Hannibal, un segon plat de luxe

Fa un parell de setmanes que es va estrenar a la cadena nord-americana de la NBC la segona temporada d’Hannibal. La sèrie sobre un dels caníbals més famosos de la cultura occidental ja va causar furor en la seva estrena a la petita pantalla fa ara un any, però és sense cap mena de dubte amb aquesta nova ració de capítols amb la que la sèrie es confirma com una de les grans cites anuals televisives.

La sèrie és protagonitzada per un agent de l’FBI, Will Graham (interpretat per Hugh Dancy), que treballa com a analista de diversos crims, el qual juntament amb el seu superior Jack Crawford (personatge que interpreta Laurence Fishburne), es dediquen a capturar els criminals i psicòpates més perillosos dels EUA. Però quan el treball de Will Graham l’obligui a posar-se en la ment dels desequilibrats assassins, Crawford demanarà ajuda a l’expert psiquiatre Hannibal Lecter per tal de controlar el seu agent.



Tot i el que pugui semblar, el personatge d’Hannibal Lecter no té el protagonisme absolut de la sèrie, però sí que se’l pot observar com un mestre de l’engany i la persuasió, un personatge que poc a poc anirà desplegant les seves cartes per tal de controlar tot els esdeveniments que el rodegen, conformant un personatge extremadament ric i profund. Bona part de la responsabilitat d’això en té l’actor que l’interpreta, el danès Mads Mikkelsen. L’actor dóna vida el personatge d’una forma magistral, desempallegant-se de l’ombra d’Anthony Hopkins des del primer moment.


Així, la sèrie poc a poc va anar enganxant als seus espectadors durant tota la seva primera temporada, fins a un capítol final magistral, amb una darrera escena que perfectament es pot trobar entre les millors escenes televisives de l’any passat. Ara, l’NBC estrena la seva segona temporada amb un èxit de crítica encara major que abans, conformant-se com una de les ficcions més potents del moment. S’haurà de veure si la seva audiència, el seu pitjor enemic durant l’any passat, permet que tinguem les aventures de l’FBI i Hannibal Lecter com a acompanyants durant alguns anys més.

Advertisements

Atzucac: Dum Dum Girls "Rimbaud Eyes"

Cada setmana a Ville à Dômat programem el nostre atzucac de la setmana. En català un atzucac és un carrer sense sortida; en viladomatià és un hit, una cançó que se’ns enganxa i queda atrapada en algun atzucac de la nostra ment.

Un dels nostres passats atzucacs és Rimbaud Eyes de les californianes Dum Dum Girls que trobem en el seu nou i tercer disc, Too True. La cançó que fa referència als ulls del poeta simbolista francès del segle XIX, Arthur Rimbaud és segurament el tema més immediat que han escrit mai aquestes quatre noies. Fou el número 1 en el nostre top-5 del mes de gener.


Sónar: Chic, Lykke Li, Röyksopp + 50 noms més

La 21ª edició del Festival Internacional de Música Avançada i New Media Arts de Barcelona va agafant cada cop més cos i volum .Fa pocs dies s’han afegit, al cartell ja anunciat fa unes quantes setmanes, cinquanta artistes més. Entre els quals destaquem a una de les bandes pioneres del funk Chic.La banda que Nile Rodgers i Bernard Edwards van posar crear el 1976 i que ràpidament es va convertir en una de les formacions de ball més potent i influent gràcies a cançons com Good times o Le Freak, que van donar la volta el món. Tot i la mort d’Edwards el 1996 a conseqüència d’una pneumònia, Nile Rodgers ha continuat l’esperit de Chic i, a més, ha estat en part responsable del gran èxit dels Daft Punk.

Uns altres que seran al Sónar son els noruegs Röyksopp que vindran acompanyat per la cantant sueca Robyn. Dues altres cantants sueques, d’una banda, Neneh Cherryque acaba d’estrenar nou disc Blank Project, el seu primer àlbum amb el seu nom en divuit anys; i d’una altra, Lykke Li que haurà ja estrenat nou disc I Never Learn. Altres noms destacats són el del també escandinau Todd Torje o 2Many DJs, Kid Koala, WhoMadeWho o Forest Swords.


Brunch Electronik Barcelona

Arriba el bon temps i comences a canviar els dies de peli i manta per passejades en bici, les primeres incursions a les terrasses i en pensar en tot el què faràs aquest estiu… Però encara falta perquè comenci el calendari festivaler, així que et proposem un pla alternatiu per gaudir de la primavera i assaborir tot el que està per venir: el Brunch Electronik Barcelona.


Gastronomia, música i cultura es combinen per oferir-te un diumenge diferent. Si tens clar que no vols quedar-te a casa i sucumbir als encants del sofà, ja saps on has d’anar. Com ja has intuït pel nom, al Brunch Electronik Barcelona hi trobaràs un deliciós menú de brunch, però serà molt més que asseure’s al voltant d’una taula amb els teus amics. 

Un nou festival que combina oci i cultura, amb projeccions cinematogràfiques, tallers gastronòmics, activitats pels més petits, mercadets, fira de llibres i vinils, espais de lectura, i com no, els dj’s nacionals i internacionals més interessants en directe.


Tot això tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB, al centre de la ciutat. Una oportunitat per deixar-te seduir de l’esperit artístic del museu, ja que amb l’entrada del festival, podràs visitar les exposicions en curs. A partir de març, el tercer diumenge de cada mes (16 de març, 20 d’abril i 18 de maig), les famílies amb nens, els amants de la música, els nihilistes, els aficionats als mercadets vintage o els qui vulguin un diumenge diferent, ja teniu un pla: Brunch Electronik Barcelona.

De Brises i Boires: "La Senyora Dalloway" Virginia Woolf

Aquesta setmana, a la nostra secció literària De brises i boires, vàrem presentar l’escriptora americana Virginia Woolf, que fou una novel·lista i crítica britànica, famosa per l’aportació del monòleg interior i l’estil poètic a la novel·la moderna.

Woolf va néixer a Londres i fou filla del biògraf Leslie Stiephen. Després de la mort del seu pare l’any 1905, va viure amb la seva germana pintora que es casà amb el crític Clive Bell i els seus dos germans a una casa del barri de Bloomsbury, situat a Londres. Aquesta casa fou freqüentada per un grup d’intel·lectuals coneguts com el Grup de Bloomsbury, al qual s’hi afegí un altre artista més: l’escriptor Leonard Woolf, que es casarà amb Virginia l’any 1912. Més enllà del grup, el matrimoni Woolf fundà l’editorial Hogarth, destinada a publicar les seves novel·les entre les quals destaquen La senyora Dalloway (1925), i Al far (1927), en les què l’argument sorgeix de la vida interior dels personatges i els efectes psicològics s’aconsegueixen a través d’imatges, símbols i  metàfores. Cal destacar que fou influenciada pel filòsof parisenc Henri Bergson, com també per l’escriptor modernista Marcel Proust, el qual es basa en la idea del temps.

A part d’altres novel·les com Les  Ones o Orlando, trobem biografies i assaigs, entre els quals destaquen En una habitació pròpia (1929). Com que patia la malaltia psíquica del trastorn bipolar, se suïcidà el 29 de març de l’any 1941, ofegant-se al riu Ouse. La tècnica utilitzada en el suïcidi foun infalible, va submergir el seu cos en aquest riu amb l’abric ple de pedres per evitar sortir a la superfície. La novel·la, publicada l’any 1925 per la seva editorial ens narra, al llarg d’un sol dia de juny, tot el que passa pel cap als protagonistes, entre els quals trobem la senyora burgesa Dalloway, l’home que el va estimar tant durant la joventut i els seus pensaments, i un veterà bastant traumatitzat pel que va sofrir a la guerra.

Pel que fa a la tècnica, podem dir que aquesta escriptora domina la introspecció psicològica i és això el que dóna cos a una novel·la que cal llegir sense pressa, fixant-se en cada pensament de cada personatge que sovint amaga els seus sentiments. I  com demostra Woolf en els seus llibres, les causes de les cicatrius emocionals són el pas del temps, les ferides del desamor, i certs traumes de la guerra. Destaquem la traducció de Dolors Udina, la primera que es fa al català d’aquesta obra després de la de Cèsar August Jordana, del 1930.

Lykke Li tanca la trilogia

La sueca Lykke Li ha anunciat nou disc. La veritat és que s’ha fet esperar. Han estat tres anys d’ençà aquell meravellós Wounded Rhymes. El passat mes de gener s’anuncià que la sueca publicaria nou disc i avui ja tenim el teaser on podem sentir uns quants minuts de com sonarà. Es dirà I Never Learn i servirà, segons la cantant, per tancar la trilogia que inicià amb Youth Novels. Un dels discs més esperats de l’any que veurà la llum el 5 de maig.

Let’s Festival

Del 7 al 29 de març, els caps de setmana de la Salamandra es tornen a omplir del millor indie estatal. Let’s get ready, ¡Let’s go Festival! Després de molta espera i de la passada edició, Sala Salamandra acull la seva novena edició del festival. Let’s Festival torna a tenir lloc a la Sala Salamandra 1 de L’Hospitalet de Llobregat durant tot el mes de març 2014. El festival acollirà l’actuació de 24 grups en 8 concerts i serà obert, un cop més, per un aftershow gratuït, un festival inicialment perifèric i petit que creix amb cada edició gràcies al seu encertat i suculent cartell.

El tret de sortida es donarà el divendres 7 de març, amb artistes com Pony Bravo, amb el seu rock andalús, Guadalupe Plata, únic i indispensable en la nova escena del blues, i Joseba Izaroki, que ens porta des del País Basc el seu nou treball en solitari “One Man Band”. Per si això fos poc, comptarà amb la presència de The Suicide Western Culture, amb el seu nou àlbum “Hope only brings Pain” i amb Meneo, amb el seu “YATUSÁ!”, més frenètic que mai i ple de pop adulterat. Una forma ideal d’obrir la primera de moltes úniques i emocionants nits.

El cartell del Let’s Festival torna a presentar una programació equilibrada entre grups consagrats i grups amb projeccions. Gairebé totes les bandes porten al festival un nou disc i moltes d’elles figuren en les llistes del millor del 2013. Exemple d’aquest fet són artistes com Second amb el seu nou treball “Montaña Rusa”, Izal amb l’esperat àlbum “Agujeros de Gusano” i Cyan amb “Delapso” amb un rock més intuïtiu i polièdric que abans. També gaudirem de Manel amb el seu esperat quart treball “Atletes, baixin de l’escenari”, d’Ivan Ferreiro amb “Val Miñor-Madrid, Historia y Cronología del Mundo” o de Julio de la Rosa amb “Pequeños Transtornos Sin Importancia”, probablement el cim de la seva carrera musical.

Egon Soda amb “El hambre, el enfado y la respuesta”, The Right Ons amb “Volcan”, Las ruinas amb “Acidez House” o Triángulo amb “Victorias místicas” són alguns dels altres exemples i la prova irrefutable de què el Let’s Festival comptarà amb novetats i nous treballs. Sidonie ja tracta el seu sèptim disc i no seria estrany que ens avancessin alguns del seus nous temes. També podrem gaudir de Cuello, amb el seu “Modo Eterno” o d’actuacions como la de Llorer, una nova promesa en el panorama català, David Rodriguez, Benavente i La Sombra del Átomo. Sala Salamandra tornarà a acollir el duet barceloní Delafé y las flores azules que segueixen amb el seu “Detisinmi / De mi sin ti” i seran ells els qui, junt amb Fuel Fandango amb “Trece Lunas” i Desert, els que tancaran el festival. Un festival que sense cap dubte, torna a presentar amb il·lusió un cartell acaronat i selectiu.

 

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5