Category Archives: Le Classique

Le Classique: UB40 “Kingston Town”

El Mariscal Mauro aprofitant la  vinantesa del concert que la banda britànica oferirà avui diumenge ha triat com a “Le Classique” d’aquesta setmana la cançó “Kingston Town”.

Després d’haver hagut de cancel·lar el concert previst ara fa un mes per lesió d’un dels seus membres avui sí seran definitivament a la sala Razzmatazz. Tot i que són de Birmingham, UB40 es va donar a conèixer amb els seus temes d’aires jamaicans que tant han triomfat en emissores comercials de tot el món. En més trenta anys d’història, han venut 70 milions de discos gràcies a versions de clàssics com ‘(I Can’t Help) Falling in Love With You’, que recuperaran en el seu retorn a Barcelona. De totes formes, la grandesa dels UB40 rau en els seus primers discz com ara aquell àlbum de debut “Singing Off”.

Le Classique: The Neville Brothers “Yellow Moon”

El nostre Mariscal Mauro ens presenta el nostre “classique” d’aquesta setmana. The Neville Brothers és una formació de r&b i soul que es formà l’any 1977 a Nova Orleans. Els quatre germans Neville varen gravar una sessió de The Wild Tchoupitoulas per el Mardi Gras Indian que dirigia el seu oncle. D’aleshores ençà publicaren deu llargues durades i fabricaren cançons tan meravelloses com el nostre “classique” d’aquesta setmana “Yellow Moon”

Le Classique: Lee ‘Scratch’ Perry “Disco Devil”

El Mariscal Mauro està preparat per assistir aquesta nit a la sala Apolo per veure en directe el concert d’un dels pioners del reggae i responsable de Le Classique d’aquesta setmana “Disco Devil”.

Amb una alta consideració en el món de la música, Lee ‘Scratch’ Perry està considerat un dels productors i artistes de reggae més perdurables i originals del globus. Des dels seus primers dies a la dècada de 1960 com a cantant i enginyer d’estudi de Coxsone Dodd One a Kingston, a través de la seva producció d’obres clàssiques dels Wailers com ‘African Herbsman’ i ‘Soul Revolution’. L’estil innovador de Perry el defineix com un dels tresors més originals del panorama reggae. El seu geni creatiu segueix sent evident en els seus propis àlbums en solitari de la dècada de 1970, així com a través del seu flux constant de llançaments discogràfics al·lucinants de la dècada de 1980.
Llunàtic per uns i a l’altura d’un profeta per a molts altres, el seu estil únic al dubbing és infecciós. En la seva prolífica quantitat de material més recent el pare del dub mostra els seus temes favorits: els extraterrestres, el judici, la justícia, la corrupció, la carnalitat i l’auto proclamació, tot això amb ritmes ben contundents. Sempre disposat a seguir el ritme de les seves propies bateries, el geni excèntric de Perry, que farà 80 anys (!!) el dia després del seu concert a l’Apolo, continua obrint nous camins amb les melodies rasta més dures i rebels i els dubs instrumentals més imprevisibles.

Le Classique: Edie Brickell & New Bohemians “What I Am”

El Mariscal Mauro torna als anys 80 per presentar-nos el clàssic d’aquesta setmana. Edie Brickell & New Bohemians era una banda de rock alternatiu de Texas que combinava elements de rock, blues, folk i jazz formada per una colla d’estudiants i amics entre els quals destacava la cantant Edie Brickell. En el seu àlbum de debut “Shooting Rubberbands at the Stars” hi trobem el nostre “classique” d’aquesta setmana  “What I Am”.  El seu gran èxit. la cançó que els va encimbellar. Després de publicar el seu segon àlbum la banda se separa i setze anys després (2016) treuen un nou disc, “Strange Things”.

Le Classique: Q Lazzarus “Goodbye Horses”

Wlliam Garvey composà la música i la lletra. Q Lazzarus, una afroamericana que fou taxista abans que cantant  posa la veu. Fabricaren la droga perfecta. Un bàlsam downtempo de seductor pop electrònico Una melodía inquietant que se t’enganxa irresistiblament una i una altra vegada. El Mariscal Mauro presenta “Goodbye Horses”, le classique d’aquesta setmana.

“Goodbye Horses” fou una cançó orfana que mai tinhué el seu propi àlbum i que aparagué per primer cop dins de la bso de la pell·ícula de Jonathan Demme ‘Married to the Mob. Tres anys més tard, Demme la inclouiria en la seva seguient pel·lícula, ‘The Silence of the Lambs’, per fer ballar l’assessí Buffalo Bill devant d’un mirall al que xiuxiuejava ‘Would you fuck me?”. Aquell mateix any, i aprofitant l’embranzida  que li dóna la cinta, fuou editada en single i maxi single. Q Lazzarus se separà en algun moment abans de 1996 de la mateixen manera que es van formar, sense fer soroll. Garvey, segueix composant i és disenyador gràfic a Nova York. Q, escrigué la seva autobiografía, ‘The Rise and Fall’.

 

Le Classique: Fisher-Z “So Long”

Jo, en Mariscal Mauro a finals dels anys 70 al bell mig de l’esclat de la newwave vaig descobrir una banda que em fascinà. El seu nom era Fisher-Z i el seu fundador, cantant, líder i alma màter era John Watts.  Aquest era tot un personatge misteriós. Apartat del nihilisme de l’època era una persona força ilustrada però esquiva. El seu so tenia certa semblança amb The Police amb alguns detalls dels Talking Heads tot i que la especial veu de Watts els dotava de transcendència.  A més, les lletres tenien un contingut polític revindicatiu. Tres meravellosos discs, una curta carrera d’apenes uns cinc anys i un estol de meravelloses cançons com “Remember Russia”, “The Worker”, “Marlene”, “Berlin”, “Room Service” o el nostre Classique: “So Long“. Tot i la seva qualitat Fisher-Z ha estat una de les bandes més oblidades de la new-wave.

Le Classique: Marc Almond “A Love Spurned”

Marc Almond, que ha despatxat més de 30 milions de discos i està considerat un dels reis del synthpop al costat de David Ball gràcies al duo Soft Cell, amb el qual va trencar les pistes de mig món amb hits com ‘Tainted love’ torna a Barcelona amb la seva banda per repassar els seus grans èxits i presentar ‘The velvet trail’ (2015), el seu vintè disc en solitari i el primer que publica amb material original des de ‘Varieté’ (2010).  Marc Almond és el nostre “classique” d’aquesta setmana i aquesta nit serà a la sala Razzmatazz.