Category Archives: Music by Xavier Bergman

Productora de Pardals: Benjamin Booker

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals ens descobreixen una petita joia que serà en aquest proper Primavera Sound. El blues i el punk, units per obra i gràcia de Benjamin Booker, un jove de Virginia que anava per a locutor de ràdio i ha acabat sacsejant-se entre convulsions elèctriques, sons pantanosos i pessigades de vudú-rock. Una nova troballa del segell Rough Trade que presenta un músic capaç d’unir en un mateix cos a Chuck Berry i a Led Zeppelin i refer a la velocitat del raig el blues del sud entre picades de distorsió cuirassada. El seu debut homònim, publicat l’any passat i celebrat com un dels millors treballs de rock ardent de la passada campanya, és la millor prova de com un artista sortit del no-res pot acabar sacsejant els fonaments de la música popular.
Advertisements

Productora de Pardals: Childhood

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals ens presenten una banda prou coneguda pel fans de Ville à Dômat, els anglesos Childhood. Es van estrenar al Primavera Club amb “Lacuna”, el seu primer treball, acabat de sortir del forn i ara tornen per la porta gran per desprendre’s de la seva condició de promesa del pop britànic i confirmar-se com a inspirats artesans del noise pop més evocador. A mig camí entre Tame Impala i The Jesus & Mary Chain, entre l’encant psicodèlic i les cuirasses elèctriques, el quartet londinenc segueix fent bandera de hits com “Blue Velvet”, “As I Am” o “Haltija” per obrir-se camí entre l’ensomni del pop i la sacsejada elèctrica i colpir gràcies a la malenconiosa i envoltant veu de Ben Romans-Hopcraft.

Productora de Pardals: White Lung

Des de Canadà ens arriba la nova troballa del mestre Bergman i la seva Productora de Pardals. Van marxar Sleater-Kinney però, per sort, encara tenim a White Lung, vibrant formació de Vancouver que centrifuga punk dels vuitanta, indie sorollós i actitud riot grrl per acabar despatxant discos com “Sorry”. En actiu des del 2006, la banda comandada per la cantant Mish Way presenta “Deep Fantasy”, la seva estrena a Domino.

Productora de Pardals: The Coathungers

La ciutat d’Atlanta als EUA rep al mestre Bergman i el seu seguici: la Productora de Pardals.The Coathungers, companyes d’aventures dels Black Lips, amb els quals comparteixen la ciutat d’Atlanta com a base d’operacions, The Coathangers es van donar a conèixer el 2007 amb un debut homònim i, des d’aleshores, no han fet més que guanyar alçada com a encreuament irreverent i sorollós de The Runaways, The Au Pairs, Gang Of Four i The Slits. Punk atropellat i guitarres en flames per a una banda íntegrament femenina que porta fins a l’actualitat el millor del garage dels vuitanta.

Productora de Pardals: Tobacco

El mestre Bergman i la Productora de Pardals ens presenten un projecte anomenat Tobacco. A més de liderar Black Moth Super Rainbow, un dels projectes experimentals més inclassificables de l’underground estatunidenc, Thomas Fec també té temps per desenvolupar la seva carrera en solitari sota el nom de Tobacco, projecte que li permet deixar anar la seva passió pels sintetitzadors analògics, l’electrònica arrossegada i el dance desfigurat. Un nou heterodox crescut en les files d’Anticon que el mateix recluta a Beck com refà l’R&B i el funk a cops de matxet.

Productora de Pardals: Lower

Ja se sap que les terres escandinaves són un bon planter de joves nous artistes. En aquest cas, el mestre Bergman i la seva Productora de Pardals han vatjat fins a Dinamarca i s’han topat amb ela Lower. Vénen de Copenhague buscant climes més càlids, com anuncien des del títol del seu primer àlbum, però amb les seves cançons els hi arriba de sobres per entrar en calor i transformar el seu rock sufocat i dramàtic en una intensa i acalorada travessia a través de Joy Division, The National i inclús Scott Walker. Una barreja d’influències impossibles que converteixen els danesos en una banda realment especial.

Productora de Pardals: Fever The Ghost

Aquesta setmana la banda que ens presenta el mestre Bergman representa la nova psicodèlia, això sí, un tant al·lucinada. La Productora de Pardals ha viatjat fins els EUA per descobrir-nos a Fever The Ghost. Sonen com tot just arribats de l’espai exterior tot i que, en realitat, Fever The Ghost semblen haver nascut amb la única intenció de demostrar que és possible sonar al mateix temps com The Doors, The Flaming Lips i Tame Impala. “Crab In Honey”, el seu primer i únic EP fins a la data, és la prova que no només ho aconsegueixen sinò que, a més, poden arribar a convertir-se en els nous reis del psych-pop esquizofrènic i al·lucinat.