S’aproximen finals d’alta volada

Si el 2013 televisiu ha estat marcat pel final d’una sèrie tan emblemàtica com Breaking Bad, aquest 2014 serà tan o més emotiu per les cancel·lacions, desenllaços i comiats als que els fanàtics de la televisió es veuran sotmesos. Per començar, fa pocs dies que se sap que la sèrie de l’HBO i Terence Winter, Boardwalk Empire, acabarà la seva andanada televisiva aquest any amb la seva 5a temporada. La ficció protagonitzada per Steve Buscemi començarà la seva darrera temporada doncs, el pròxim mes de setembre, una temporada que comptarà amb 12 capítols com la resta de la sèrie, en una decisió, la de l’acabament, que segons el “showrunner” de la sèrie, Terence Winter, ha estat una decisió conjunta, tan de l’equip creatiu com de la cadena: “Després de discutir-ho molt amb el meu equip creatiu i amb l’HBO, hem decidit acabar la sèrie després d’aquesta gran tirada que esperem condueixi a un poderós i excitant final”.
Una altra sèrie que dirà adéu durant aquest any serà Sons of Anarchy, que després d’un extraordinari episodi final per la seva 6a temporada (a l’alçada de la “boda roja” de Joc de Trons), veurà com el desenllaç per a totes les seves trames arribarà durant aquest 2014 amb la seva 7a i última temporada. Per als fans d’aquesta obra, Kurt Sutter, el creador de la sèrie ja ha deixat caure la idea d’un spin-off en forma de mini-sèrie i preqüela, on es narraria la formació de SAMCRO (Sons of Anarchy Motorcycle Club Redwood Original), la banda protagonista de la ficció. L’acompanyarà també Justified, tal i com va anunciar Graham Yost, productor executiu de la sèrie. Segons Yost, la decisió en aquest cas va ser cosa d’ell i l’actor Timothy Olyphant, protagonista de l’obra. En aquest cas, van arribar a la conclusió que l’arc argumental de la sèrie i el que amb ell volien dir estaria acabat en la seva sisena temporada, i no amb les set que en un principi s’havien plantejat.
Mad Men, una de les més grans sèries dels últims anys també dirà adéu amb la seva pròxima temporada, la setena, tot i que en aquest cas la ficció televisiva de Matthew Weiner veurà com la seva darrera temporada es dividirà en dos grups de set capítols cadascun, arribant a la seva fi el 2015, en una pràctica que ja han seguit altres sèries com la mencionada al principi Breaking Bad, així com Harry Potter o Els jocs de la Fam en el cinema. I ja per acabar, la ficció anglesa del canal ITV, Downton Abbey, va veure al final de la seva quarta temporada com li arribava l’esperada notícia de la renovació, i ja després de l’emissió de l’episodi especial de Nadal, des d’Anglaterra veuen com arriba el moment de parlar d’aquesta futura 5a temporada, una temporada que, segons alguns mitjans, podria suposar el final de la sèrie. De moment però, no hi ha confirmació ni per part de la cadena ni per la de l’equip creatiu, pel que des de Ville à Dômat seguirem atents per veure si una de les millors sèries angleses del últims any ha de dir adéu aquest 2014 també (esperem que no).
Advertisements

[Crítica] Captain Phillips: aventures a alta mar

Encetem la nostre secció de crítiques dels films nominats als Oscars d’enguany amb Captain Phillips, la darrera pel·lícula del director anglès Paul Greengrass. El film, basat en el llibre que va escriure Richard Phillips per narrar les seves experiències viscudes el 2009, ens explica la història d’aquest capità que, en aigües internacionals a 145 milles de la costa de Somàlia, va ésser abordat i retingut per pirates somalis, convertint la seva nau, el “Maersk Alabama”, en el primer vaixell nord-americà segrestat en 200 anys.

Paul Greengrass, director experimentat en films d’acció i ens pel·lícules basades en fets reals, torna a fer una gran demostració de perícia al dirigir aquesta cinta, amb elements que recorden al documental, tot i que aquest cop no aconsegueixi fer brillar tant la seva direcció com en el film pel qual va obtenir la seva primera nominació a l’Oscar, United 93, on aconseguia una connexió entre protagonistes i espectadors molt més forta que en aquest film (també per la proximitat amb els esdeveniments i el context, més coneguts i emotius que no pas en aquesta obra). La seva feina però, ha estat reconeguda ni més ni menys que amb una nominació a Millor Director pels Globus d’Or i una altra per als Critics Choice d’enguany, i a la pel·lícula no li falta tensió ni emoció en les escenes d’acció que tan bé domina el director de The Bourne Ultimatum.

Si la pel·lícula aconsegueix sobresortir però, no és tan per la direcció o altres apartats, com per l’extraordinària feina que porten a terme els actors, especialment Tom Hanks i Barkhad Abdi. Pel que fa al primer d’ells, tal i com s’ha dit i comentat, la cinta aconsegueix torna a posar a Tom Hanks en primera línia pel que fa a interpretacions destacables, amb una feina molt ben feta tan en els moments en què s’ha de mostrar més contingut com en aquells en què el protagonista ha de mostrar les seves emocions i sentiments . Especialment destacable la part final del film, tot i que les escenes de més dificultat siguin probablement les que l’actor comparteix amb Barkhad Abdi, un recent arribat a la indústria del cinema que ha fascinat a tot el món amb el seu paper de líder dels pirates somalis. Des de la primera escena l’actor demostra un gran força, tot i el seu físic, el que comporta un reconeixement encara major pel que fa a la seva interpretació, reconeguda amb una nominació a l’Oscar, així com als Globus d’Or, als Satellite…
Pel que fa als premis, l’obra és una de les cintes més reconegudes de l’any, amb 6 nominacions als Oscars, 4 als Globus d’Or, 9 als BAFTA, 6 als Critics Choice… a més d’entrar a la llista dels 10 millors films de l’any pel American Film Institut (que no pel NBR). La pel·lícula, tal i com s’ha dit, compta amb unes interpretacions fortes i una direcció hàbil, tot i que al final no acaba sent tan satisfactòria com podria semblar en un primer moment, i és que tot i que Captain Phillips és una molt bona cinta, tant reconeixement acaba per ser excessiu. Té emoció i un bon ritme, però el film s’acaba per allargar massa, una obra que comença presentant una gran quantitat d’informació per a l’espectador, una situació que l’aproxima per exemple, a films anteriors del director com United 93 o Bloody Sunday, però que un desenvolupament excessivament centrat en el seu protagonista estrella acaba per convertir-la en una obra d’acció en certs moments exagerada i abusiva. No és, ni de lluny una pel·lícula dolenta, tot el contrari, només que no és una pel·lícula tan rodona com tantes nominacions i reconeixements pretenen fer veure.
Paul Greengrass és un director millor del que veiem en aquesta obra, un film no necessàriament menor, simplement és de justícia fer notar que no està entre els millors films de l’any (especialment quan el cinema no es redueix als EUA).La cinta queda doncs, com una obra per recordar a Tom Hanks en una nova interpretació extraordinària, i veurem si per recordar els inicis d’un prometedor Barkhad Abdi, però que no passa del que simplement és, un film d’entreteniment molt ben manufacturat, l’objectiu del qual és fer passar una estona entretinguda i divertida als espectadors, un objectiu que acompleix amb escreix.

Les versions d’Il Dottore: Nick Cave & Anita Lane "I Love You Nor Do I"

Il Dottore ens presenta cada dilluns dins de la seva secció A tu et conec! una versió d’una cançó feta amb tacte i bon gust per un altre artista. Per Ville à Dômat han desfilat versions fetes per artistes com The Residents, Julia Stone, Jack White, She & Him o Grace Jones entre d’altres. Aquesta setmana Il Dottore ens ha presentat la versió que Nick Cave i Anita Lane (cantant australiana) fan del Je t’aime moi non plus de Serge Gainsbourg i Jane Birkin. Aquesta versió en anglès la feren quan eren parella sentimental emulant a la parella francesa. Una gran versió.


El vídeo gore de We Are Scientists

La passada tardor els californians We Are Scientists treien un nou EP titulat Business Casual i confirmaven les dates de la seva gira europea que els durà a Barcelona el 3 d’Abril exactament a la sala Bikini. Aquest proper 3 de Març presentaran nou disc TV en Français i, de moment, han estrenat un vídeo molt, molt gore de la cançó Dumb Luck inclosa en el seu EP i que probablement figuri en el seu nou disc. Avisem que les dures imatges poden ferir algunes sensibilitats.

Retrospectiva fotogràfica de Joan Colom

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull una gran exposició retrospectiva sobre l’obra del fotògraf Joan Colom, que recorre tots els períodes i temes que el van convertir en el gran renovador de la fotografia de la postguerra espanyola i en l’autor més representatiu de l’anomenada Nova Avantguarda dels anys 1950-1960.
La mostra també aporta el resultat de l’estudi detallat de l’arxiu del fotògraf que va ingressar al MNAC recentment i que conté més de 9.000 imatges en paper, a més de negatius, una pel·lícula de 8 mm i tota la seva documentació. Imatges furtives del barri Xino, personatges peculiars, escenes compromeses de l’àmbit de la prostitució al carrer, reportatges del Somorrostro i el Born, imatges inèdites dels anys noranta… No hi falta res!

Can’t Keep us down: el festival hardcore de Barcelona

Un cop més el CKUD 2014, el festival de hardcore més important de la ciutat comtal, és una cita ineludible. Enguany el festival  té lloc al Casal de Joves de Roquetes el divendres 17de gener i el dissabte 18 de gener. Imperdible pels amants del gènere i per a qui vulgui gaudir d’uns directes vius, trepidants i amb el públic més apassionat. L’any passat hi tocaren bandes com  Absurdo, Col·lapse, Pay the cost, Apraisse i Crim. Aquest 2014 tocaran els holandesos Vitamin X, els bascos Dictadura i els catalans Crim i Construct entre d’altres.

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5