Category Archives: Les entrevistes del Mariscal Mauro

Les entrevistes del Mariscal Mauro: Toni Aira

Al capítol 36 el Mariscal Mauro va convidar a la seva secció d’entrevistes, ÈLla Nave Va, el periodista Toni Aira. Per a qui no conegui Toni Aira, ell és,a part de periodista, doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la mateixa universitat. És expert en Comunicació Política i col·laborador habitual de mitjans televisius, com Televisió de Catalunya, al programa Divendres i a Els Matins; mitjans radiofònics, com Catalunya Ràdio i Rac 1; premsa escrita i digital com el diari Avui, El Periódico i col·laborador de la novençana revista digital Esguard, entre d’altres com Matthew Tree, Màrius Serra i Txe Arana, on realitzen l’entrevista central.


Avui tenim un convidat molt especial. Avui tenim una persona que de periodisme en sap la tira. Un convidat que l’hem portat aquí per parlar de temes complexos. Bon vespre Toni Aira.

Jo no sé si en sé molt d’això de mitjans, però la gran part del que se és sobretot per haver estat consumidor de petitet. Jo me’n recordo de quan era petit, que els meus pares anaven amb un transistor amunt i avall i m’he acostumat. Jo quan entro a casa, abans d’obrir el llum per raons òbvies, és encendre un petit transistor que tinc. Jo no puc anar amunt i avall sense la ràdio.

T’hem portat per parlar dels spin-doctors. Realment com d’important és el concepte d’spin-doctors, de la persona que hi ha al darrere del polític?

És molt important. El concepte d’spin-doctors és un concepte anglosaxó, l’arrel etimològica de la qual és girar, que es basa en uns professionals de la comunicació, publicitaris, periodistes, relacions púbiques; moltes vegades sociòlegs, gent que sap detectar les enquestes què et marquen, que assessoren els líders de cada partit al seu discurs.

Als Estats Units són molt conscients d’això. Per exemple l’anterior escriptor de discursos de Barack Obama, Jon Favreau, una espècie de rockstar als EUA del qual se n’han fet llibres i tot, l’han conrtactat per a escriure guions a Hollywood.
Allà als EUA, el John Fitzgerald Kennedy que era un senyor que no s’amagava de ningú, la nit electoral quan guanya agraeix l’escriptor de discursos pensant que ell pot ser molt bon líder polític, però necessita l’ajuda d’un expert.

Hi ha un personatge català que és l’actual Director del Gabinet de la Presidència del Govern espanyol, Jorge Moragas, diplomàtic de carrera, que té de Director adjunt a un altre català, Alfonso de Senillosa, descendent d’un polític de la transició.
Jo li preguntava com li feien i em va dir: “Nosotros le hacemos encaje de bolillos”. Unes pautes a partir de les quals pot tirar el seu discgoogurs cap a una banda o altra.

Això no pot dur a que els polítics diguin mitges veritats i posin allò de la cortina de fum? 

En principi els assessors de comunicació han d’ajudar a explicar-se bé a els líders i a fer-te entendre i que conceptes complicats els puguin entendre. Però es clar, a vegades els polítics tenen un llenguatge arrabassat, molt complicat. Ha d’haver-hi gent que t’ajudi a explicar-te, a contestar les preguntes que t’interessen, a dir mitges veritats, a mentir directament.

Què passa quan un twitter surt abans d’hora?

Això és un drama. Això li va passar al cap de Comunicació del Ministeri de l’interior i li ha valgut la dimissió, jo ahir ho intentava explicar en un article que es deia: “Error, tennista i raqueta
Aquí el Gimeno és l’error forçat. Ja tenien preparada la nota de premsa per tirar endavant la operació. La culpa ha estat a part de la comunicació, del canal, del ministre que s’havia d’assegurar que la operació ja estava en marxa.
Advertisements

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Núria Escalona

Al capítol 19 de Ville à Dômat vàrem encetar una nova secció: la secció d’entrevistes del Mariscal Mauro, un espai dedicat a donar a conèixer persones dedicades al món de la cultura. La nostra convidada d’honor al dinovè episodi fou Núria Escalona, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Facultat de Comunicació Blanquerna i experta en comunicació digital, també autora d’un llibre titulat Digitalk, un llibre on explora i investiga tot el màrqueting directe fins arribar a la comunicació 2.0.


Avui hem portat a la Núria per donar a conèixer el seu primer llibre que es diu DigitalkQuè és Digitalk?

Digitalk és un llibre que serveix per a parlar, escoltar i dialogar a través de les eines de la comunicació 2.0. En definitiva, un llibre per donar a conèixer totes aquestes tecnologies a la majoria de la població que els hi queda molt desconegudes fins ara.

Com està estructurat el llibre?

El llibre té 6 capítols que van des de l’origen del concepte d’Internet i del concepte de xarxa social fins a la part estratègica i passant per la part pràctica, Per exemple, si vols entrar sense saber que és Internet, però si estàs vinculat a les xarxes socials, pots entrar-hi d’una manera més tècnica.

Ve a ser un manual, i es pot fer servir a les Universitats.

En el teu llibre parles molt de la relació de xarxes socials i de la relació que hi ha entre la gent i les xarxes digitals. Hi ha una diferència, és el mateix?

Jo parlo de les xarxes socials i les xarxes socials-digitals. El concepte xarxa social és un concepte, sembla que s’hagi posat de moda, i es produeix, per exemple, quan dues persones estan en una plaça i van xerrant.
En canvi, xarxa social-digital es produeix quan aquestes dues persones estan en un entorn digital, quan estan en un entorn perfecte.

M’ha arribat pel Whatssap una fotografia que diu així i voldria que me’l comentessis: “No tenemos wifi. Hablen entre ustedes”. 

Aquest és un dels temes que s’estan posant de moda.
Per una banda sembla que ens uneixen molt i ens comuniquen molt, però per altra banda sembla que ens aïllin.

Sembla que és més important el que està passant a la xarxa o el que passa a l’instant que el que està passant al costat. La solució no la sé, però hem de trobar unes normes per conviure amb això. Tot el tema d’Internet és molt nou.

Sembla que en sabem molt, però encara en falta molt per aprendre.

Creus que es produirà una bretxa digital entre unes generacions i unes altres, o la facilitat de la gent gran per les noves tecnologies?

La bretxa digital hi serà. Simplement hem d’anar a les escoles i veure el que passa.
Els professors tenen un problema amb això perquè no saben explicar-los les noves tecnologies, en canvi els alumnes venen amb novetats i volen allò. Allò per als professors és una limitació, fins i tot supera tota la nostra capacitat d’aprenentatge.