Ville à Dômat: Capítol 54

Aquesta setmana arriba el Primavera Sound! Una setmana de la millor música alternativa arreu de la ciutat. Ville à Dômat dedicarà el seu programa de demà al festival més primaveral del món. Divus Julius Bonasera farà un repàs a les bandes més destacadaes. També estrenarem les cançons de nou grups que potser el proper any seran el Primavera Sound com Glass Animals, Jungle o Soldier`s Heart. En Matapardals homenatgerà a Ernest Hemingway. La Musa ens presentarà el Loop Festival. DJ Bassas ens endinsarà en una perspectiva diferent del món dels zombies “In The Flesh”. Un cop acabem el programa de demà ens anirem tots plegats…al Primaaaaavera Souuund!
Ville à Dômat: Semper Fidelis!

Advertisements

Big Bad Wolves, un film que enamora a Tarantino

La vam poder veure al darrer festival de Sitges, on es va emportar els premis a Millor Director i Millor Banda Sonora, i a altres festivals d’Amèrica i Europa durant tot l’any passat, però per fi arriba a les nostres cartelleres Big Bad Wolves, la pel·lícula dels directors israelians Aharon Keshales i Navot Papushado.

Convertida per mèrits propis en una de les estrenes més destacades del mes, el film ens explica la història de com tres homes diferents es veuen units per una circumstància excepcional i terrible, una sèrie d’horribles assassinats. Els tres homes es veuran una nit amb el principal sospitós dels homicidis, alliberat per una greu negligència policial. Amb una majoria de crítiques positives (les negatives se centren en els aspectes més viscerals i violents del film), la pel·lícula es va donar a conèixer internacionalment quan Quentin Tarantino va declarar que havia estat la millor pel·lícula que havia vist durant l’any passat, convertint-se d’immediat amb el nou objectiu cinematogràfic dels seguidors del director.

De Brises i Boires: "Mr.Vertigo" Paul Auster

El passat dilluns, al nostre microespai literari “De Brises i Boires” desaparegué el nostre lletraferit Matapardals, que properament tornarà. Però la feren en Divus Julius Bonasera i el Sr. MoranskyAquests dos savis de la literatura ens parlaren de la novel·la Mr Vertigo de l’americà Paul AusterNascut a Nova Jersey, és novel·lista, poeta, guionista, i director de cinema. Fill d’europeus, el seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la biblioteca que el seu oncle traductor li deixava consultar. Dins de la multitud d’escriptors que hi havien: els seus preferits de joventut eren Fiòdor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes i Samuel Beckett. Va ésser als 12 anys quan començà a escriure, i abans d’això sorgí l’interès pel gran esport del beisbol, molt recurrent a les seves novel·les. Gran amant dels viatges, en realitzà diversos a París, estudiant Cinematografia, i a França, on viurà uns tres anys (1971-1974) d’exercir de traductor de poetes com Stéphane Mallarmé, gran poeta parnasianista de la segona meitat del segle XIX, i filòsofs com Jean-Paul Sartre i Georges Simenon, alhora que compagina aquest treball amb la poesia i obres de teatre d’un sol acte. D’entre la multitud de Premis que ha rebut, destaquem el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres que rebé l’any 2006.

“Jo tenia 12 anys el primer cop que vaig caminar sobre l’aigua”. És amb aquesta frase com aquest prolífic autor de novel·la comença aquesta obra, una fantasia sense adornaments ni aparells. L’autor ens narra la història de Walt, el nen al que el Mestre Yehudi va ensenyar a levitar i volar. Walter Claireborne Rawley, un orfe de St. Louis que vivia amb els seus oncles i passava els seus dies pels carrers de la ciutat es trobarà amb un meravellós personatge: el Mestre Yehudi.


La història d’un adolescent que es converteix en adult i perd la màgia. La història d’un home que tracta desesperadament de retrobar el sentit de la seva existència. La història d’un país, Estats Units, des dels anys vint fins la seva postguerra. El desig de volar. Un nen orfe de 9 anys. La ciutat de Saint Louis. Els anys vint. Una granja perduda en aquelles camps verdosos de Kansas. Una anciana índia que treballà a l’espectacle de Buffalo Bill. Un jove etíop. Ku Klux Klan. La depressió i Hollywood. Els gàngsters, un jugador de bèisbol en decadència i un vell que no recorda.

Aquesta és la gran novel·la de Paul Auster. Auster, un mag de la narrativa, converteix en plausible allò impossible. Un relat amb que tracta també sobre les relacions familiars que estableixen entre els personatges. Per el seu to fantasiós, podria imaginar-se com l’argument d’una pel·lícula de Tim Burton. Un cop més, Paul Auster, posseïdor d’una prosa admirable i d’imaginació magnuosa, ens atrapa i fascina amb una novel·la que pren com a punt de partida un dels més ancestrals somnis de l’ésser humà: el desig de volar.

In-Edit vs Primavera Sound

El cèntric cinema Maldà acollirà la projecció de pel·lícules de temàtica musical de la mà d’In-Edit, que estarà present per quart any consecutiu com a part de l’oferta de Primavera a la Ciutat. El festival de cinema documental musical, que va néixer a Barcelona el 2003, ofereix la possibilitat de gaudir de la música des d’una perspectiva cinematogràfica.

En aquesta edició s’exhibiran un total de quatre títols al llarg del cap de setmana previ al festival i en horari vespertí: “The Punk Singer”, “Charles Bradley: Soul of America”, “Lou Reed’s Berlin” i “loudQUIETloud: A film about The Pixies”. L’accés a les pel·lícules és totalment gratuït fins a completar l’aforament de la sala.

Friday Night Lights, un nou tipus de religió

Actualment estem vivint l’edat d’or de les sèries de televisió, d’això no n’hi ha cap dubte. Fenòmens com GoT, The Walking Dead… o sèries amb una qualitat fora de tot dubte com Mad Men i Breaking Bad demostren que això és així. Tot i això, no fan tants anys que miràvem el televisor com el germà petit del cinema, el lloc on els actors que ja no congregaven a les masses acabaven les seves carreres (altre cop, gent com Matthew McConaughey, Woody Harrelson i Michael Sheen demostren que ja no és així.). Per tant, sempre és de destacar aquelles obres que fins i tot en temps en què el mitjà no gaudia del prestigi que té avui en dia van portar a terme projectes de qualitat i èxit. De fet, algunes de les sèries més ben considerades actualment són d’aquestes èpoques (The Sopranos, Oz, The Wire…).


La [gran] sèrie de la que parlem avui i que ja va ser protagonista del nostre darrer programa no és ben bé un obra emmarcada en aquells temps, tot i que sí és cert que va emetre’s justament en aquell moment en què la percepció sobre les sèries canviava més notablement. Es tracta de la sèrie Friday Night Lights, creada el 2006 i que va sorgir d’una pel·lícula del 2004 dirigida per Peter Berg, amb el mateix títol però actors diferents. Berg, que aquí exerceix com a creador, guionista i productor, ens explica la història d’una petita ciutat texana que viu l’esport, i en particular el futbol americà com sí no hi hagués res de més important. Com si d’una religió es tractés, els membre d’aquella comunitat es reunien cada divendres a la nit per veure als Dillon Panthers, l’equip de futbol americà de l’institut de la ciutat.

A partir d’aquí, i acompanyant a la trama actors de reputada qualitat com Kyle Chandler o Connie Britton, Berg ens feu testimonis de les vides dels membres d’aquesta ciutat durant 5 temporades i 76 episodis, fins a una temporada final, al 2011, que li permeté a Chandler guanyar finalment l’Emmy a Millor Actor que portava mereixent des del principi. La sèrie va destacar per un estil fresc, directe, allunyada de les trames pesants d’algunes produccions actuals, però mantingué sempre l’interès ens els seus personatges, i es caracteritza per tenir un dels millors càstings del seu moment. Va arribar un moment en que Friday Night Lights va traspassar completament el rati d’edat del seu públic principal per convertir-se en un referent televisiu, i quedar en la memòria dels que la van seguir. De moment, Berg té previst estrenar al llarg del 2014 o principis del 15 Ballers, una nova sèrie sobre jugadors de futbol americà tant en actiu com retirats, així que els més fans de NFL tenen un nou objectiu sobre el que centrar-se.


Els curtmetratges d’el Doctor Mabuse

El Dr. Mabuse és una mostra de curtmetratges internacional celebrada a Barcelona des de fa 13 anys. Pretén apropar el format curtmetratge al públic que no està tan familiaritzat amb ell, Enguany està formada per 20 peces escollides per un jurat d’entre 795 candidates. La presentació de l’acte és teatralitzada, fet que marca la diferència amb d’altres mostres i festivals de curtmetratges. El 8 de juny del 2002, l´Associació Teatral La Jarra Azul, conjuntament amb el Servei de dinamització juvenil i el Centre Cívic de Trinitat Vella, realitza una mostra de curtmetratges. Si bé aqueell any aquesta Mostra es va emmarcar com a activitat audiovisual dins el cicle Acústic-Zoom, l’any següent esdevingué un projecte prou estable com per a tenir cos propi. La Jarra Azul crea una comissió exclusivament dedicada a desenvolupar-lo. I arriben a la  XIII Mostra de Curmetratges Dr. Mabuse que se celebra aquest dissabte a la Pista Aurora al Raval a partir de les 21.30h presentat per The Chanclettes. El proper dissabte 31 de maig la mostra se celebra a la Galeria Mitre Barceloa a partir de les 20.00h.

Com són els elefants?

Aquesta història, com tantes altres, té el seu orígen en el col·legi. Ben Stratford (cantant i guitarrista) i Harry Roche (baixsta) es juntaren a gravar uns temes en el col·legi i acabaren formant una banda que es completà amb un altre amic de l’escola, Joe Miller (guitarra) i amb Rob Waters (bateria).  As Elephants Are, inspirats per bandes com Bombay Bicycle Club o The Maccabees van treure el seu primer single War Cry l’any 2012.  Ràpidament varen tenir molt de ressò en les xarxes socials. Recentment han presentat dos temes nous, Hand Prints i Souls, que auguren un bon àlbum de debut. Aquesta nit  a la Razzmatazz.

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5