes de fer un cover va adaptar la melodia i inclogué diversos arranjaments per aprofitar la tornada. Als anys 90 el trio continental d’ambient lounge The Gentle People feren la darrera de les versions conegudes.

Les versions d’il Dottore: Pearl Jam "Last Kiss"

El passat dilluns, el nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens presentà la versió de Last Kiss que va realitzar la banda americana de l’era del grunge, Pearl Jam.
 
La cançó original fou inspirada en uns fets reals. L’autor, Wayne Cochran, s’inspirà en una notícia que parlava d’un accident a Geòrgia on varen morir quatre adolescents. La conductora, Janet Klark  li anava a donar un petó al seu novio quan es va despistar, provocant un accident que provocà el fatal desenllaç. El sobrevivent, un noi, descriu durant tota la cançó els darrers instants amb la seva estimada i com ha d’actuar perquè es pugui retrobar aviat amb ella en el cel.
L’any 1964, J. Frank Wilson, un noi que estava fent el servei militar a una base aèrea, gravà aquest single i va tenir més èxit que la cançó original. L’any 1999, quan fomentava el gènere grunge, la banda d’Eddie Vedder va decidir gravar aquesta cançó per recaptar cèntims per les víctimes de la guerra dels balcans, i van recaptar la increïble quantitat de 10 milions de dòlars, i van arribar al Nº2 de les llistes al seu país i al nº1 a Austràlia. En definitiva, tot un èxit.

Les versions d’il Dottore: No Doubt "It’s my life"

El passat dilluns, el nostre especialista en versions Il Dottore, ens presentà la versió que varen fer els No Doubt, banda dels anys 90, liderada per Gwen Stefani, de la cançó It’s my life, del grup Talk Talk. La banda originària es va fer famosa per aquest tema de l’any 1984. La versió dels No Doubt aparegué l’any 2003 i tingué un èxit aclaparador. El mànager de la banda d’Anheim, els hi proposà fer un cover d’una cançó dels 90 i van estar molt de temps en escollir-la, fins que al final van decidir fer It’s my life. El productor va tenir l’excel·lent idea de posar els beats del Billy Jean de Michael Jackson. Els va fusionar amb la versió original i va fer un videoclip que va passar a la història de la música com un dels més rellevants. A més a més, es va basar en un fet verídic que va succeir entre els anys 40 i 50, la condemna a mort en la cadira elèctrica d’una dona. En definitiva, una versió amb idees excel·lents que ha perdurat fins als nostres dies i se segueix escoltant gràcies a la dolça veu de la cantant americana i dels beats del tema Billy Jeandel rei del pop.

Les versions d’il Dottore: Cowboy Junkies "Blue Moon"

El nostre cirurgià de les versions:Il Dottore, ens presentà la versió que van fer els Cowboy Junkies de una cançó atemporal, Blue moon .Una cançó molt famosa amb multitud de revisions i adaptacions.Blue Moon fou escrita per Richard Rodgers i Lorenz Harz l’any 1934. Les primeres que varen cantar aquesta cançó foren The Boswell Sisters l’any 1934.Vint anys més tard seria Elvis Prestley qui la versionaria; no obstant això, seria la versió del grup nord-americà de Doo-Woop, The Marcels, feta l’any 1961 la que tindria un gran ressò a nivell mundial. Els Cowboy Junkies, grup d’americana liderat per Margo Timmins, van fer dues versions d’aquesta versió, i en una d’elles la van enllaçar amb la tornada dels Everly Brothers,”All I Have To Do Is Dream“.

Però al cap d’un temps, després d’haver-la llançat, la van tornar a rescatar i van fer una cosa molt curiosa. A Toronto a l’església de Trinity, hi van muntar un escenari, amb l’objectiu d’aconseguir un so únic. Durant el concert van haver-hi diversos convidats. La cançó va ser enregistrada a la discogràfica The Trinity Sessions i la van reeditar en un CD amb el DVD del concert l’any 2006.

Les versions d’il Dottore: The Lemonheads "Mrs. Robinson"

El passat dilluns, el nostre cirurgià preferit de les versions, Il Dottore, ens va presentar la versió que va fer el grup The Lemonheads, grup de rock alternatiu dels anys 90 de la cançó Mrs. Robinson dels Simon & Garfunkel, un duo de folk rock dels anys 60 conegut per cançons com The sound of silence o també Bridge over Troubled Water. La cançó originària es va fer popular gràcies a la pel·lícula El graduat, de l’any 1967, dirigida per Mike Nichols on van participar actors com Dustin Hoffman o Katharine Ross. La cançó dels Lemonheads va ser publicada l’any 92 amb el disc It’s a shame about Rat. En definitva, un clàssic més per escoltar quan estigueu metafísics.

Les versions d’il Dottore: Placebo "John & Mary"

El nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens va presentar el dilluns passat la versió que va fer el grup Placebo de la cançó “John & Mary” del cantant i compositor de rock i blue-eyed soul Robert Palmer. La banda liderada per Brian Molko fa una sensacional versió d’aquesta cançó que tingué un gran ressó en l’època dels 80 i que va estar durant  23 setmanes seguides a les llistes d’èxit de mitja Europa arribant el número 1 a Espanya. En definitiva, tot un clàssic.