Ville à Dômat: Capítol 43

Dedicarem part del programa als Òscars. El nostre entrevistat arriba des de la cerimònia de Hollywood i després de presenciar l’entrega de premis vola fins a Ville à Dômat per explicar-nos-ho tot. Més que una entrevista demà farem una tertúlia amb en Mariscal Mauro, en Divus Julius Bonasera, el nostre especialista DJ Basas i altres dels nostres personatges. A més estrenem el més nou de Coldplay, Foster the People, M83, The Mary Onettes, The Pains of Being Pure at Heart i The Horrors. Torna l’humor sorneguer d’en Kúgar. El mestre Bergman ens presentarà algunes bandes sonores dels Òscars. Us presentarem dos nous festivals: el Mutek.es i el Let’s Festival. I com diu el Truster: “Que La Musa ens inspiri a tots”. Ville à Dômat: Ensinistrem papallones.
Advertisements

Ville à Còmic: Manga

Benvinguts de nou al nou apartat del Ville à Còmic. Avui us parlarem del famós món del Manga. Podrem veure quins son els seus trets més característics i, sobretot, veurem perquè aquest univers és tant influent. A continuació, us oferim unes sèrie de característiques que ajuden a diferenciar el Manga del còmic occidental:
  • Realisme dels personatges (Efecte Màscara)
La combinació entre el realisme dels personatges i la caricaturització de certs detalls seus. Són molt exagerats en quant a posicions i la seva estructura anatòmica.
  • Caricaturització
Exageració o disminució de certs trets (com els ulls, el nas o el cabell) per transmetre allò que li correspon.
  • Ulls grans: comuniquen la ànima d’aquell personatge.
  • Detalls de la obra: planificació i accions del personatge.

  • Tècniques del dibuix:
Tenen un acabat més fi en quant a les tintes, colors, traços… D’aquesta manera optimitzen el seu temps per la elaboració d’un còmic.
  • Blanc i Negre: per optimitzar més el treball (un còmic per setmana)
  • Diàlegs més curts i senzills: el Manga prefereix narrar en base a les imatges més que en diàlegs llargs i profunds (de missatges). Fan un ús bastant freqüent de les onomatopeies per intensificar les sensacions dels personatges, ambientar al lector…
  • Línies cinètiques: línies que ajuden a facilitar el moviment de cada acció. Aquestes línies poden arribar a substituir el fons de l’enquadrament.
  • Format del còmic: és un format més de butxaca, més fàcil de portar a mà.
  • Forma de llegir: de dreta a esquerra. Igual que la escriptura tradicional japonesa.

  • Temàtica variada:
Podem observar a molts còmics Manga com combinen el seu entorn “imaginari” amb molts factors de la cultura japonesa. Com ara, la seva gastronomia, les arts marcials, les ideologies, un comportament disciplinari…
  • Layout
És la planificació de les pàgines del còmic. Podem observar una gran diversificació dels formats per cada vinyeta. Podem observar diferents formes en funció del que es vulgui expressar. Els formats poden ser en vertical, horitzontal, encadenats…
  • Ritme Narratiu
Utilitzen un enriquiment gràfic en base a les accions, és a dir, que per descriure una situació utilitzaran moltes vinyetes per contextualitzar o emfatitzar més al lector.
  • Exemple: un cop de puny pot durar una, dues o més pàgines. Utilitzen diferents plans (com els ulls, la posició dels peus, les mans…), diferents punts de vista (els espectadors, la víctima, el mateix protagonista…) i les seves conseqüències (com rep el cop, com cau, fum, punts de càmera diferents)
  • Psicologia del personatge
  • Els Manga aconsegueixen una profunditat psicològica de molts personatges. Es pot veure, a varis Manga, un canvi anímic i físic per part del personatge. Podem observar com creix de nen a adolescent, i d’adolescent a adult.
  • L’exemple més clar, el podem veure a Bola de Drac, com en Goku fa canvi de nen a adolescent. I a Bola de Drac Z, veiem un canvi d’adolescent a adult. De la mateixa manera que trobem un canvi físic, hi ha un aprenentatge emocional on el protagonista ho transmet en base a les seves accions i la seva personalitat.
  • Diferencia entre Manga i Anime
El Manga és per el format còmic i l’Anime s’utilitza per les pel·lícules d’animació. Normalment, els Animes d’avui dia surten dels còmics Manga, tot i que hi hagi casos que no.
  • Portals per mirar còmics:

The Pains of Being Pure at Heart

Els novaiorquesos The Pains of Being Pure at Heart han anunciat a través d’un teaser que publicaran nou disc properament. Només sabem que el nom del teaser és porta el nom d‘ Art Smock. Han passat tres anys des del seu darrer disc Belong i els nord-americans s’embarcaren en una gira que els durà al festival Contempoppranea i al MAZ Basauri. Comparats amb els Belle & Sebastian el 3 de juny seran a La 2 de l’Apolo.

It’s a cloudy night: Oso Leone + Boreals

Avui serà una nit plena de núvols a la sala Apolo de Barcelona on podrem gaudir dels concerts de dues de les bandes amb més projecció de l’estat: Oso Leone i Boreals. D’una banda, els mallorquins, triomfadors absoluts del passat any amb el seu gran disc Mokragora. Un dels millors discs també per Ville à Dômat.


D’una altra, el trio català Boreals que amb el seu disc de debut Antípodas han encisat al públic i a la crítica. Una banda que ha estat comparada a Mogwai i per la que nosaltres apostem clarament. Today, it’s gonna  be a cloudy night!

Vikings, el History Channel torna a primera plana

Vikings va ser una de les sorpreses més agradables de l’any passat, presentant una època i un context poc tractats a la televisió, com són les diverses expedicions normandes del segle IX aC, de forma espectacular, molt a l’estil de Game of Trones, però que ven aviat va saber marcar el seu camí, diferenciant-se de les altres ficcions emeses actualment. Coproduïda entre Irlanda i Canadà, la sèrie s’emet pel History Channel, suposant una de les primeres aproximacions entre el canal  i el món de les sèries, després de l’èxit que els hi va proporcionar la mini-sèrie de Hatfields & McCoys, el 2012.

Vikings és creació de Michael Hirst, que també va ser la ment pensant darrere de projectes com Camelot i The Tudors, tots tres projectes amb participació irlandesa. En la sèrie, seguirem els passos del llegendari Ragnar Lothbrok, un dels grans herois de la tradició nòrdica, des de la seva vida com a guerrer al servei d’un comte, fins al seu ascens cap a llocs de més poder. A més, serem testimonis dels primers saquejos de pobles de la costa britànica per part dels víkings.

La sèrie, a més, com a conseqüència de ser emesa pel canal History, manté en tot moment uns mínims de realisme que ajuden a atorgar a la ficció un esperit diferent del de les altres produccions d’índole similar, com pot ser la mateixa Camelot de Hirst. Protagonitzada per Travis Fimmel  en el paper de Lothbrok, Clive Standen com al seu germà i Gabriel Byrne com a comte del clan del protagonista, la sèrie s’aprofita de l’especial interes que desperta la relació entre tots dos germans i el poder, per anar poc a poc aprofundint en ella, fins a un final de temporada que promet sorpreses molt impactants per aquest nova temporada, tal i com es pot veure al tràiler que es va publicar ja fa uns mesos, i que us aconsellem no veure si encara no heu acabat la primera ronda d’episodis. De moment, les crítiques fan esperar un producte encara de millor qualitat que la seva primera temporada, veurem com es va desenvolupant tot.

Colors 2012

Ahir a les 20h es va estrenar als cinemes Méliès de Barcelona  la pel·lícula Colors 2012. El film dirigit per Sergio Piera romandrà, de moment, en pantalla des del dia 28 de febrer fins el 6 de març. Colors 2012 és un projecte col·lectiu, produït i co-inspirat per un gran equip que, malgrat les adversitats ha tingut la necessitat vital de seguir creant cultura.
Una pel·lícula que barreja ficció i realitat. D’una banda, la vida d’una parella, que es varen conèixer quan tenien al voltant de 20 anys, patirà un fort canvi el 2012 quan ell cau malalt i ella ha d’abandonar el seu somni, ballar. D’una altra, una sèrie de set conferències reals anomenades Colors 2012, set missatges, set persones, set colors i set xacres. Atraveix-te a co-inspirar!


//player.vimeo.com/video/68754036

La fosca i boirosa mitjanit de Coldplay

Coldplay ha publicat per sorpresa una nova cançó Midnight que sembla no formarà part en el proper disc, encara no anunciat, dels anglesos. No obstant això, la notícia no és la publicació d’aquesta cançó sinó la cançó en sí mateixa. La banda de Chris Martin sona més fosca que mai, plena d’atmosferes boiroses i recorda a bandes com a Bon Iver o Volcano Choir. A més, la presència de sintetitzadors és molt palesa i això és degut a l’aportació de Jon Hopkins, que possiblement és responsable del so de Midnight. Des de Ville à Dômat aplaudim aquesta inquietud per explorar nous sons dels britànics.


Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5