Category Archives: Música

Pardals: Pribiz

Pribiz comença com un projecte de dos germans l’any 2011 i amb el temps es transforma en una “família” de cinc membres. Anderson Pribizchuk (Veu, Guitarra i Ukulele), Alan Pribizchuk (Cors, Piano i Baix), Marta Blasco (Cors, Flauta Travessera i Clarinet), Pau Codina (Cors, Bateria i percussió) i Aimar Redolad (Guitarra). Composen temes propis en anglès i el seu estil camina còmode entre el folk, l’indie i el pop. Pribiz es caracteritza per la senzillesa, la ràpida connexió amb el públic i la capacitat de crear sensacions diverses gràcies a un so d’ambicioses fronteres. Formen part del cartell del Pròxims Barcelona d’enguany.

Atzucac: Fantastic Fantastic "Never Enough"

El duo britànic Fantastic Fantastic debutà amb la cançó: Never Enough, l’atzucac d’aquesta setmana. Divus Julius Bonasera ens descobreix aquesta banda formada per Micke i Kris que ha fabricat aquest tema electrònic de sabor estiuenc que ens transporta al so dels 80. Never Enough és una cançó refrescant, cool i perfecta per gaudir d’un esiu calorós.

Katie Melua, la dona que ha venut més discos a Gran Bretanya

El setembre de 2013, Katie Melua va editar el sisè àlbum d’estudi, Ketevan, que va entrar a les llistes de venda del Regne Unit directament en el lloc número 6. Així Katie s’afegeix a un reduït nombre d’artistes femenines, entre elles Madonna i Kate Bush, que han aconseguit estar en el top 10 del Regne Unit 6 vegades consecutives. La cantant presenta aquest disc en un concert on actuarà acompanyada només de Tim Harries al baix i Mark Edwards als teclats. Aquesta nit al Sant Jordi Club.

Productora de Pardals: Woman’s Hour

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals ens presenten Woman’s Hour, una banda anglesa d’electropop liderada per la suggerent veu de Fiona Burgess fundadora del grup junt son germà Will. Els londinencs fan una música que fusiona d0una banda, el so de Saint Ettiene i, d’una altra, el de The XX. Fiona té una veu que ens recorda a Tracey Thorn i Dolores O’Riordan.Woman’s Hour es vare formar el 2011 i enguant han publicat el seu disc de debut, Conversations.

Ólafur Arnalds, el dibuixant d’atmosferes úniques

Nascut a pocs quilòmetres de Reykjavík, Ólafur Arnalds, compositor, intèrpret i productor que no té ni trenta anys s’ha convertit ja en un dels noms imprescindibles de la música més nova. No només entre els aficionats de la generació indie, sinó també en el món del cinema i la televisió. El 2011 va signar la banda sonora d’Another Happy Day, de Sam Levinson, i el 2013 va lliurar el tema So Close per a la sèrie anglesa Broadchurch, interpretat pel també islandès Arnór Dan Arnarson. El passat 2013 va seduir el públic del Sónar amb un estil que dibuixa atmosferes sonores úniques i personals partint de múltiples influències que van de l’electrònica al minimalisme. Ara torna a la ciutat i ha triat un format ampliat amb un piano de cua, un violí, un violoncel, veus i un multiinstrumentista, per interpretar els temes del seu últim treball, For Now I Am Winter. El seu so, nou i clàssic alhora, l’ha consagrat com un dels talents islandesos més nous.Avui aterra a la sala Barts dins de la programació del festival Grec gràcies a la plataforma Cooncert.

Les versions d’il Dottore: Katie Melua "Just Like Heaven"

El 17è senzill de la banda anglesa The Cure fou una preciosa cançó anomenada, Just Like Heaven. Robert Smith, el líder i compositor fa escriure una meravellosa lletra per a una gran cançó. La versió més popular de la cançó és la que va fer l’any 2005 l’artista britànica Katie Melua. Per cert, Katie Melua serà aquest proper 23 de juliol al St.Jordi Club en concert. La versió fou escrita per la pel·lícula de mateix títol i l’artista l’acabà incorporant en el seu disc Piece by Piece. No obstant això, la versió preferida de la cançó de Robert Smith fou la que gravaren els Dinosaur Jr.

Niu de Pardals: Dos Piedras


Potser no son de San Francisco però ho podrien ser perfectament ja per la seva forma d’expressar el rock, el tipus de composicions son espectaculars i sobretot pel nivell musical que tenen deliciós a mes no poder.

Fa res van estar al Lemon Day 2014 i el seu concert va ser per a mi el que va sonar millor i el més enèrgic de tots, tot un munt de cançons on cadascuna tenia el seu que, el seu perquè i molt de ritme. Resumint, un directe divertit, molt agradable on no faltava res i on tot semblava estar sempre al seu lloc.

Si repassem una mica la seva historia anteriorment eren TomiJerryi van treure el seu primer disc al gener del 2013 amb el nom de Dos Piedras:

Sergi Jover: Bateria i Veu 

Tomi Zaragozà: Guitarra i Veus

Dos Piedras, nom del qual s’han apropiat i actualment, a més, se’ls hi ha unit un nou membre que és un dels millors baixistes que es puguin escoltar en aquesta ciutat, on d’aquesta forma tot sona que trona…

I com podreu comprovar el seu ultim disc com diuen ells.

– Gravat en directe a Newton_audio un dissabte de ressaca forta.