Millors Cançons: Nº 6. TRICKY "Bonnie & Clyde"

La veu del trip-hop, Tricky, ha tornat facturant un desè disc False Idols que ens transporta a la seva òpera prima i millor disc Maxinquaye. El que fora veu dels Massiva Attack en els seus inicis ha creat un tema orgànic i ballable, fosc però alhora bell. Bonnie & Clyde ens parla de la famosa parella de malfactors i és una cançó marcada per una atmosfera inquietant i ritmes punyents que compta amb la veu femenina de Francesca Belmonte.
Advertisements

Rv: Millors Discs: Nº 6. SIGUR RÓS "Kveikur"

Títols impronunciables, portades excel·lents, vídeos plens de poesia, concerts hipnòtics, atmosferes lisèrgiques, producció barroca i épica musical. Els islandesos Sigur Rós, una de les nostre bandes preferides, han trigat només un any per parir un disc fenomenal Kveikur. Un disc on es presenten més despullats i sense l’ornamentació que els sol caracteritzar. La marxa del teclista Kjartan Sveinsson ha convertit a la banda en trio i malgrat el canvi respecte el més delicat i dolc Valtar ens tobem amb un disc amb cançons plenes de rauxa com Brennisteinn, més pausades com Isjaki o més melòdiques com Stormur. En definitiva, un altre regal pels amants del seu singular so.

Millors Films: Nº 7. THE ACT OF KILLING (OPPENHEIMER, CYNN)

Werner Herzog va dir respecte al film que ens ocupa: “No he vist un film tan potent i aterridor en l’última dècada”. Així de clar s’expressava per descriure The Act of Killing, un documental danès dirigit per Joshua Oppenheimer i Christine Cynn. El film ens explica la horrorosa etapa que es va desencadenar a Indonèsia el 1965, quan hi va haver un cop d’estat militar i milers de persones acusades de comunistes van ser assassinades per esquadrons de la mort. Així, el documental ens narra alguns d’aquests assassinats per mitja dels propis autors i protagonistes dels fets, exigint una visió del film atenta i preparada, acompanyada d’una altra forma de percebre la realitat (sempre es diu que els bons documentals són els films que exigeixen més a l’espectador).


De moment el documental ja ha guanyat els premi al Millor Documental dels Premis del Cinema Europeu i els Gotham, essent nominat tant pels Satellite com pels Spirit, i ha entrat la llista dels millors documentals de l’any pel NBR, pel que una futura nominació a l’Oscar sembla força probable. Haurem d’esperar-nos uns pocs dies, fins a l’anunci de les nominacions, per veure si realment el film obté el reconeixement que es mereix, però des de Ville à Dômat ja us diem que és una obra indispensable.


Millors Sèries: Nº 7. PEAKY BLINDERS (BBC)

Els gàngsters han recuperat un paper important a la televisió gràcies a la gran sèrie de l’HBO Boardwalk Empire; tanmateix, atenció, perquè els carrers de Birmingham estan sota el control d’una banda ultraviolenta i molt ferotge coneguda com els Peaky Blinders. La trama se situa després de la Gran Guerra als suburbis de la ciutat on diverses bandes pugnen pel poder. L’ambientació és meravellosa i, inclús, hipnòtica; els escenaris espectaculars i la música encaixa perfectament en l’obra de Steve Knight tot i ser totalment anacrònica. El repartiment és hollywoodià amb en Cillian Murphy i el Sam Neill al capdavant. La sèrie, afortunadament, ha renovat per una segona temporada.

Millors Cançons: Nº 7. DARKSIDE "Paper Trails"

Darkside, la parella formada pel productor Nicolas Jaar i el guitarrista Dave Harrington han reformulat el blues amb aquesta cançó que emana punsions estètiques, sensuals i narcòtiques. El ritme es va infiltrant poc a poc dins les venes a mesura que els sintetizadors es troben amb la sinuosa guitarra amb centelleigs de blues i amb una veu de crooner. Paper Trails no és res més que una gran cançó de blues del segle XXI.

Millors Discs: Nº 7. NO CEREMONY

Fa exactament dos anys tres artistes de Manchester varen penjar a les xarxes socials el single HURTLOVE. Una cançó sensorial amb veu misteriosa i piano intrigant. Han facturat un disc compacte amb moments lisèrgics, altres més hipnòtics però sense escletxes. A més conten amb les col·laboracions de James Vincent McMorrow cantant en la bonica AWAYFROMHERE I del cameo del guitarrista dels Pixies a HEARTBREAKER. NO CEREMONY és una banda que hem de tenir en compte.

Millors Films: Nº 8. LORE (CATE SHORTLAND)

La meravellosa història de la jove Lore i la seva odissea a través d’una Alemanya en decadència l’any 1945 constitueix el nucli central de l’argument de la darrera pel·lícula de la directora australiana Cate Shortland. Premi a la millor nova directora en el darrer festival de Seminci, el film ens narra l’experiència d’una noia educada pel nazisme imperant a l’alemany de la dècada dels 30, i com aquesta s’enfronta al fet de separar-se dels seus pares i fer-se càrrec dels seus germans.

Un nou punt de vista de les pel·lícules de la Segona Guerra Mundial on el protagonisme recau en el bàndol civil dels vençuts i on tot el drama es viu dins l’esfera de la família. Una interpretació principal molt potent que unida a un guió i un desenvolupament amb molt bon ritme, ens entreguen un film diferent a altres pel·lícules sobre el conflicte, aire fresc i revitalitzant, per cortesia de l’únic film alemany que s’ha colat al nostre top.


Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5