Category Archives: Les entrevistes del Mariscal Mauro

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Serielizados Fest

El darrer dilluns a la nostra secció d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro ens varen visitar els responsables del festival d’adictes a les sèries Serielizados.

Com se us va ocòrrer muntar un festival de sèries de televisió?

mauroDoncs una mica de la mateixa manera que se’ns va ocòrrer muntar una revista online de sèries. És el primer ímpote, després n’hi ha molts, primer hi ha moltes revistes de cinema, ara fer una revista de sèries, n’hi ha molts de festivals de cinema, però de sèries no i arran d’això va ser el primer pas per dir ostres doncs fem-ho. La sèrie és un producte que el mires capítol a capítol i que dura moltes hores i tampoc té sentit que ens assentem en un cinema a mirar una temporada, però això fer-ho durant 3 dies seguits doncs, la OMS ho prohibeix.

Ara anirem desglossant com és el festival de sèries i recordem que el festival és del 16 al 18 d’aquest mes a l’ARS Santa Mònica.

Perquè vau escollir aquest lloc?

Buscàvem un lloc que no fos un cinema, un espai multiespais, el que busquem del festival és un circuit amb espectadors actius i no amb espectadors que estiguin asseguts a una butaca. El Santa Mònica s’adeia molt bé perquè és molt cèntric, és molt visible perquè estàs al costat dels borratxos de les rambles.

La inauguració de la Sala Apolo és a partir de les…

De les 9 de la nit. Iniciem el festival amb un show de two many series que són aquest duo de no es pot dir qui són exactament, és rollo Daft Punk català, que fan remescles de sèries i després quan ja estigui ple l’Apolo 2 doncs és on es fa la inauguració amb el Martín Gutiérrez justament el bateria del grup Mujeres doncs editarà el trailer en directe del Festival amb un projecte propi que té ell i després vindrà el Joan Colomo i el Niño de la Hipoteca a fer una batalla d’openings de sèries mítiques, sèries que et fa vergonya reconèixer que t’agraden i després tindrem els djs soundrapid soundsystem que punxaran pop-rock-soul per la nit.

I després…

Després hi haurà projeccions de sèries, per exemple una espanyola que es diu El fin de la comedia que segueix una mica la penosa vida de Ignatius Ferrai, vindran dos dels guionistes aquí a Barcelona a parlar-ne, passarem l’últim capítol de Breaking Bad, hi haurà una sèrie britànica Attitude, també sèries d’aquí, com veieu hi haurà bastanta oferta de sèries diferents que es podran veure i a més a més intentem passar sèries de televisió.

Hi haurà xerrades?

Tindrem una xerrada sobre pirateria on vindrà el director de seriesly, ve el Joan Carles Tous de Filmin, ve el Josep Maria Bunyol crític de TV3, Rac1, etc.Ve també el Javier Olivares el creador de El ministerio del Tiempo, i és una taula molt equilibrada en el sentit de que cadascú té el seu punt de vista molt afiançat.

El moment estelar és la presència de Don Harmon el creador de Community…

És una sort que l’hàgim pogut aconseguir. També posarem un documental que explica com el van fer fora de Community i a partir d’aquí guanyar-se les garrofes d’una altra manera. És un documental prímcia a Europa. no només a Espanya.

Hi ha alguna cosa pensada pels més petits?

La veritat és que vam tenir la idea de fer una activitat així, però la veritat és que aquest any no ho hem fet.

Expliqueu-nos finalment què és l’Espai Balcó.

Allà hi haurà una Gameboy gegant, tablets amb aplicacions de ficció televisiva, una experiència perquè la gent pugui conèixer la realitat virtual, Natural Machines, que és una empresa que es dedica a fer impressions en 3D del menjar, etc.
Advertisements

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Til Stegmann

Fa dues setmanes vàrem tenir de convidat al nostre espai d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro en Tilbert Dídac Stegmann, lingüista alemany i catedràtic de filologia romànica. Fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi va viure fins al 1951. Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya.

És catedràtic a la Universitat de Frankfurt del Main, des d’on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d’intercomprensió entre els idiomes d’Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1985, la qual el 2009 té més de 35.000 volums en llengua catalana. Ha rebut la Creu de Sant Jordi el 1985, el Premi Ramon Llull el 2007 i el Premi Pompeu Fabra, entre d’altres. Darrerament ha publicat Ambaixador de Catalunya a Alemanya, una autobiografia.

Vostè ha dedicat tota la seva vida a la protecció i difusió de la llengua catalana, sobretot a Alemanya. Com va ser la connexió amb Catalunya? Què el va empènyer a fer aquest gest exterior?

La primera connexió és molt evident perquè vaig nèixer a Barcelona al barri de St. Gervasi el 1941 i vaig estar els meus primers 11 anys a Catalunya. Va ser després quan em vaig interessar pel català perquè aquells anys eren el pur franquisme

He llegit que vostè no es va assabentar de l’existència del català fins que va començar els estudis d’humanística precisament a Alemanya.

Exacte, només a la Universitat em vaig adonar que la llengua de la meva ciutat natal jo no la coneixia ni tampoc la dominava i això em va donar aquell empènyer per dedicar-me el més ràpid possible i amb tota la intensitat i energia personal a fer-me amb aquella llengua que m’havia robat la dictadura de Franco.

Doncs ho ha aconseguit perquè el seu català és millor que el meu. El que és realment important que ha fet és que ha escrit llibres i ha construït ponts entre les dues figures: per exemple la seva petita guia sobre peces històriques de la cultura catalana, com ara un llibre de Ramon Llull, un Muse a Alemanya. Ha estat involucrat més d’una llengua sobretot amb el pont de les cultures. És així?

Sí, exacte, el que a mi m’interessa és que les diferents cultures convisquin, es coneguin mutuament i que aquest coneixement es pugui fonamentar una convivència pacífica, tranquila, de respecte i solidària entre una cultura i l’altre. I això és el que malhauradament la cultura espanyola i la cultura catalana no es donen. No es dona prou respecte, prou solidaritat, i això és el que fa que els catalans emprenguin aquesta via d’alliberament d’Espanya.

I vostè com a expert de la cultura catalana i alemanya, què hi veu de comú entre les cultures catalanes i alemanyes? Quins són els vincles que podem tenir o no?

Això és una gran pregunta i que segurament no és tant fàcil. És clar, tenim arrels comunes europees, gregues, llatines, fins i tot les mediterrànies. Els alemanys, Goethe per exemple ha fet el seu viatge a Itàlia , sempre han tingut una relació de gairebé de somni o d’enyorança cap al sud i cap al mediterrani, això no és una cosa dels turistes de després de la 2a Guerra Mundial, sinó que té unes arrels profundes i això és el que potser lliga d’una manera no superficial sinó més, més arraigada la cultura alemanya i la catalana.
Sempre he vist que amb la cultura catalana hi ha una admiració per la cultura alemanya i això és fa i això és una cosa la qual hom està molt agraït. Només cal dir el nom de Wagner i amb això ja queda tot dit.

Vosté de fet no només sap de cultura catalana sinó que també ha estat testimoni i amic d’alguna de les personalitats més importants de la nostra cultura. He llegit que vostè coneixia a genis com el Salvador Dalí o l’Antoni Tàpies. Què ens pot dir d’això, perquè sona molt atractiu?

Això són experiències fantàstiques, ser considerat com a persona amiga de l’Antoni Tàpies això és una cosa magnífica i ell ha contribuït en una antologia de la poesia catalana del segle XX que està feta bilingue doncs he demanat a l’Antoni Tàpies que em posés els seus quadres i no va tardar gens en dir-me que m’ajudaria. Normalment no tens la possibilitat de contactar amb gent tant important com jo he tingut la sort de contactar, com el cas de la cultura catalana. Jo ho agraeixo molt, és fantàstic les personalitats que he pogut conèixer a través del simple fet de que jo exportava cultura catalana a Alemanya i que tothom m’ajudava, és a dir, les persones més importants deien sí, sí, t’ajudarem i estem a la teva disposició i això és clar, és una situació fantàstica.

Vostè va estudiar cello i piano i el cello li va permetre entrar en contacte amb Pau Casals.

Un altre cas de que a través d’una cosa tan senzilla com el violoncel t’arribis a la personalitat màxima de la vida musical catalana

Ara presenta la seva autobiografia a Catalunya titulada Ambaixador de Catalunya a Alemanya…

El fet d’anomenar Ambaixador de Catalunya a Alemanya és com una explicació de perquè he fet tota la projecció exterior de la cultura catalana a Alemanya i espero que els lectors del llibre també comprenguin i entenguin i a més a més s’ho passin bé

Moltíssimes gràcies per haver atès la nostra trucada i ha estat un plaer tenir-lo aquí a Ville à Dômat.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Xavier Camós (Moritz)

Per la Setmana Santa, atès que no hiva haver programa, des de Les Entrevistes del Mariscal Mauro us portem l’entrevista que es va fer al Ville à Dômat 53, on vàrem entrevistar a Xavier Camós, responsable de Comunicació de la Moritz.

Ets més d’escuma o de crema?

De crema.

Ho dic perquè aquests dies hem vist un anunci a la televisió d’una marca que no direm perquè avui parlem de Moritz, doncs m’ha sobtat perquè estaven parlant de crema i no d’escuma. Allò blanc de la cervesa és crema o és escuma?

Habitualment és escuma, el que passa és que depèn de la forma com es serveixi, com s’acabi de servir la canya li dones aquesta textura que li fa com més cremosa.

Com hem de prendre una bona cervesa?

A glops, ben freda i ben tirada, és bàsic. Si la fas amb tirador és bàsic.

Anem a parlar de la marca, perquè aquí nosaltres al programa posem música alternativa que és molt afí amb la marca Moritz i el tipus de concerts que patrocineu. Perquè això?

 

Perquè segurament durant un concert és un dels millors moments per prendre una cervesa, nosaltres entre cervesers parlem de territoris de comunicació i justament el territori música és un territori on entra molt bé la cervesa i per això totes les cerveseres i nosaltres ara ho estem fent.

Com ha estat aquest resorgiment de la marca Moritz?

Ha estat un resorgiment lent, un nen surt de la panxa en 9 mesos, el nostre ha estat més llarg i va ser d’uns 30 anys perquè la Moritz va desaparèixer l’any 1978 i vam rellançar la marca el 2004, hem estat pràcticament 30 anys fora del mercat i des del 2004 tornem a estar al mercat català, al mercat barceloní i aproximadament des de fa un parell d’anys hem reobert l’espai de l’antiga fàbrica que ara és un espai de la Ronda Sant Antoni, és un espai social, és un espai gastronòmic i multicultural perquè també fem exposicions i esdeveniments.

Com es defineix Moritz a nivell de posicionament?

 

Nosaltres som una cervesa que tenim un binomi molt clar que és la tradició i la modernitat.
Tradició que ens ve donada per la nostra història, som la cervesa més antiga de l’estat espanyol, existim des de 1886.

 

A més això va per barris, perquè el mercat de la cervesa és com un mercat molt local, aquí prenem Moritz, prenem altres i a la resta de l’estat es prenen altres marques. 

T’estava parlant del binomi, tradició i ara el que és, és modernitat, no ens volíem quedar amb aquesta vessant antiga diem. Efectivament el mercat de la cervesa és un mercat molt territorial diguem i això ve de fa anys… És a dir, abans no exisitia la pasteurització, el cicle de vida d’una cervesa era molt curt, era d’una setmana o 10 dies, per tant el radi de distribució era molt curtet i d’aquí ve de que cada regió tingui la seva cervesa. Tot i així, ara el cicle de la cervesa és molt més ampli.

Darrerament estem veient una mena de “moda” o segurament deu ser moda que ara hi ha gent que la cervesa la fa artesanalment. Venen kits per fer-te tu la teva cervesa. Això no deixa de ser un punt una mica favorable perquè per vosaltres genera una mica més de demanda al mercat. Com ho veieu?

És fantàstic. Al final les cerveses artesanes el que fan és cuidar molt el producte, molt els ingredients, la forma d’el·laboració, és crear una cultura cervesera, que nosaltres com a marca que treballem un mètode d’el·laboració molt particular amb ingredients de primera qualitat, tot això el que fa és que és afavorir-nos i donar-nos la raó en aquest sentit. Per tant per nosaltres ens agrada que hi hagi cerveses artesanals.

Com a marca ara quins projectes teniu?

Al sostre no hi hem arribat ni de bon tros, som forts a Barcelona però volem ser-ho encara més però ens queda molt terreny per fer a la resta de Catalunya on també tenim presència però encara més i jo crec que aquí està el repte, a Catalunya i aquí casualment molta gent no ho sap però distribuïm a 22 països, aleshores seguir creixent a nivell internacional ens agrada.

A nivell d’aquestes sponsoritzacions i d’aquests diem-ne concerts i activitats culturals, teniu previst d’aquí uns quants mesos patrocinis coneguts ?

La cultura és molt estratègica per a nosaltres, per tant nosaltres donem suport a la cultura i seguirem donant-hi des de tots els àmbits, a nosaltres ens encaixa.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Robert Exposito (SofarSounds)

El darrer dilluns ens va visitar el cap de màrqueting i producció de SofarSounds, Roberto Exposito.

¿Que es SofarSounds?

Básicamente es una alternativa a los conciertos tradicionales, es un movimiento que recoge más de 100 ciudades alrededor del mundo. Des de Nueva York, a Pekín, París, Berlín, Barcelona, en España tambén estamos en Madrid, cada día un concierto diferente en una ciudad del mundo.

Vamos a ver, tengo entendido que los fundadores de esta brillante idea son Rafe Offer y Rocky Start. Qué nos puedes decir de ellos y cómo surgió la idea?

Sí. Básicamente ellos hace unos cuantos años en 2009 estaban un poco cansados de ir a conciertos tradicionales y todo el mundo hablaba, estaba de pie, no se escuchaba. Un día, sí, montaron un concierto para pocos invitados en casa de uno de los dos y desde entonces la inciativa empezó a crecer en Londres y poco a poco se fue expandiendo a toda Inglaterra y hoy en día ya contamos con 100 ciudades alrededor del mundo.

El movimiento es un movimiento colaborativo, somos como 200 colaboradores a nivel mundial, solo los que somos parte de la comunidad SoFar y lo que hacemos es organizar conciertos secretos en pisos particulares. Nadie sabe quien toca, el cartel se revela el mismo día del concierto, los invitados también descubren donde se hace el concierto y el horario 


Vale, vamos a ir por partes. Para que los oyentes lo oigan y lo sepan… Yo soy una persona que dice: Ah, me gustaría que en mi casa se hiciera un concierto, qué debo hacer?


Simplemente nos puedes contactar a traves de nuestra página web que es www.sofarsounds.com o a traves de nuestro facebook SofarSounds Barcelona, cada ciudad tiene su FanPage y después tenemos una FanPage Internacional y nos puedes comunicar tu interés en organizar un SoFar en tu casa. Primero vamos a ver tu casa y si cumple con los requisitos que necesitamos para hospedar a unas cuantas personas finalmente decidimos hacer el concierto en tu casa.


¿Entonces yo os dejo la casa y todo lo demás lo organizáis vosotros?


Sí, si el concierto empieza a las 8:30 solemos llegar sobre las 5 y nos encargamos de todo. Movemos los muebles, movemos espacio para las bandas, para el público, nos encargamos de todo. Osea te montamos un concierto en tu casa.

Contamos con la colaboración de Moritz, que nos pone producto y se puede disfrutar de un buen concierto con una cervecita.

¿Y la persona que ofrece la casa no tiene que pagar nada?
No. Los conciertos son gratuitos, los del equipo SoFar no cobramos nada y a la vez no cobramos nada al publico para asistir.
Todas las gestiones las hacéis vosotros, qué criterio seguís para invitar a un artista u a otro artista?
En cuanto a los artistas lo que intentamos hacer es que el cartel sea más o menos equilibrado, siempre intentamos tener un artista más conocido, y un par más de emergentes y nosotros contactamos con los artistas, ellos son los que contactan con nosotros y si el artista nos encaja, el estilo es el que buscamos y creemos que puede encajar en SoFar pues ya simplemente montamos el concierto.
¿La gente que se quiera suscribir, qué tiene que hacer?

La gente que quiera asistir solo se ha de suscribir a nuestro newsletter y es un newsletter que mandamos cada mes a nivel internacional con todas las ciudades donde se realiza SoFar.
Salen cada principio de mes las bandas, el 1 de marzo salieron las bandas de Marzo, el 1 de Abril saldran las del mes de Abril, etc.
Por ejemplo, el próximo concierto, sabes ya cuál será?
Sí, será el 20 de Marzo.
Y está todo full?
Estan ya como 700 inscritos, pero claro son conciertos para muy pocas personas y invitamos a unas 50 personas en total.
Y qué criterio seguís para invitarlos, el primero que se apunta?
Solemos seleccionar a la gente que nunca ha asistido a un SoFar y también los más rápidos en contestar.
¿Es decir, que vuestra presencia en las redes sociales es poderosa, no?
Yo diría que sí, poco a poco vamos creciendo y poco a poco va conociéndonos más gente.
¿Y la propaganda la hacéis mediante Facebook, Twitter…

Sí, Facebook, Twitter, Instagram y la web.
¿Los conciertos son de tipo acústico?
Son conciertos acústicos, sí. No suele haber mucha amplificación, la gente se sienta en el suelo, nadie puede hablar, lo que intentamos hacer es crear un ambiente íntimo y que haya proximidad entre el público y los artistas. Algo especial y diferente que no se puede vivir en un concierto tradicional.
¿Los conciertos qué duración tienen? 
Solemos empezar a las 8:30 y terminamos a las 10 y suele haber entre tres artistas y cinco. Cada uno de ellos realiza un concierto de unos 20-25 minutos.
¿Entonces estáis dando la oportunidad a artistas que acaban de empezar a que sean más conocidos?
Sí, estamos dando la oportunidad a muchos artistas emergentes a conocer SoFar.
¿Habéis tratado ya con bandas internacionales?
Hemos tratado con bandas como The Lorentos de Irlanda y de bandas ya más emergentes artistas como Bastille, Karen O.
Esto lo he oido en Londres. En 2 años ya habéis hecho 18 ediciones…
Vamos para la edición 20 y han pasado más de 60 grupos.
¿El día siempre suele caer en viernes?
Suele caer en viernes por una cuestión de comodidad, porque es fin de semana, pero alguna vez también ha caído en miércoles, jueves… En principio suele ser los viernes.
Hay muchas ciudades y donde está más arraigado es en Londres…
Seguramente en Londres, Barcelona también ya es importante también en la comunidad SoFar y hay más engagement dentro del público.
¿Y cuando decís Barcelona también se incluyen otras zonas como Hospitalet de Llobregat, etc.?

No, de momento solemos preferir Barcelona Ciudad.

Para ir acabando, ¿hay alguna sorpresa que se pueda desvelar? Yo creo que no se ha de decir nada porque sino se va la magia, pero bueno…

Te puedo adelantar que este viernes estaremos con unos artistas internacionales y pronto habrá quién sabe un festival secreto en Barcelona.
¿Para ir acabando, una pregunta, cuando tú te inscribes en la lista, es para una persona o para 2?
Sí, el formato es 1+1.
Roberto, muchas gracias por haber asistido y nos vemos pronto.
Doncs bé, ja ho sabeu, si voleu conèixer els artistes personalment, en un ambient íntim, gratis, i poder gaudir d’una experiència inoblidable doncs ja ho sabeu, aneu a www.sofarsounds.com, inscriureu’s, estar en llista d’espera i a veure si us criden. I si voleu un concert a la vostra casa, doncs, la deixeu, us portaran la beguda i els músics.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: SurfCity Festival

Al darrer programa ens varen visitar els directors del festival Surf City Festival: Marc Conca i Idyl Criado. Movistar SURFCITY FESTIVAL Barcelona és el primer festival d’art multidisciplinari que gira al voltant del concepte Surf versus Ciutat, dos conceptes antònims que es fusionen en un festival.


Joves talents nacionals i internacionals aportaran la seva particular visió artística d’aquest peculiar estil de vida, el surf. El Festival pretén mostrar a través de l’art aquest ímpetu de supervivència que aporta el surf versus ciutat.

És un festival que agrupa diferents disciplines artístiques que dediquen la seva obra principalment a l’entorn surf. Disciplines com la música, el disseny, la fotografia, la confecció de taules de surf, l’escultura, la pintura, el teatre, la il·lustració … totes elles formaran l’eix central del festival i es complementaran amb activitats, xerrades i tallers.


Se celebrarà el 14 de Març al Convent dels Àngels del MACBA

Com va sorgir la idea?

Doncs una mica com ha dit la Musa que la primera imatge que et ve del Surf és Guaikiki i banyadors i cocos a les palmeres. Doncs hi ha una altra veritat que és la gent que viu a les ciutats que a més a més no tenim un oceà potent sinó que tenim a sobre un mar que és molt exigent i no tira onades sempre que ens agradaria. I una mica aquí la gent que patim els surf que el disfrutem quasi podríem dir perquè estem molt pendents del temps i nosaltres fem surf a l’hivern i no a l’estiu. A l’estiu el Mediterrrani està totalment pla que diem. I una mica aquesta controvèrsia que som surfistes malgrat tot en una gran ciutat. I d’aquí surt el nostre gran projecte que és el surf a la ciutat, explicar a la gent que som surfistes aquí a Barcelona.

Perquè a l’hivern el surf el practiqueu a les platges? A quines platges són les que més hi aneu?

Sovint, sovint, aquí a Barceloneta, Bogatell, Montgat, a la Costa Brava també hi ha punts. Depèn del vent, de les onades, de la previsió. Quan hi ha bon vent i bones onades es creen les condicions perfectes.

Visitant al vostre web www.surfcityfest.com hem vist que hi ha noms d’altres ciutats, és a dir que aquest festival es fa altres ciutats… El mateix o de semblants?

Nosaltres som un col·lectiu que es diu Agua de surf i que nosaltres venim d’organitzar exposicions col·lectives. Llavors aquestes exposicions si que són itinerants, n’hem fet a Barcelona, al País Basc, a Bilbao i a Palma de Mallorca. 

Teniu pensat d’expandir-ho?

Gràcies a la plataforma Artsy de Movistar i que crea un concurs anual el qual ens vam presentar i vam resultar guanyadors amb altres dos festivals i d’aquí que és possible la primera edició del Festival.
La intenció és fer-ho a Barcelona, que sigui un esdeveniment anual a Barcelona però amb les exposicions col·lectives poder traslladar-ho a altres ciutats que tinguin surf o que estiguin relacionades amb el surf.

Anem al lema, vosaltres teniu el lema següent: We Are Antonyms. Més o menys ja ho has dit. Acaba d’explicar-ho una mica.

És una mica això, som antònims, oposats. Com deia la Musa un altre cop, tu t’imagines el surf en unes condicions i aquí en una altra realitat.
És una mica aquest món oposat que s’ajunta i és possible, és un estil de vida californià que aquí a l’estiu no té res a veure, que tothom té la seva feina, tothom té el seu estrès, tothom té la seva rutina però quan t’escapes a la platja sigui per unes hores que estàs dins del mar tens la sensació d’estar a un paradís.

No és una contradicció, seria una paradoxa bàsicament. Anem al festival en si. És un festival que està articulat en 8 seccions i abans has fet esment de la mostra d’art col·lectiva que és la secció del We Are Antonyms, que és l’eix del festival.

I ja és la 4a Edició i la més internacional, ens han enviat obres de 44 artistes de tot el món, ens envien obres des d’Àfrica, Austràlia, Amèrica. Des de totes les parts del món ens han enviat les obres .

Seguim, Surf City Cinema. Què ens podeu dir?

Són diverses sales i hi haurà una programació diferent a cada una de les sales. A la capella, que és la sala més gran i com una antiga església. Per exemple el Cluster, en col·laboració amb el Surfing Festival de Sant Sebastià ens han portat aquesta premier europea que ara estan estrenant. Vindrà el director a presentar la pel·licula a les 19:30.

Seguim, Surf City Tarp i combineu Surf i Skate.

Combinem ell SurfCity amb el Vita Coco que combina l’skate i el surf. Mitjançant una lona de plàstic creem com una onada seca que per uns segons tindrà la mateixa sensació. És una activitat gratuita que serà per a tots i totes, pels nens, els joves, etc.

Després teniu un petit mercat.

Tenim un petit mercat, amb molta qualitat. Són artesans que estan relacionats amb el món del surf, cada un té la petita marca. Són objectes que s’ha d’anar amb molt de compte i hi hauran sabatilles, ulleres de sol, taules de surf, camises, roba, etc.

Seguim després teniu el Sharper Room, el taller per fer taules de surf.

És un art també fer les taules de surf perquè estan fetes a mà, portem dos workshops, un amb el Sergi Galanó que ens ensenyarà a fer el Flama, la seva taula de surf feta de fusta, que es farà a la cripta del convent dels Àngels i després tindrem el Projecte Sandez més el Wedge Surfboards amb el Miko i el Luko.

Anem a veure el següent, SurfCity Pro. La recerca de surfers d’aigues salades 

Aquí ens ve l’Aitor Francesena, el “Gallo” i sempre ha fet surf. Ell a causa d’un accident de surf es va quedar sense la vista però tot i així res l’ha parat i ha seguit fent surf. A més és un dels entrenadors físics més importants d’Espanya i ha tret un llibre i l’hem portat perquè presenti aquest llibre, un llibre de superació que es diu Querer es poder.

Per acabar, teniu alguna cosa per menjar al festival?

Sí, tenim un càtering FEELD ORGANIC i després farem també tres paelles populars i després tindrem una selecció de vins denominació d’origen Catalunya, una selecció realment bona.

Anem a fer un final recordatori…

És el 14 de Març al Convent dels Àngels durant tot el dia d’11 a 2 de la nit. Hi haurà una activitat gratuita i després es divideix en Surf City Dia i Surf City Nit, amb dos preus, el de dia 5 euros i el de nit que també té accés al de dia que té un preu de 12 euros.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Josep Sucarrats (Revista CUINA)

El darrer dilluns vàrem tenir de convidat al nostre espai d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro el director de la revista CUINA: Josep Sucarrats.


Josep Sucarrats és periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i ràdio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.


Josep Sucarrats, bon vespre, com anem de gana?


Jo ara vinc d’una comissió tècnica sobre uns Premis que es diuen Llorenç Torrado dedicats doncs a aquest gastrònom i són uns premis que s’entregaran el 15 de Març a Tortosa. Bé, hem proposat els candidats a aquests premis i la setmana que ve un jurat triarà els guanyadors. Després de triar-los que ho hem fet al celler de Gelida, al carrer Vallespí de Sants, ens han donat cava i venia gent de l’Ebre perquè això s’havia d’entregar a Tortosa i han portat baldanes de Tortosa.


La Revista CUINA fa 14 anys concrets que existeix i diríem que és la revista líder en contingut gastronòmic.


La veritat és que tenim un model que és un model de revista que en tot l’Estat no s’ha replicat i això no vol dir que no hi hagi bones publicacions de CUINA Però aquest joc que fem nosaltres que és connectar l’alta gastronomia amb la gastronomia de casa no l’ha fet amb tanta decisió ningú més.


Això vol dir que heu agafat un bon forat, Compte que hem de precisar una cosa. Sovint a tots els mitjans de comunicació es parla molt de cuina, tenen gran èxit els programes on hi ha cuina, fets per nens com per grans. Això que en parlarem ara no sé si té una mica de show o no… Però realment en Josep Sucarrats no és cuiner, és un periodista, ets autor de llibre Històries de la Barcelona Gormanda. Diríem que el teu recorregut com a professional no són els fogons sinó que és darrere l’ordinador parlant de fogons, parlant de cuina. Perquè avui la cuina té tanta presència als mitjans, perquè estem tant generalitzats amb la cuina?


Bé, perquè de les poques coses que fem cada dia i segurament la més agradable que fem cada dia, perquè n’hi ha de tres agradables que la gent no fa cada dia. Vivim en un país mediterrani amb 4 estacions cada any i amb productes de temporada i un receptari amb aquests productes que s’ha convertit en variat i interessant.


Perquè parlem de cultura gastronòmica en el teu entendre?


La cultura ens explica com som i perquè som com som. Aquella frase famosa que diu: “Som el que mengem” És una activitat cultural perquè la podem vincular a la creativitat i al pensament. Podem menjar d’una manera o altra i això és filosofia si optem per uns productes o per uns altres i és pres del posicionament quasi tot polític si volem i l’altre que evidentment té una part creativa. El que tenim clar és que la cuina és artesania i el que sí que hi ha són resultats realment artístics.


Què vol dir menjar bé?


Menjar bé segurament vol dir menjar sa, menjar sa vol dir que de tant en tant et permets uns excesos, perquè hi ha gent que és tant extrema amb el menjar sa que es moren de pena i avorriment i em sap molt greu per ells. És un gaudi finalment menjar.


En general a Catalunya mengem bé?


Abans us explicava d’on venim i aquest privilegi que tenim de ser mediterranis i que això ens pot ajudar molt a menjar bé. Penso que el receptari català, el que es fa a les cases és realment hàbil, és important per quan fem coses fàcils cada dia i també és exquisit per quan parlem de plats el·laborats. I tot això hi ha un últim segle o quart de segle en que hi han aparegut cuiners importantíssims que han canviat la manera de veure la cuina i la manera de com la percebem.


Potser diríem que l’han elevat a nivell de reconeixement…


De reconeixement ha estat la cuina líder, no hi ha un Ferran Adrià al capdavant perquè està fent altres coses però això atreu de vegades la visibilitat. Després hi han els germans Roca, que ells van ser els trencadors fa molt poc, el que passa moltes vegades en qualsevol disciplina. Fa coses que no hauria fet mai ningú i que costen moltíssim. Hi ha molta gent que evoluciona i això està molt bé, perquè en Ferran Adrià ho va trencar però de les coses que ha fet d’haver trencat la cuina les haurà transformat per sempre.


Explica’ns què heu volgut recollir en Sergi Martín i tu en el vostre llibre Històries de la Barcelona Gormanda.


Doncs algunes de les coses que he esmentat és això del ‘som el que mengem’. Hem intentat explicar com és Barcelona, perquè Barcelona és com és a través del menjar i el beure. Que a Barcelona es pot explicar des del menjar i el beure o des de moltes perspectives però sí que hem valorat que la importància del menjar i el beure com a motor de la història de la ciutat és importantíssim i no sempre s’ha analitzat des d’aquesta òptica. Perquè al segle XIV es crea el Consell de Cent que és l’Ajuntament? Perquè havien d’organitzar els subministraments d’aliments de la població i es crea un mercat que avui encara existeix, que és MercaBarna


Digue’ns finalment algun lloc on es pugui menjar bé de la ciutat de Barcelona.


Un bon lloc seria l’ABaC d’Avinguda Tibidabo, del Jordi Cruz, un cuiner molt creatiu.


Josep Sucarrats, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres i esperem que ens tornis a visitar.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Venga Monjas

El darrer dilluns al nostre espai d’entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro vàrem entrevistar a un dels membres del fenomen que actualment corre per Internet: Xavi Daura, dels Venga Monjas.


Explica’ns què és Venga Monjas.


La broma que tenim està molt ben muntada: som l’Esteban i jo, dos companys de l’escola i hem tingut la sort que a base de com a hobby anar penjant petits curts de conyes absudes entre nosaltres, hem anat aconseguint un públic que al final s’ha convertit doncs en la nostra forma de vida. De fet va haver-hi un moment que vam pensar: fem-ho una feina en comptes de fer-ho de broma.


Com diria el nostre amic Il Dottore: Qué puta broma es esta! Què és això?


Això concretament és un dels nostres vídeos que ja t’he dit que són bromes supertontes i ens agrada molt superposar la part més idiota de les bromes. Però aquest concretament és un que ens va dirigir un director de curtmetratges molt bo que es diu Néstor F i que se’ns va ocórrer un dia perquè no proposem directors de cine que siguin col·legues o amics i que s’incorporin.


Hi ha una pregunta que m’agradaria fer-te i és que l’humor sempre ha estat un recurs interessant però jo crec que a través dels diferents mitjans de comunicació, l’humor ha agafat, potser perquè estem molt deprimits, i ha agafat molt protagonisme on el propi contingut és humorístic com els xous dels monòlegs. Sembla que hagis d’estar obligat a riure perquè hi ha una persona que està allà mitja hora explicant-te uns acudits.


No has de ser cruel amb el noi, si no et fa gràcia doncs t’aixeques i marxes. El que és veritat és que el fenomen del monòleg doncs no sé si va ser que estava rondant a finals dels 90 a principis del 2000 que es va normalitzar a Espanya. Aquí teníem per exemple el Buenafuente, a meitats dels 90 i es va com normalitzar i a partir d’aquí han sortit doncs còmics joves especialment que fan que s’estiguin treballant el monòleg el més acuradet possible.


Xavi Daura, vosaltres Venga Monjas, podríeu dir que us inspireu en algú? Hi ha una prèvia dels Venga Monjas a algun lloc?


Sí, sí, sí. Nosaltres sempre hem tingut de referència a referències que són per exemple Muchacha de Noui que abans eren la Laura Chamante i nosaltres quan estàvem estudiant a la Uni doncs dèiem ostres, doncs quin programa supermodern i molt divertit i molt interessant i el vam agafar com a referents i vam començar. Això és com el més immediat d’abans de fer el Venga-Monjas.Després l’Esteban i jo, des que som petits, que tenim bromes privades, tenim les nostres merdetes i això és una gran influència encara que no sigui una cosa tan concreta. Però és una gran influència el “rollo” aquest de merdetes de l’escola i moltes vegades aconseguim traduir en vídeos i acaba funcionant. Finalment, al veure que nosaltres feiem una èspecie de vídeos que ells i al reconèixer que els hi agradaven, ens van contractar per treballar a la nova sèrie que havien fet.


L’humor, aquest “humor absurd” fins a quin punt hi ha improvització i fins a quin altre hi ha guionatge?


Això és interessant perquè nosaltres quan vam començar nosaltres dos sols, al principi era Can Pixa perquè no hi havia filtre, només nosaltres dos i ens podríem permetre totes les tonteries del món.


Perquè Venga Monjas?


Perquè és una tonteria, com al principi de tot del projecte no era un projecte, era un hobby, i per penjar sempre els vídeos a YouTube els hi hem de posar sempre el mateix nom i perquè sigui més fàcil de trobar-los.


Què teniu ara in mente?


Estem a la secció d’APM que fem i a part d’això estem preparant una col·laboració d’esquetxs per un programa de FDF, que crec que sortiran al març.


Moltes gràcies Xavi Daura de Venga Monjas per haver-nos visitat i molta sort amb els teus nous projectes.