Category Archives: Música

Productora de Pardals: Jimmi Goodwin

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals ens presenta a Jimmi Goodwin. Goodwin és un veterà de l’escena musical britànica. Nascut a Manchester l’any 1970 és el lider, vocalista i baixista de Doves. La raó per la qual sigui el nostre protagonista a Productora de Pardals és que després de tres dècades formant part del trio mancusià ha decidit treure el seu primer disc en solitari, Odludek; paraula que és polonesa i significa ermità. El disc és molt eclèctic i Goodwin prova amb el blues, amb el folk i el britpop i inclús s’atraveix amb temes de caire més electrònic. Aquí us deixem amb la peça preferida d’en Bergman, Didsbury Girl, que per cert dedicà a Divus Julius Bonasera.

Niu de Pardals: Ahleuchatistas (Ashville ) + Iepi (Banyoles) i Poino (Londres) + Trialogue (bcn)


Duet d’explosions continuades amb un suprem bateria i un inquietant guitarrista “loopejant” a mes no poder, mostrarà escales i sons poc probables gràcies al fet que la seva guitarra disposa d’una distribució dels freds fora del normal i així aconseguir jugar com un dimoni i exportar els seus sons aquí al planeta terra davant de tots nosaltres… El guitarrista és Shane Perlowin i l’altre component Ryan Oslance que és d’aquells bateries que el veus i penses, com pot ser? – quin ritme i no para., sembla que no es cansa mai!


Un altre grup instrumental proper que té molt a dir, sona que trona i els encanta posar tralla i molta velocitat en les seves composicions. Tenen un bon nivell i això potser per les mil i una hores que s’hauran passat tancats per millorar la seva tècnica. Han fet gira amb That Fuckint Tank  i han estat tocant per llocs de Luxe com la Faena II, El Arrebato entre d’altres.


PoiNO (Londres)

Bogeria amb estat pur, el caos es present, tensions sonores quasi constants, però el resultat és consistent neuròtic, psicòtic, paranormal i fora de sèrie, tot una bona fórmula d’energia per treure-la tota fora i el més important venir dimecres al seu concert per gaudir i comprovar si això és real o és que aquesta gent vénen d’un altre planeta.

John Greenhorn – A la bateria
Ross Blake – Baixista
Gaverick de Vis – Guitarra i veu.

La sincronització i sons que extrauen dels seus amplificadors i bateria és del més sorprenent que podem veure actualment, Ara trepen encara més i treuen el seu nou disc Bon Ick Voyeur, noves dimensions i potser mes a prop d’Star Trek que de nosaltres mateixos. Podríem dir que segurament sigui un dels millors concerts de l’any i així ho esperem uns quants.

* Per més informació detallada dels concerts podeu accedir a…. http://ojalaestemibici.blogspot.com/

 

The Vaccines protagonistes del nou espot d’Estrella Damm

Després de regalar-nos un segon disc meravellós i mentre ja estan preparant el tercer els britànics The Vaccines han tingut temps de protagonitzar l’espot estiuenc d’aquest 2014 dEstrella Damm. La cançó escollida és, sens dubte, un dels “atzucacs” de la banda, If You Wanna, inclosa en el seu disc de debut, What Did You Expect from The Vaccines. Un vídeo dirigit per la directora peruana Claudia Llosa i on també apareixen destacades bandes indies catalanes com Me and The Bees, Càlido Home o Coriolà.

Primavera als clubs : Cloenda

Darrer dia del Primavera als clubs després d’una intensa setmana de música, festa i Primavera. Chromeo: Ara que els Daft Punk de “Random Access Memories” han tornat a col·locar al mapa el disco-funk nostàlgic, Dave One i Pee Thug aixequen la seva veu per assegurar que ells sempre han estat al peu del canó i, després d’una dècada sencera combinant electrofunk, sintetitzadors dels vuitanta i pop retrofuturista, tornen a la càrrega amb “White Woman”, un treball que el duo canadenc anuncia com “més funky, més pop i més enganxifós” i en el qual col·laboren Ezra Koenig (Vampire Weekend), Solange Knowles, Toro i Moi, i Pat Mahoney (LCD Soundsystem). A l’espera que aparegui el disc, el single “Over Your Shoulder” funciona com inmillorable targeta de presentació.


A Dylan Baldi, líder dels nord-americans Cloud Nothings, el vam conèixer surfejant l’onada del garage de baixa fidelitat i sepultant el pop sota tones de runes casolanes, però amb “Attack On Memory”, el seu tercer treball, el de Cleveland va decidir donar-li un tomb al seu so i va reclutar Steve Albini per abandonar definitivament el lo-fi i estrènyer llaços amb el hardcore-punk dels vuitanta. Una volta de rosca més que notable que col·loca la banda a les portes del seu quart disc, un treball “més sorollós”, com desvetlla el propi Baldi, i que veurà la llum el 2014.


L’hiperactiu geni del garatge més sorollós i accelerat, Ty Segall és incapaç d’estar-se quiet i després d’acomiadar-se de l’any 2012 amb tres àlbums més que notables, ha tornat a la càrrega el 2013 amb l’aspre debut de Fuzz i, sobre tot, amb “Sleeper”, un àlbum que marca un descans en aquest camí amb vistes privilegiades a The Sonics i els Stooges per presentar un artista més tranquil, reflexiu i ombrívol. Influenciat per la mort del seu pare adoptiu i amb nous punts de recolçament al folk, el pop domèstic i una electricitat una mica més refinada, Segall canvia de pell per signar la seva particular versió de “Nebraska”.


Instal·lats a Indien Runners, segell que també ha donat a conèixer a Súper Gegant, Vàlius són Gerard Segura i Pol Serrahuma, dos músics que han fet bandera del menys és més i, a voltes amb el seu punk afilat, han emergit de l’underground amb un debut irreverent i cuirassat. A cavall entre el post-punk i el so atrotinat de bandes com The Raincoats, el duo català presentarà a Primavera Sound unes credencials gravades a foc a “Escola”.


Els donàvem per desapareguts després de l’edició i del sensacional i furiós “41º46.5’N 3º1.9’E”, però una dècada després del que semblava el seu implacable epitafi, els catalans No More Lies tornen a la vida per reivindicar-se un cop més com a tòtem del hardcore punk amb “In The Shade Of Expectation”. Una tornada per la porta gran per a una banda que, ja sigui amb els seus discos o des d’aquell estudi que Santi Garcia ha convertit en santuari musical i pel qual han passat des de Za! fins a Jaume Sisa, ha marcat el rumb de l’underground estatal i ha traduït les fuetades d’electricitat del hardcore nord-americà en cims d’intensitat.

Adéu-siau Primavera Sound

Avui diumenge és oficialment el darrer dia del festival. Els tres dies grans amb moltíssims concerts al Parc del Fòrum deixen pas als darrers concerts d’acomiat del festival que tindran lloc a diferents clubs de la ciutat com ara l’Apolo, el Barts o el Parc de la Ciutadella. Entre els artistes més que avui veurem gratuïtament en el parc destaquem a Dum Dum Girls, Hospitality o Renaldo & Clara i entre els artistes que tocaran a diferents sales de la ciutat trobem a Joana Serrat, Ty Segall, Cloud Nothing o Chromeo. Adéu-siau Primavera!

El Primavera del dissabte

Arribem al darrer dia gran del Primavera amb permís de la pluja. Avui la resta del cartell amb artistes de la talla de Mishima, Islands, Belako, Television, Courtney Barnett, Hospitality, Caetano Veloso, Spoon, John Talabot, Cloud Nothings, Nine Inch Nails, Ty Segall, Chromeo o Cut Copy. Divus Julius Bonasera us recomana els concerts que no us podeu perdre.

FOALS
Es van estrenar sota la protecció de David Sitek (TV On The Radio) i amb un àlbum que va rejovenir la new wave a força de guitarres minimalistes i fogoses injeccions de ball, però els Foals d'”Antidotes” no han fet res més que mutar i canviar la pell fins arribar a “Holy Fire”. A la tercera, sembla que diuen els britànics, va la bona, raó per la qual el seu nou àlbum es distancia de “Total Life Forever”, el seu predecessor, per potenciar el seu costat més experimental i avantguardista. Un nou punt de vista amb acabat pop i incrustacions de funk atmosfèric que els d’Oxford resolen amb nota entre cançons com “Late Night” i “Providence”. Escenari Heineken 02.10h

MOGWAI
Van portar el post-rock a una nova dimensió picotejant del krautrock, l’slowcore i el progressiu i transformant el seus directes en autèntiques batalles campals de distorsió, crescendos infinits i ritmes marcials, i segueixen desplegant el seu aquelarre sonor i fent malabarismes entre la instrumentació cristal·lina i els sons oscurs i opressius. Amb més de quinze anys de carrera a la seva esquena i una dotzena de discos, alguns d’ells tan influents com “Rock Action” i “Mr. Beast”, alimentant les calderes de la seva tempesta sònica, els escocesos tornen al Primavera Sound amb “Rave Tapes”, un nou exemple d’enginyeria instrumental amb el qual la banda de Glasgow combina elegància èpica i textures electròniques amb tot el que han après realitzant bandes sonores com la de la sèrie francesa “Les Revenants”. Escenari ATP. 01.00h


DUM DUM GIRLS
La californiana Kristen Gundred, més coneguda per aquest sobrenom de Dee Dee Penny amb el qual es maneja en Dum Dum Girls, ha fet un pas més en la transformació sonora de la seva banda amb el recent “Too True”, treball que marca distàncies amb aquells començaments de garage febril i devoció ramoniana i aposta per una renovada sofisticació. Centrifugant el pop i seguint els passos de bandes com Vivian Girls i Best Coast, la californiana amplia pla per donar-li al seu punk amb pedigrí un acabat més vistós i un atractiu arrebossat de reverb i distorsió. Escenari Pitchfork 20.00h.

VOLCANO CHOIR
Abans que “For Emma, Forever Ago” li convertís en un dels fars més enlluernadors del folk indie, Jutin Vernon -o, el que és el mateix, Bon Iver- ja s’havia començat a multiplicar en col·laboracions i projectes paral·lels amb Gayngs i Volcano Choir, formació que comparteix amb diversos ex components del grup experimental Collections of Colonies of Bees i amb la qual es va estrenar el 2009 amb “Unmap”. Amb la publicació de “Repave”, l’esperit de Vernon sembla haver-se apoderat definitivament d’una formació que guanya entitat fonent folk i experimentació i obrint una nova finestra al pop. Escenari Sony 21.50h

Atzucac: Glass Animals "Pools"

Divus Julius Bonasera ens presenta els Glass Animals i la seva cançó “Pool , l’atzucac de la setmana. Els quatre membres d’aquesta banda anglesa es conegueren quan tenien 14 anys. Un cop acabaren l’escola Dave Bayley mostrà als seus amics la música que havia composat i els va esperonar a formar un grup. L’any 2012 van publicar un EP, Leaflings i l’any 2013 signaren amb el segell Wolf Tone on han publicat alguns singles com Psylla, Gooey o Pools. La seva música sona a una barreja de Radiohead, Animal Collective i Burial esquitxada per tocs electrònics, minimalisme i un bri de r&b. Aquest proper juny publiquen el seu primer llarga durada, Zaba.