Razzmatazz continua celebrant el seu tretzè aniversari a tutti-plein. El van encetar amb el concert dels Editors i dies després amb els esperats Foals. Si aquest passat dilluns vàrem gaudir de la nova estrella del rock anglès, Miles Kane; el dimarts fou el torn de la mítica banda anglesa Suede. Això només acaba de començar i aquest dijous tenim partida doble. A la sala gran, el projecte del nord-americà Trevor Powers: Youth Lagoon que ens presentarà el seu segon àlbum “Wondroud Bughouse”. Un disc que ja es postula entre els millors d’enguany amb un so hipnòtic, minimalista i emocional.
A la sala 3, des de Portland, Oregon una banda pràcticament desconeguda a casa nostra, però amb quatre discs a la butxaca. Aquest quartet anomenat STRFKR ens presentarà el seu recent disc “Miracle Mine”, un disc fresc que elabora un pop a l’estil de bandes com Phoenix o Two Door Cinema Club.
Són vuit nois rossos. Són noruegs. Seran al Music Hall de Barcelona el 5 i 6 de Novembre i a la sala Tourmix de Girona el dia 7 amb un sol propòsit: fer-vos ballar i passar una bona estona. Presenten el seu tercer disc “Six months is a long time” i tenen un nom llarguíssim: Kakkmaddafakka. Un disc estiuenc, divertit i escumós com el bon cava. Diuen que els seus directes són pur divertimento. Varen exhaurir les entrades del dia 5. Per cert, una de les cançons del seu darrer disc es diu Bill Clinton. En una entrevista varen dir que l’expresident americà és un heroi per ells. Per què serà?
Aquest matí Barcelona s’ha llevat amb un gran cartell d’Arcade Fire al bell mig de la ciutat. No es pas un d’aquells cartells que han inundat les ciutats de mig món i que anunciaven la sortida del seu disc “Reflektor”. El cartell col·locat estratègicament al Portal de l’Àngel, ens informava que Arcade Fire són la segona confirmació del Primavera Sound 2014.
Recordem que Neutral Milk Hotel fou la primera confirmació del festival. Primavera Sound ha sorprès a tothom. Després de tants mesos esperant el nou disc dels canadencs, només pocs dies després de la seva distribució a nivell mundial Primavera Sound ha trigat molt poquet per confirmar la presència al festival. Chapeau!
Foren una de les grans bandes del brit-pop conjuntament amb Blur, Oasis o Pulp, però sempre se sentiren diferents als seus companys de generació. Després de deu anys d’absència han tornat amb un bon disc “Bloodsports”. Aquest vespre el presenten a la sala Razzmatazz. Suede, la banda liderada per Brett Anderson i Bernard Butler segurament repassaran la seva discografia i, a més, tocaran tots els seus “atzucacs” . Recordem que fou la banda que va vendre més discos del seu disc de debut al Regne Unit. Els Suede segueixen tenin la pell girada.
Exmembre de The Little Flames, exlíder de The Rascals i actual colíder de The Last Shadow Puppets conjuntament amb Alex Turner, líder dels Arctic Monkeys, Miles Kane, toca avui a la sala Razzmatazz. En el primer disc de Kane “Colour of the trap” el seu soci als Puppets, Alex Turner, signà la meitat de les cançons. Un gran debut, sens dubte. En aquest segon: “Don’t forget who you are“, es confirma com un dels grans baluards del rock anglès trobant el perfecte equilibri entre el més clàssic i el més modern (Eugene McGuiness forma part de la seva banda). Kane ja va visitar Barcelona durant les festes de la Mercè; no obstant això, ara tenim l’oportunitat d’escoltar-lo en un recinte més adequat.
“Alien Days” fou la primera cançó que vàrem sentir del nou disc homònim dels MGMT i és el tercer vídeo que han llançat. Un vídeo dirigit per Megan Barnabas y Sam Fleischner amb flaire de pel·lícula de sèrie B, que ens mostra com Andrew Van Wingarden i Ben Goldwasser pateixen una mena d’abducció. Aquest nou àlbum, el tercer dels de Connecticut, segueix el fil psicòdelic de l’anterior “Congratulations”, allunyant-se definitivament d’elaborar “atzucacs” (hits) com “Kids” o “Electric Feel”, llevat del cinquè tema del disc, “Your life is a life”. Un disc que altera la percepció del temps i desvetlla allò que l’ànima desa inconscientment.
Finalment ja s’ha publicat l’esperadíssim llarga durada dels Arcade Fire. Després d’una campanya mediàtica sense precedents en el món de la música independent ha vist la llum “Reflektor”, el quart àlbum de la banda canadenca. Vestits amb indumentàries retros, desfilant com capgrossos, envoltats de boles de discoteca la banda convoca un carnaval. Un disc molt esperat i que és tota una declaració d’intencions. Han estat molt valents amb el pas que han donat, d’això no hi ha cap dubte; a molts, potser, no els li agradará. Han abandonat l’èpica que esquitxava els seus anteriors àlbums per abraçar altres estils i sons de la mà dels seu productor James Murphy (LCD Soundsystem). Temes rodons com “Reflektor”, “We exist” o “Afterlife” ens inviten a ballar, altres com “It’s never over” ens connecten amb els anteriors treballs. La crítica, en general, ha rebut possitivament aquest disc i des d’aquí, com a únic retret, potser la duració massa llarga d’algunes cançons. Benviguts a una nova llum!
