Category Archives: Pardals

Pardals: Coriolà

El quintet del Maresme pot servir d’exemple de la dita que afirma que de les ensopegades en poden sortir oportunitats. Després de quedar-se sense feina, Carles Chacón contacta vells amics i companys d’antics grups de joventut i Coriolà comencen a fer cançons. Després de quedar segons en el concurs Sona9, publiquen l’EP ‘L’escalfor’ (2013), i a finals del mateix any s’edita el primer LP, ‘El debut’. Produït per Miqui Puig, el grup atribueix a l’ex-Sencillos la lluminositat del seu pop clàssic que apel·la a la nostàlgia i les emocions.

Advertisements

Pardals: Esperit!

Divus Julius Bonasera presenta a Esperit!, l’atzucac de la setmana. El rock tel·lúric té en Mau Boada el màxim exponent a casa nostra. I liderant Esperit! ha trobat la fórmula perfecta com ho demostra el seu darrer llarg, ‘La lluminosa’ (BankRobber). Qui va ser membre de bandes capdavanteres al nostre país com Zeidun i, sobretot, el duet Les Aus, concita en Esperit! els fantasmes del rock progressiu setantè, però tampoc hi falta funk, afrobeat o tropicalisme. I tot això sense oblidar el folk més o menys marcià que el va situar com a referència musical quan va debutar amb ‘Endavant continu’. Un projecte nascut a les faldes del Motseny, assilvestrat i imprevisible.

Pardals: Boreals

Divus Julius Bonasera ens presenta el “pardal” de la setmana: Boreals. El laboratori d’Irregular Records continua oferint les propostes més agosarades del panorama indie i electrònic català. Boreals és una joveníssima banda barcelonina que ha publicat fa poc el seu debut ‘Antípodas’: tot un catàleg de sons que traslladen l’oient per la immensitat del space rock. A vegades a prop de l’electrònica paisatgista, a vegades del post-rock èpic. Boreals sorprèn amb una proposta farcida d’esclats elèctrics que han practicat grups avui referència mundial com Mogwai o Explosions in the Sky. Això sí, sempre amb un gust impecable que els dóna personalitat pròpia.

Pardals: Wind Atlas

Divus Julius Bonasera ensinistra un nou pardal aquesta setmana: Wind Atlas. Nascuts a principis de l’any passat, Wind Atlas vénen de Barcelona, però les seves cançons, fosques i enigmàtiques, no desentonarien al costat dels vapors de Dead Can Dance i Cocteau Twins. Paradís somiat pels amants de sons sota els auspicis per 4AD, “Fen Fire”, el seu primer EP, va obrir les portes a una sinuosa evocació del pop flotant dels vuitanta que “The Not Found”, el seu primer treball, no ha fet més que potenciar i enriquir. El duo original, format per Andrea Pérez i Sergi Alejandre, s’ha vist reforçat per la presència d’Iván Montero, Raúl Pérez i el violoncel convidat de Marina Sánchez, i les seves cançons volen més alt, impulsades per aquest folk fosc i enigmàtic.

Pardals: Me and The Bees

Divus Julius Bonasera ens presenta el pardal de la setmana.  Si el seu primer treball, l’encantador “Fuerza Bien”, es feia fort entre els marges de l’indie-folk de baixa fidelitat i espremia al màxim les bondats de l’amateurisme en cançons com “Tibidabo”, la tornada dels catalans Me and The Bees amb “Mundo Fatal” és el perfecte exemple de com treure’s la vergonya i la timidesa de sobre per signar robustos himnes de power pop com “Silver Cross”. El seu nou disc, gravat als estudis Caballo Grande amb Ferran Resines i Cristian Pallejà, serveix per confirmar el trio barceloní com una de les grans sorpreses del pop underground estatal.

Pardals: Saul Poler

Divus Julius Bonasera ens presenta el pardal d’aquesta setmana: Saul Poler. Procedent de Badalona, Sau Poler és el nou secret millor guardat de l’electrònica nacional. No va ser fins fa poc més d’un any que va començar amb la música de ball, per allò de passar una bona estona. Abans havia transitat pel hip-hop instrumental o el folk experimental, però és ara quan sembla estar en el lloc adequat i en el moment oportú. Gràcies al seu primer EP, ‘A Soundless Echo’ (Atomnation, 2013), va ser seleccionat per la plataforma Make Noise de Converse per gravar als estudis Rubber Tracks de Nova York, i aquest 2014 promet ser el seu any: aviat veurà la llum el seu segon EP, s’estrenarà en directe a França i Rússia, gravarà a Nova York i estarà per primera vegada a Sónar. El seu so es podria definir senzillament com electrònica amb ànima; ell ho diu així: “no puc classificar la meva música en gèneres, simplement segueixo el que em fa sentir bé”.

Pardals: Halldor Mar

Halldor Mar ha anat del particular al general, del concret a l’abstracte. Enamorat d’una terra, una cultura i uns costums, aquest islandès afincat a Catalunya, a Winds ha fet seves cançons que van ser cantades com una metàfora de l’esperança que va sorgir a mitjans dels anys 70 en els cors de moltes persones, abans de l’arribada de una llibertat que va ser escamotejada durant massa anys.

El cantant islandès Halldor Mar, produït per Toni M. Mir, ha fet una revisió d’aquests temes, acostant-se a ells amb un profund respecte i reinterpretant sense que perdessin gens del seu esperit original però amb una clara ambició artística. Deu cançons que parlen del primer amor o de viatges mar enllà. Un disc que va més enllà d’una relació espai temps determinada. Un disc que pretén unir a diferents generacions i diferents pobles, entorn de la música i els sentiments. Un disc amb ànima, capaç d’emocionar i fer gaudir d’unes cançons que seran eternes.

Halldor Mar serà el proper 18 de juliol al CCCB dins del festival Pròxims Barcelona i el 9 d’agost al Pròxims Calonge.