The Rapture, punt i final

Un dia trist per a Ville à Dômat, un dia trist pel món de la música. The Rapture se separen. No ho ha anunciat cap dels tres membres de la banda; no obstant això, ha estat el seu segell discogràfic DFA Records qui ha dit que els novaiorquesos se separen, però que els membres no ho diuen. Tot molt estrany. Ens acomiadem d’una de les bandes que ha sabut fusionar el pop de guitarres amb la música de ball. Els nord-americans ens han joies com House of The Jealous Lovers, Sail Away, Echoes, In The Grace of Your Love o aquest How Deep is Your Love?
Advertisements

Les versions d’il Dottore: "Alone Again Or" Calexico

El nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens va presentar el dilluns passat en la seva secció A tu et conec! la versió que va fer el grup Calexico d’ Alone again or de la banda de rock psicodèlica i folk rock dels anys 60 Love. La cançó fou escrita pel guitarrista de la banda, l’americà Bryan McLean. El guitarrista de la banda de California es basà en una història de desamor, atès que la seva novia el deixà. Quan McLean li envià a Lee, el líder,  per donar-li el vist-i-plau, aquest li digué que el títol s’havia de canviar i, finalment, li canviaren el títol posant-li per nom: Alone or again or. No obstant això, tenim diverses teories de formació de la cançó, una d’elles fou que els pares de McLean tenien el costum d’escoltar música flamenca i això l’influencià.

El grup Calexico va fer la seva versió l’any 2003, juntament amb altres cançons més: Woven Birds i Convict Pool i va ser publicat per la discogràfica americana Quarterstick Records Inc, subsidiària de Touch and G. Els de Tucson liderats per John Convertino i Joey Burns eren, indubtablement, la banda més adient per fer aquesta versió.

L’altre amor de Tom Odell

Tom Odell, cantant, compositor i pianista britànic, guanyador del prestigiós premi Brit de la Crítica en l’edició del 2013, ens presentará el seu primer àlbum ‘Long Way Down’, publicat el juny de 2013. Tom debutà el 2012 en el programa Later… with Jools Holland de la televisió britànica, amb una impactant interpretació d’ Another Love. Quan llançà l’ EP Songs From Another Love provocà un gran enrenou i se’l comparà amb Jeff Buckley i el primer Bowie. En un temps rècord, Tom Odell ha aconseguit aplegar un important nombre de seguidors i el respecte de la crítica. Tom Odell presentarà aquesta nit a la sala Apolo l’álbum amb el què debuta aquest jove cantant i compositor de només 22 anys.

La germandat del fill etern de Damien Jurado

Damien Jurado torna als escenaris amb Brothers And Sisters Of The Eternal Son, el seu tretzè disc d’estudi. L’àlbum és una continuació del seu aclamat anterior disc Maraqopa, publicat en 2012 i Richard Swift repeteix com a productor. El cantant canadenc presentarà aquesta nit a la sala Apolo aquest nou disc de títol un xic místic i en el què cinc de les cançons comparteixen la paraula silver.

Ville à Dômat: Capítol 44

El dia 11 de Març és el nostre primer aniversari. Fem 1 any!!! Demà ho celebrarem en directe i amb tots vosaltres. Ara fa un any en Divus Julius Bonasera i els seus dos deixebles més espavilats: DJ Bassas i Sir Charles, varen iniciar una incerta aventura. Avui, un any després Ville à Dômat és la nova Ítaca. Poc a poc l’univers viladomatià s’ha anat engrandint. Nous personatges han poblat aquesta nova utopia. El món freaky d’en Hipster; les lliçons magistrals d’en Bergman; les entrevistes punyents d’en Mariscal Mauro; el “tot és fosc, molt fosc” d’en Matapardals, els udols del nostre Scooby-Doo particular: en Morrison; l’humor sornaguer d’en Kúgar; en Parmesà 100% underground; La Petite Punk que ha esdevingut un dibuix animat; El Cafetero que ara és, lluny molt lluny, fent “brincar a las cabras”; el misteriós Merodeador Subrepticio que segueix escampant la boira amb el seu Paquito, el canari afònic; l’agent que ha fet ombra a 007, en Winston-Wifi; els enigmes d’en Professor Kolja, hipòtesis Bassas, hipòtesis; Wilson, l’home més negre que la neu que es passeja per Barcelona amb una pilota de bàsquet a la mà; en Manitas i l’Epistol que estan dibuixant el nostre còmic; La Musa que ha tastat el bes de les papallones. Pardàlia, la història que ha empetit a “Joc de Trons”; el brunzit del nostre estimat borinot de bardissa. Pero qué puta broma es esta? Ens deixàvem al nostre peculiar cirugiá de versions, Il Dottore. Per molts anys a tots i totes. Metafísics esteu? Escolteu Ville à Dômat. Som llegenda. Que la boira sobre Guanta us acompanyi.

Hannibal, un segon plat de luxe

Fa un parell de setmanes que es va estrenar a la cadena nord-americana de la NBC la segona temporada d’Hannibal. La sèrie sobre un dels caníbals més famosos de la cultura occidental ja va causar furor en la seva estrena a la petita pantalla fa ara un any, però és sense cap mena de dubte amb aquesta nova ració de capítols amb la que la sèrie es confirma com una de les grans cites anuals televisives.

La sèrie és protagonitzada per un agent de l’FBI, Will Graham (interpretat per Hugh Dancy), que treballa com a analista de diversos crims, el qual juntament amb el seu superior Jack Crawford (personatge que interpreta Laurence Fishburne), es dediquen a capturar els criminals i psicòpates més perillosos dels EUA. Però quan el treball de Will Graham l’obligui a posar-se en la ment dels desequilibrats assassins, Crawford demanarà ajuda a l’expert psiquiatre Hannibal Lecter per tal de controlar el seu agent.



Tot i el que pugui semblar, el personatge d’Hannibal Lecter no té el protagonisme absolut de la sèrie, però sí que se’l pot observar com un mestre de l’engany i la persuasió, un personatge que poc a poc anirà desplegant les seves cartes per tal de controlar tot els esdeveniments que el rodegen, conformant un personatge extremadament ric i profund. Bona part de la responsabilitat d’això en té l’actor que l’interpreta, el danès Mads Mikkelsen. L’actor dóna vida el personatge d’una forma magistral, desempallegant-se de l’ombra d’Anthony Hopkins des del primer moment.


Així, la sèrie poc a poc va anar enganxant als seus espectadors durant tota la seva primera temporada, fins a un capítol final magistral, amb una darrera escena que perfectament es pot trobar entre les millors escenes televisives de l’any passat. Ara, l’NBC estrena la seva segona temporada amb un èxit de crítica encara major que abans, conformant-se com una de les ficcions més potents del moment. S’haurà de veure si la seva audiència, el seu pitjor enemic durant l’any passat, permet que tinguem les aventures de l’FBI i Hannibal Lecter com a acompanyants durant alguns anys més.

Atzucac: Dum Dum Girls "Rimbaud Eyes"

Cada setmana a Ville à Dômat programem el nostre atzucac de la setmana. En català un atzucac és un carrer sense sortida; en viladomatià és un hit, una cançó que se’ns enganxa i queda atrapada en algun atzucac de la nostra ment.

Un dels nostres passats atzucacs és Rimbaud Eyes de les californianes Dum Dum Girls que trobem en el seu nou i tercer disc, Too True. La cançó que fa referència als ulls del poeta simbolista francès del segle XIX, Arthur Rimbaud és segurament el tema més immediat que han escrit mai aquestes quatre noies. Fou el número 1 en el nostre top-5 del mes de gener.


Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5