Category Archives: Les entrevistes del Mariscal Mauro

Les entrevistes del Mariscal Mauro: Morti

Advertisements

Les entrevistes del Mariscal Mauro: Mimón

Vàrem tenir fa uns programes a Les Entrevistes del Mariscal Mauro a Mimón, cap de seguretat del festival Primavera Sound.

Porqué el rol de portero de discoteca es tan odiado por toda la gente, o porqué todos quieren ser amigos del portero de discoteca?
Es lo típico, el portero siempre es admirado como guardaespalda, gorila, matón, y yo creo que por ahí viene el poco odio hacia los porteros de discoteca, yo creo que vienen todos estos por ahí.
Muchas veces el portero tiene la obligación de comprobar la entrada y no dejar entrar según a quién o no dejar entrar a la gente porqué tiene que comprar un ticket, y muchos a veces se piensan que o se quieren hacer amigos… No te ha pasado alguna vez que se te han querido hacer amigos de ti?
Muchos, se quieren relacionar contigo, quieren hablar contigo, pero el profesional sabe a lo que se tiene que dedicar, una cosa es el negocio y otra cosa es la amistad.
Vamos a hablar de tu background, porqué llevas muchísimos años trabajando..
Unos cuantos..
Y al frente de una sala tan grande como es el Apolo de Barcelona
Des de el año 1993.
Y la gente se preguntará, Mimón, tantos años en el Apolo tienes tiempo de ver los conciertos?
Algunos sí, pero la mayoría no
Cuando empezastes a trabajar en el Primavera Sound? 
 
Des del primero, que se hizo en el pueblo español.
Una parte importante es la música, pero otra la gente que llena la sala. Cuando viajas por el mundo, por ejemplo USA y vas a ver diferentes salas, el carácter de la sala es de alguna manera la selección o el tipo de público que va a la sala, que me imagino que por un lado van atraídos por la música y por otro lado estan hasta cierto punto filtrados o seleccionados por las directrices de la sala. Os dan directrices de como ha de ser el público y el que puede entrar y el que no?
Bueno, por el tipo de música ya sabemos que tipo de público, si es música electrónica no va a venir un heavy a bailar música electrónica o un chico que sea que le guste el rap. Cada club tiene su tipo de música, nosotros en el Apolo los lunes tenemos una serie de música, los martes otra, los miércoles otra, y cada sesión de discoteca pues tiene su público. Nosotros la suerte que tenemos en el Apolo es que tenemos mucha variedad, pero los que vienen en fin de semana es un tipo de público más tipo Primavera, los que vienen el miércoles es un tipo de música tipo reggae, hip-hop, rumba catalana, y el lunes pues música rock-pop, más comercial, y ya sabemos qué tipo de público. No se mezcla un público rapero con un público de electrónica, y por eso la selección ya la sabemos..
Vamos a hablar del Primavera Sound, porqué llevar la cordinación de un festival tan importante como es el Primavera Sound, que acoge a unas 200.000 personas, controlar todo este tráfico de gente tiene que ser una tarea arduamente difícil. ¿Cómo lo planteáis?
 
Detrás de nosotros hay mucha gente que lo prepara todo, los que estan en la organización, los que preparan el evento, las posiciones, el dispositivo, que són donde preparan los sitios donde hay que vigilar, las puertas, de qué manera hay que entrar, todo esto lo preparan y nosotros lo ejecutamos, y entonces nos dicen que es lo que tenemos que hacer y nosotros ejecutamos lo que tenemos que hacer..
 
Cuánto personal de seguridad necesita un concierto como éste?
 
Entre vigilantes de seguridad y controladores, 210 por ahí…
 
El rol del controlador nos podrías explicar cuál es?
 
El rol del controlador es controlar el acceso al evento y en el interior de la zona del backstage, control de zona de backstage, hay una zona de VIP, y el tema del vigilante pues son realmente vigilantes de seguridad, esos si que tienen que hacer de vigilantes de seguridad, y ellos son los que hacen cacheos, si tienen que retener a alguna persona, nosotros miramos y si hay cualquier problema o algo, al vigilante, siempre ha de estar un vigilante al lado.
 
De hecho tu trabajo ya empieza antes del concierto, cuando ya se está montando…
 
Sí, claro, Ya estan montando todo des del día 15 plataformas, escenarios, ya empieza gente a vigilar, que nadie se lleve nada de valor, Nuestra planificación es poner a cada uno a un punto estratégico del Fòrum para vigilar que nadie entre con coches ni nada para que se lleven nada.
 
Los músicos tienen equipo de seguridad propio por si alguien les quiere tocar o algo?
 
Los músicos traen su equipo propio de seguridad, lo único que alguna vez si necesitan algun apoyo de dos o tres personas pues se la ponermos, pero la estrella ya trae su equipo de seguridad.
 
Necesitáis titularos para ejercer este trabajo?
Se tienen que titular por un curso que está hecho a través de la Generalitat, en Academias especializadas en este tema y luego presentar toda la documentación ante el Departamento de Interior de la Generalitat, y que no tenga antecedentes, hablar con psicólogos, te preparan un poquito bien, es casi un mes, però yo creo que es valido.
 
Y las expectativas de cara al festival de este año?
Por lo que me dicen es bastante alto, bastante al año pasado.
Muchas gracias Mimón por haber venido y nos 
vemos pronto.

Les entrevistes del Mariscal Mauro: Òscar Dalmau

Bona tarda, senyor Òscar Dalmau, com estàs?

Bona tarda, no tan sonat com vosaltres..
Jo dic que amb aquesta veu no calen masses presentacions, però aquesta veu teva és una veu cuqui?
 
No ho sé, això ho hauria de dir l’Angelines..
Vols saber una curiositat?
Digues, digues..
Jo un cop vaig anar a fer-me una revisió de la veu de les cordes vocals perquè mai havia anat, i una amiga meva em va dir, vaig passar una etapa que tenia molta afonia, i va pensar, que no tingui nòdols, llavors vaig anar a fer-me una revisió de les cordes vocals i la foniatra em va explicar que com les tinc, i em va dir, tens un defecte a les cordes vocals, però és de naixement, no les acabes de tenir del tot normals, però aquest defecte és el que fa que aquest timbre de veu sigui peculiar, sinó tinguessis aquest defecte, tindries el to de veu un pel més aflautada..
Però tens la que tens… A mi de petit també em van dir això de la veu però em van tallar les glàndules i m’he quedat com m’he quedat…
Tot i que no fa falta presentar l’Òscar Dalmau, val a dir que és una de les parts imprescindibles del programa La Competència de RAC1 que s’emet de dilluns a divendres per aquesta emissora, amiga, quasi germana o millor filla adoptiva.. Escolta, creus que l’Eduard Pujol ens estarà escoltant?
Doncs no ho sé la veritat, però et sé dir que l’Eduard Pujol, el director de RAC1, és un home de ràdio i en consumeix molta i n’escolta molta, i avui dia puc dir que Internet ens ha salvat a tots, perquè abans fer un programa de ràdio en una emissora pettia, que jo també vaig començar amb un programa local a la Ona Popular de Sants, doncs llavors t’escoltaven a dos carrers o a un de l’antena d’emissions, perquè avui en dia, amb això dels podcasts a través d’Internet es poden sentir des de l’altre punta del món..
Jo ho deia això Òscar perquè com que en aquesta emissora el director no sabem qui és potser li podríem demanar que “Jean-Paul desgrava quan es posa ploraner”…
Home, vosaltres també.. Vau començar amb una hora i en foteu dos hores i mitja. Us acabareu fent més hores que el Basté…
A La Competència, que ho dirigeixes amb l’Òscar Andreu, vau guanyar un Premi Ondas al 2013, què suposa per tu aquest reconeixement
 
Per nosaltres va significar un moment de mirar enrere, i t’enrecordes de quan, ostres t’en recordes de quan ens van proposar el programa, perquè ens ho van proposar a RAC1, perquè plegava la gent de Minoria Absoluta, el Toni Soler i companyia, i nosaltres pensàvem, a veure què posaran ara?  I va resultar que ens ho van proposar a nosaltres, nosatres ja teníem feina, vam pensar que això era un marron… I vam dir que no fins a dues vegades, vam negar de dir, no no no, van deixar-ho estar, van buscar altra gent, van tornar-nos a posar l’oferta sobre la taula, vam dir que no i al final a la tercera vam dir, vinga va.. És veritat que amb l’Òscar vam estudiar junts la carrera de Comunicació Audiovisual, tots dos som gent de ràdio i sempre n’havíem parlat, a veure si algun dia fem el nostre programa de ràdio, ja que ens ho proposen els hi estem dient que no… Crear personatges anònims és més difícil de fidelitzar a l’oient, perque al primer dia, a un programa d’humor li fas la imitació del rei i encara que l’acudit sigui una merda, la gent si claves la veu, dirà ostres és que és clavat eh.. En canvi, un programa com el nostre que t’inventes els personatges de zero fins que la gent no se’ls fa seus passen uns dos o tres mesos fins que  la gent no els accepta
Sovint ens passa que quan us escolto a La Competència em dóna la sensació que aparentment hi ha molta improvització, quanta part del guió hi ha al programa i quanta part d’enginy hi ha improvitzat?
Diria que de talent hi ha el 100%, t’ho dic perquè hi ha d’haver enginy a l’hora d’improvitzar, a més a més nosaltres venim d’una escola de guió que hem treballat sempre el guió i teníem molt clar que el programa havia de ser un programa de guió. Normalment a la ràdio no acostuma a ser tant guionitzat tot, la ràdio és un espai més de reflexió, més espontani…
Tu ets més de ràdio o de televisió?
A mi m’agrada més la ràdio, la ràdio l’he fet des dels 16 anys
Ho dic perquè els nostres oients potser no ho saben, però l’Òscar presenta cada dia de dilluns a divendres El Gran Dictat a TV3, quin canvi hi ha? Quin canvi experimentes?
Un canvi bastant substancial, perquè jo com a guionista sóc bastant discret, tot i que per les meves pintes potser no ho sembli i sóc tímid. Llavors a l’hora de treballar el guió, a mi m’agrada molt anar pel carrer, observar la gent, agafes el metro o l’autobús i et quedes amb la manera de parlar dels uns, dels altres, és d’aquí d’on surgeixen una mica els protagonistes de La Competència. Quan surto per la tele deixo d’observar per ser observat, això és una cosa que no la porto massa bé… Perquè jo abans podia agafar un metro o el bus i d’ençà per sortir per la tele em neguiteja..
No tothom sap que l’Òscar és un gran aficionat a la música, no sé si reconegut però un bon DJ, tot i que d’un tipus de música allunyada dels gustos generalitzats i segur que allunyada dels gustos d’aquest programa, parla’ns d’aquesta façeta teva que tens com a DJ.
 
Punxo poc, la veritat és que punxo poc. M’agradaria tenir més temps lliure però és que amb l’agenda ja ocupo bastant tros d’agenda. Peró el que punxo és música per sentir en un segon pla, normalment els dj posen música perqué la gent balli però a mi m’agrada posar música perqué la gent l’escolti.
Anem a fer un repte, nosaltres tenim una secció que és diu Le Classic a proposta meva, i poso un tema clàssic i vull que aquest tema avui el proposis tu. Quin et sembla que podem posar?
 
Podríem posar el Light my fire dels Doors però en versió txa-txa-txa de l’orquestra de Edmundo Ros
Hem d’anar acabant Òscar, com saps a la ràdio el temps és or.
Òscar Dalmau, una de les ànimes de La Competència, ha estat un plaer tenir-te entre nosaltres

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Àngel Casas

El darrer dilluns vàrem entrevistar al nostre espai d’entrevistes el reconegut periodista Àngel Casas, dotat ambla Creu de Sant Jordi i el Premi Ondas.

Quan algú repassa aquest currículum s’espanta… Has estat pioner en algunes coses…

És un problema quan dius això de pioner perquè pioner vol dir que vas començar fa molt de temps a fer una cosa abans que altres i el pitjor de la definició és que vas començar fa molt temps, vol dir que ets pioner perquè ets molt gran.

Igual sense els programes com el Popgrama o el MusicalExpress vosaltres o altres, molts no estaríem aquí…

I molts i molts… Una de les coses que més gràcia em fa és que de vegades trobant-me algun músic, ja té una edat, ja és granadet ara, però que va formar una banda, li ha funcionat, porta molts anys tocant, perquè un dia va sintonitzar un programa o un que és col·leccionista quan fèiem la ràdio o quan la sentia jo o tot el que fèiem a l’epoca dels tocadiscs, doncs llavors ens seguia, i va comprar un parell de discs i aquests discs eren bons i va seguir i ara té una discoteca magnífica, és un senyor gran que li agrada molt la música i per tant doncs això està be, aquestes coses estant bé..

unnamed (1)

Perfecte i per tu estàs content de la teva trajectòria ? Suposos que sí

Home, no et pensis, jo no estic content de mi mateix, perquè com que em conec i em tinc confiança doncs quan em miro al mirall i em dic, doncs podries haver-ho fet millor. Normalment la gent no està massa contenta, sempre pensa que ho pot fer millor. I sobretot quan hi han testimonis, escrius un llibre o escrius uns articles o tens uns programes a la televisió.
Per exemple, ara quan miro el Youtube coses penjades meves, opino que si ho fés ara ho faria d’una altre mode, es clar, la joventut també té uns valors i té uns defectes i ser gran també té uns valors i també uns defectes.Jo et diria que m’ha agradat molt fer la feina que he fet, he disfrutat molt amb la feina que he fet, tinc la sensació d’haver viscut més de 3 vides que una sola vida, però també m’he equivocat molt i he comès molts errors i sempre dic que la meva gran virtut és equivocar-me.

Els teus inicis a Ràdio Joventut…

A Ràdio Joventut i a Ràdio Barcelona, a les dues.

Després els Poprama i…

Va haver-hi moltes coses entremig, i després vaig estar un temps fent altres coses perquè en aquella època hi havia molta feina però molt mal pagada i tots fèiem plurempleats, per exemple feia un article diari sobre música durant 11 anys, primer a El Correo Catalán, que va desaparèixer, després a El Mundo Diario i després vaig tornar a El Correo Catalán. Vaig estar fent això 11 anys i he fet moltes entrevistes per escrit a Fotograma, crític també de Fotograma,  vam fundar una revista que es deia Viejo Topo, vam estar molta gent molt implicats en això als anys 70.
Fins i tot vam fer cinema: el Canet Rock i La Nova Canço, no com a cinema, sinó com a documental que tenen molt de valor quan els veus ara i aleshores, tot i que vaig fer de guionista de televisió, com que era un rojo separatista i al cap d’uns mesos em van fotre fora, al 77 em criden per fer Popgrama a Madrid i llavors van insistir en que fés un programa aquí Barcelona ja que me’n vaig a Madrid, i just quan Popgrama va entrar en crisi i va ser substituit pel New Musical Express a La 2.

Aquí difonies els grups musicals més aliens…

Nosaltres erem molt alternatius i amb vocació de ser alternatius, escoltàvem música indie…

I fou abusarat fer un programa d’aquest tipus?

Erem els bojos de la muntanya, per entendre’ns.. Vam fer coses molt interessants com per exemple el New Musical Express a Espanya, que era molt complicat fer-ho, que juntàvem bandes de diferents procedències per una sola sessió. I això ho vam estar fent durant molt de temps i després vaig tenir la oportunitat de gravar a Chicago a llocs de blues absolutament desconeguts que no entrava un blanc mai i la gent ens mirava amb una cara. I jo de les coses que més recordo d’experìencies personals és estar a Rio de Janeiro a casa de

Què opines que està passant ara amb els programes de televisió? No n’hi ha cap de música

Tampoc els diaris parlen de música, pensa que eals 70 jo tenia cada dia una pàgina per escriure sobre música i hi havia col·laboradors que muntaven una pàgina sencera. Si totes les revistes es diguessin Lecturas, Semana o això..  Les pàgines de música eren molt importants, d’això no se’n parla.Les radiofòrmules han matat l’estrella de la ràdio.
Jo era cap de musicals a la Ser, quan tenia 24-25 anys i em van demanar muntar la FM llavors les emissores eren en ona mitjana, no era en FM. Llavors a Madrid havien començat amb Los 40 Principales i em van dir de muntar una emissora i la vaig muntar però que no tingués res a veure amb los 40 Principales, i hi havia ganes de fer-ho, però a la que entra una radiofòrmula per un cantó i les emissores es venen a les companyies i la TV entra al videoclip, els programes de música s’enfonsen, s’enfonsen i la gent ja no dona valor al directe ni a res de tot això.

Fins i tot hi havia programes que es mantenien en Videoclip…

El Miki Moto va començar així.. i ara hi ha una emissora que es Rac105 que posa videoclips tto el dia, Teletaxi també, el que no hi ha és esperit de programa musical, una hora decent que es pugui veure… Però com és que ningú s’afanya a fer actuacions en directe a la Tv?

Quina és la pregunta que no has fet i t’agradaria haver fet?

M’agradaria haver-li preguntat al Sant Pare si creu en Déu.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Videofòrum 2015

unnamed (1)El darrer dilluns ens varen visitar les organitzadores del festival Videofòrum 2015.

Expliqueu-nos què és l’anime en català, jo sempre havia pensat que l’Anime només era en japonès, i no en català.

Bé, l’anime a Catalunya està fa més de 20 anys, per exemple el Son Goku, de Bola de Drac…

És a dir que fas referència al doblatge?

Exactament. El doblatge en català per exemple  a TV3, SUPER3, 3XL, tots els canals que han anant desapareguent una miqueta, bé han estat allà i han estat recolzors aquí a Catalunya que aquí molta gent segueix l’Anime, perquè sinó potser ni el coneixieriem.

Expliqueu una mica per vosaltres que és l’Anime.

Per mi l’Anime és una cultura, t’ensenya moltíssimes coses, t’ensenya molts valors, t’ensenya l’amistat, Bola de Drac mateix t’ensenyava a comportat-te bé, ajudar als altres, el ser amic de dels seus amics, és una cultura.

Aquesta és la primera edició que es fa del festival?

En realitat és el segon, el primer es va fer el 2012 i va ser només de Bola de Drac.

Com va sorgir la idea?

Doncs la idea va sorgir d’un noi que es diu Jorge Cuesta que va dir que perquè no ajuntàvem personatges de la Bola de Drac, els dobladors i després uns altres nois que vivien més aprop aquí a Barcelona ho van fer efectiu i van contactar amb tots els actors de doblatge de Bola de Drac, i ho vam organitzar.

I ho teniu tot preparat per aquest dissabte?

Sí, bastant, hem hagut de buscar local, de buscar una associació que, nosaltres no ens volíem quedar els diners, ni en part res, però el local s’ha de pagar, has de demanar una entrada, i vam aprofitar per fer una bona obra diguéssim. Hem fet un pòster molt bonic que surten tots els personatges, és un lloc on poden signar els actors, la feina ha estat bastant.

Tindrà continuitat o no tindrà continuitat?

Si algú s’anima a fer-ne un altre…

Parlem del pòster, què ens pots dir del dissenyador?

És bastant conegut en revistes d’Anime i Manga, algú quen s’hagi comprat aquest tipus de revistes el coneix, a més penso que té un estil de dibuix molt divertit i maco, per més inri, està acostumat a fer més personatges, em sembla que en té un que està fent 2000 o més personatges.

El vídeo que vàreu fer està molt bé, està molt lograt, compta amb les veus dels dobladors que han posat veu als personatges, per fer aquestes gestions ha estat difícil?

Una mica, costa molt de temps, perquè uns et diuen que no, uns et diuen que potser, després algun et falla, costa contactar amb tots i reunir-los a tots costa molt.

Espereu que sigui un èxit o no? Quines expectatives teniu?

Al final vam trobar una sala amb 580 butaques, omplir no crec que omplim perquè és moltíssima gent, llavors la gent no sé si s’animarà a l’últim minut o així, però de moment és factible.

El festival comença a les 5. 

Potser l’hem d’avançar per temes logístics, Començaria si l’hauriem d’avançar a les 4 i acabaria a les 7 més o menys. Una durada de 3 hores.

Què passarà en aquestes tres hores? Els que vagin al festival què es trobaran?

Primer faríem el guió per temes logístics, primer teníem pensat fer l’entrevista als actors  preguntes al públic també i després teníem pensat fer un guió per últim i després les firmes d’autògrafs i fotografies.

Explica’ns això del guió.

El guió consistirà en una durada d’uns 20 minuts on interactuaran els personatges de les diferents sèries d’anime espontàniament, escrit per nosaltres i els actors l’hauran d’interpretar.

I el guió de què parla?

Bé, no sé si hi han 10 personatges de 10 sèries o així que comptats tots i així sense solta ni volta estiguessin allí en una situació real entre cometes, llavors ens hem inventat una situació en la que es trobessin tots allà i no saben perquè i han de veure què passa, qui es cadascú, alguns es portaran bé, altres tindran enemics, hi haurà els atacs típics, les frases tipiques,

A part del guió, i l’entrevista, després que ve?

La firma d’autògrafs i després ja s’ha acabat.

He llegit que hi havia un concurs.

Hi havia un sorteig que per temes logístics també ll’hem hagut d’acabar l´’últim aquest dissabte, hi ha hagut 3 guanyadors que intervindran al guió, tenen unes petites frases que els hi hem fet.
Els guanyadors per guanyar han hagut de donar un like i compartir la foto, per fer promoció.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Gaston Core (Sala Hiroshima)

El darrer dilluns varem tenir al director de la Sala Hiroshima, Gaston Core.

Hiroshima és un nou espai independent dedicat HIROSHIMAa l’exhibició de les arts escèniques, la música en viu i el pensament contemporani. La seva línia artística es centra en la creació contemporània: els nous llenguatges, les tecnologies aplicades a l’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.

Com se us va ocòrrer la idea d’anomenar-lo Hiroshima?
Estàvem buscant per un lloc un nom que es desmarqués d’una idea d’un teatre, que ho classifiqués en una idea d’un teatre. Vam començar a pensar en noms i vam trobar un símbol: i vam trobar un lloc de renovació, d’esperança i renaixement.
 
Com va sorgir la idea de crear aquest espai?
A l’any 20012, el pitjor any de la crisi, quan van pujar l’iva cultural al 21%  la fundadora de l’espai pensà que era el millor moment per obrir un espai cultural perquè la crisi i el moment de tensió de caiguda d’un sistema que t’empeny a pensar a programar una manera de gestionar un equipament cultural, una nova manera de comunicar-te amb el públic. Aquesta nova manera d’maginar-te o pensar que podia ser un nou model de gestió doncs es tradueix Hiroshima avui.

El 2012 vàreu generar la idea, i el 2015?
I al 2015 vam estar un temps gestant la idea un altre temps buscant un local, un temps desenvolupant el projecte arquitectònic i fent el model de negoci amb la normativa vigent d’ús urbà, i després obres i remodelació del local.

El local té tres espais…
Té tres espais, un bar, una sala d’arts escèniques i una sala per a música en viu. La curiositat és que cada una dels tres espais té una entrada independent del carrer Vilà i Vilà però les tres estant connectades per dins. Amb això el que volem és potenciar la mescla de públics, el creuament d’activitats.
 
Quina és la sala més gran?
La Sala Negra, li diem així perquè és molt negra menys la cabina tècnica, té unes grades amb uns bancs que no tenen separació fent del públic una massa homogènia al moment de la representació.

Al Bar hi ha sessions de dj i esdeveniments gastronòmics…
Bé, la oferta l’estem consolidant, hem estat fent proves de plats, tapes, la idea és fer una carta de deu platets o tapes de cuina mediterrània amb productes de mercat i per suposat molts bons vins, carta de còctels i licors de bona qualitat per potenciar la nit.

La Sala 2, que serà destinada en principi als concerts està en construcció?
Sí, exactament, la idea és llançarla al 2016, com a programació musical, de moment l’estem utilitzant com la sala de teatre per realitzar tallers i trobades, conferències… Però a partir del 2016 llançarem un programa musical

Teniu intenció de provar diverses arts escèniques, en un mateix espai que es divideix en 3? Aquesta possibilitat és quasi l’única a Barcelona o de les poques d’obrir una porta i entrar a una altra sala?
Hi ha dos particularitats a la sala: les dimensions al voltant de la programació, són unes dimensions intermitges entre una sala gran i una sala petita alternativa i a més a més en relació a la localització, una localització molt cèntrica, al carrer del Paralel i per altra banda hi ha un tema que són els equipaments, tenen diferents sales i que estan comunicades d’una manera però sí que hi ha un càracter molt inicial a l’espai, té un esperit independent, molt cosmopolita, molt urbà, això relacionat amb les arts escèniques pot ser una mica novetat dins de la oferta urbana.

Anem a parlar d’arts escèniques, des del teatre… fins a circ?
La línia és les arts escèniques, amb diferents llenguatges, el teatre, el teatre físic, la dansa, el nou circ, per exemple, però tot té una línia d’innovació i investigació, cada un dels espectacles que programem, tenen un alt nivell de risc, d’innovació, les activitats estan obertes a tot el públic,

Parla’ns d’aquesta iniciativa que es diu Pensament?
La idea aquí és anar proposant poquet a poquet al públic diferents activitats que complementin o que puguin posicionar al públic i a l’espectadro al moment de la representació, a més a més de l’espectacle doncs posi en relació el contingut o el discurs d’un espectacle determinat, un moment més reflexiu. Per exemple el primer espectacle va ser tecnològic,  s’aplicava la dansa i vam fer un workshop on s’explicava el funcionament d’aquest software específic que utilitzava l’artista en relació a un discurs determinat sobre moviment d’història de la dansa..

Explica’ns això de Sucedió en Hiroshima…
És un arxiu en el que volem anar registrant fotos, treballs que s’han anat fent, sobretot perque en veritat hem tingut molta sort aquest trimestre amb artistes que ens han anat acompanyant amb un recorregut important, el nostre objectiu és treballar amb artistes emergents, que encara no han arribat a un gran públic i en aquest sentit volem registrar tot això.

Per anar acabant, que ens recomanes de la programació d’Hiroshima d’aquesta setmana o la que ve?
Estem en una setmana especial, és la única proposta que durarà tres setmanes és Ernesto Collado-VAN HOESTENBERGHE amb Piero Steiner que fan una crítica sobre el model urbanístic des d’un punt de vista, amb molt humor i tendresa també i claredat sobre el que està succeint. Fins el 16 de Maig.

Moltes gràcies per haver vingut al nostre programa i que vagi molt bé Hiroshima que segur que us anirà molt bé.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Anna Mastrolitto (Livesoundtracks)

El darrer dilluns vàrem entrevistar a una de les responsables de del festival Livesoundtracks, que té com a punt de partida la música i el Entrevistes Mauro - Livesoundtrackscinema: Anna Mastrolitto. Els músics trien la seva pel·lícula preferida, creen la seva banda sonora i la interpreten en directe. Va tenir lloc el 24 i 25 d’abril al Convent dels Àngels del Macba.

Com canvia la manera de viure el cinema aquest festival?

Canvia doncs segons el punt de vista de la música, significa que els artistes escullen una pel·lícula que per ells té un significat particular i poden canviar el significat de la pel·lícula a través de la seva música on donar-li un toc especial. És com tornar al cinema dels anys 20.

Com va sorgir la idea?

A Itàlia fa uns anys quan estava tocant Jeff Mills la banda sonora de Metròpolis, em vaig quedar fascinada amb aquest concert i sempre s’han fet esdeveniments puntuals.

Des de 5 anys organitzeu un cicle d’esdeveniments de bandes sonores a diferents llocs, com per exemple a l’In-Edit.

Vam començar el 2008 com un cicle d’esdeveniments, primer va ser a l’Hotel Hesperia i després vam estar a diferents llocs de la ciutat i després vàrem començar a col·laborar amb festivals com l’In-Edit.
La idea va sorgir primer de tot, a través d’una pausa de reflexió, per millorar el projecte i va ser en aquella època quan em vaig assabentar del concurs del Movistar i a la mateixa època vaig conèixer a la Júlia González i li vaig proposar de fer-ho junts, ens vam apuntar al concurs i el vam guanyar.

Què és el que veurem?

L’espectador entra, s’asseu, com si estigués al cinema i mira a la pantalla i hi veu músics tocant la banda sonora en directe, és una banda original que han creat ells la música.
La música pot canviar, no fa falta que sigui la de la pel·lícula i al mateix temps que estan tocant la banda sonora podem visualitzar les imatges de la pel·lícula.

Entre els artistes i els moments estelars…

És impossible contestar la pregunta, el que fa molta il·lusió és que hi haurà moltes dones al festival ja que dos dones han creat el festival, que són Sara Fontán i després una artista alemanya que es diu Lena Willikens i ella interpretarà una pel·licula japonesa dels anys 30, després una artista visual, Xarlene, que treballarà amb Brunetto, un artista que fa música eelctrònica, després tindrem Francesca Banchelli i ella farà una instal·lació amb Emiliano Zelada.

Per tant els concerts seran per la tarda?

Sí, el concert és a les 19:30 i l’últim concert és a les 11:30h.

Després hi haurà xerrades…

Sí, el divendres hi haurà una amb Arnau Bataller, Arnau Obiols i Juan Manuel Freire i que parlaran de la diferència de crear la banda sonora en un estudi i interpretar-la en directe.
I el dissabte també hi haurà una xerrada sobre la incursió de l’electrònica al cinema i hi participaran Conrado Xalabarder, Manu González i Jaime Pantaleón.

Per acabar, hi haurà un xou de dj’s…

Sí, dos. Un xou que li diem Cinematic Dj Set, que s’encarregaran d’aquesta part els nois de Dublab, que tenen una emissora i després una altra sessió.

Les entrades ja estan a la venta…

Sí i costa l’abonament 32 euros, el pack de les 3 sessions 20 euros i l’entrada senzilla 8 euros.

Moltes gràcies per haver vingut i molta sort.