Shane Carruth torna amb un nou film

Desprès de presentar una de les pel·lícules més arriscades de l’edició del 2004 al festival de Sundance, Primer, i guanyar, Shane Carruth torna a dirigir, escriure i protagonitzar un nou film, a més d’encarregar-se de la fotografia i la música de l’obra. Es tracta de Upstream Color, la millor estrena de la setmana vinent (amb el permís de la comèdia francesa de Guillaume Gallienne).


El film, protagonitzat pel mateix Shane Carruth i per Amy Seimetz, nominada al Gotham a millor actriu per aquest paper, ens explica la història d’un home i una dona que s’atrauen l’un a l’altre per acabar quedant vinculats a un parasit que controla la seva forma de viure i de ser. La pel·lícula té un guió molt complex, de fet la sinopsis del film per al festival de Sundance de l’any passat no ajuda gaire a saber cap a on podrà anirà la trama, limitant-se a dir que un home i una dona acabaran caient en un cicle vital d’un organisme immortal, tot i que per aquells que ja hagin vist Primer, l’òpera prima de Carruth, això no serà cap sorpresa. Tant aquell film com aquest tenen en comú un guió molt intel·ligent que no li regala res a l’espectador, allunyant-lo de la convenció d’un guió ordenat cronològicament i amb diversos salts entre plans temporals i espacials que porten molts cops a la confusió


No és cinema por a tots els públics, la pel·lícula pot acabar sent repel·lent, ja que molts cops Carruth juga amb la confusió del propi públic. A més, exigeix més d’un visionat per acabar comprenent el significat de l’obra, i això si s’és molt perspicaç i atent, doncs el més probable és acabar desistint. L’obra compta amb una gra fotografia del propi director i guionista, i al festival de Sundance va guanyar una Menció del Jurat per la seva direcció de so,  a més del premi a millor director novell al festival de Sitges i dues nominacions als Gotham i als Spirit. 

Sembla que aquest cop no caldrà esperar altra vegada nou anys per un nou film de Carruth, ja que actualment ja es troba en la preproducció del seu pròxim projecte, The Modern Ocean, del que de moment només s’en coneix el títol.

Advertisements

Future Islands, FKA Twigs i Girl Band al Primavera Sound

La primavera fa acte de presència amb la incorporació de tres nous noms a la programació principal al Parc del Fòrum: els americans Future Islandsi els dublinesos Girl Band, que actuaran el dijous 29 de maig, i la britànica FKA Twigs, que ho farà el divendres 30.

L’ascensió de Future Islands és imparable. Després del seu pas pels segells Upset The Rythm i Thrill Jockey, la banda va signar a principis d’aquest any amb l’influent label britànic 4AD, que publicarà en breu el seu quart àlbum. Un disc oportunament titulat Singles on plasmen el costat més pop del seu so, ple de recognoscibles tornades i de sintetitzadors marca de la casa.

Girl Band procedeixen de Dublin i amb només un parell d’EPs i l’eficaç single “Lawman” s’han convertit en un dels grups del moment. Mentre preparen el seu àlbum de debut els seus concerts pengen el cartell de sold out allà on van gràcies al seu so que beu del minimalisme i la repetició del krautrock i l’electrònica, però que també mostra unes poderoses guitarres i un cantant amb un ampli registre.

FKA Twigs és una jove productora i ballarina anglesa que va autoeditar els seus primers temes realitzant vídeos de tots ells i penjant-los a Youtube, cosa que va cridar l’atenció del segell Young Turks que li va publicar el seu següent pas discogràfic l’any 2013. El seu eteri R&B ha estat destacat en publicacions com The Guardian i Pitchfork.

Blood Red Shoes: "És només rock’n’roll, però ens agrada"

El cicle de concerts Budweiser Live Circuit porta en directe als Blood Red Shoes a Barcelona aquest  23 de març de 2014. El duo presenta  el seu quart i homònim àlbumproduït i mesclat per ells mateixos, que es publicà el passat 3 de març. Blood Red Shoes, estan molt influenciats pel moviment riot girrrl, el grunge dels noranta i la vessant més existencialista de la literatura moderna. Seguint un esquema molt antic, però popularitzat per The White Stripes de duo guitarra-batèria, ofereixen tot un espectacle en l’escenari. Tot començà a Brighton l’any 2005 després de la dissolució de les seves bandes anteriors. El seu missatge és molt simple: “Només volíem tenir una banda sense massa pretensió. És només rock’n’roll, però ens agrada”. La banda britànica de punk Slaves obrirà el concert d’aquesta nit a la sala Razzmatazz.

Els gran problemes morals de Vic Mackey

The Shield va ser la sèrie sobre la que us vam parlar el dilluns passat al programa. The Shield, la sèrie protagonitzada per Vic Mackey (Michael Chiklis), un dels millors agents del districte de Fargminton, a Los Ángeles. Cap de l’unitat especial de la policía, Mackey és probablement l’agent més eficaç a l’hora de capturar i fer confessar als criminals. Tot això però, és fruit de la seva particular conducta i el seu codi moral, doncs Mackey treballa seguint uns mètodes que no eviten l’extorsió, la tortura o el xantatge.

Creada per Shawn Ryan al 2002, The Shield segueix la història professional d’aquest i altres personatges durant la seva lluita contra el crim. Anirem coneixent a diversos agents i oficials que estaran lluny de ser simples secundaris, ja que una de les millors facetes de la ficció és el eu guió. A més durant diverses temporades la sèrie tingué convidats de luxe, com els actors Forest Whitaker i Glenn Close. Tot un luxe per a una obra que enganxa des de el primer episodi, considerat com un dels millors pilots de la història, a l’igual que el seu episodi final (podrien aprendre molt els guionistes de grans sèries dels guionistes de The Shield).

A tot això, que faria que la sèrie ja fos recomanable i més, cal sumar-hi un muntatge i una fotografia de luxe, adaptant el concepte de càmera en mà per rodar, amb un toc de documental, algunes de les escenes més crues, ferotges i realistes que el gènere policíac ha vist en tota la seva història (només cal observar el seu tràiler per veure-ho).

Iván Ferreiro, l’indòmit galleg

Ja fa més de vint anys de la fundació de Los Piratas i gairebé fa deu que Iván Ferreiro porta endavant la seva carrera en solitari, una trajectòria indòmita i terriblement personal que ha donat forma a discos com Picnic Extraterrestre i Confesiones de un artista de mierda(2011) en què el de Vigo reinterpretava en directe algunes de les seves peces clau, com la meravellosa Años 80. En aquesta ocasió, el gallec arriba amb els temes del seu nou álbum Val Miñor-Madrid, Historia y Cronología del Mundo. El disc, enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona sota la producció del gran Ricky Falkner, és el cinquè àlbum de la seva trajectoria en solitari. Un álbum on hi trobem cançons com Alien vs Predator (amb la col·laboració de Julieta Venegas), BrasilCómo conocí a vuestra madreBambi RamoneEl bosón de Higgs o El fin de la eternidad que prometen capbussar-nos en l’univers creat per Ferreiro. Aquesta nit a la sala Barts.

Let’s Festival amb Sidonie, León Benavente, The Right Ons i …

Let’s Festival continua avançant. El tercer cap de setmana reuneix programació de luxe: divendres, Julio de la Rosa, León Benavente i Egon Soda; i dissabte, Sidonie, The Right Ons i La Sombra del Átomo. Julio de la Rosa, León Benavente, The Right Ons i els Sidonie estrenen nous treballs; els catalans avançaren les cançons del seu proper nou disc ‘Sierra y Canadá’, que arriba a les botigues a finals de mes. Let’s Festival tancarà portes divendres i dissabte de la setmana que ve amb els directes de Triángulo de Amor Bizarro, Las Ruinas, Cuello, Desert, Fuel Fandango i Delafé y Las Flores Azules. Sir Charles i DJ Bassas assistiran als concerts.



DE BRISES I BOIRES: "Incerta Glòria" Joan Sales

El dilluns passat, a la secció literària De brises i boires, el nostre lletraferit en Matapardals, ens parlà de l’escriptor, poeta, editor i traductor Joan Sales. Joan Sales fou un escriptor, poeta, editor i traductor català que va néixer l’any 1912. Va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, coneguda per publicar obres com “La plaça del Diamant” de Rodoreda o “Bearn o la sala de les nines” de Llorenç Vilallonga i fou el promotor de la revista Quaderns de l’exili. A més a més, dir també que se li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Pel que fa a l’estil poètic, va rebre molta influència literària del poeta post-simbolista Màrius Torres, un gran amic seu, que justament es van conèixer quan Torres li faltaven pocs anys per fer-se fonedís de la seva vida. A l’acabar la guerra civil l’any 1939, s’exilià a França i després a la República Dominicana l’any 1940, d’on passaria a Mèxic l’any 1942. Des del seu segell editorial, oferirà al públic la seva gran novel·la Incerta glòria (1956), el seu epistolari Cartes a Màrius Torreso les seves traduccions, entre les qual hi ha El crist de nou crucificatde Nikos Kazantzakis, o Els germans Karamàzov,del rus Dostoievski. Actualment, és un escriptor que s’està treballant molt en l’àmbit de la traducció. Per exemple, podem fer esment de la conferència que va fer el catedràtic, professor i traductor Joaquim Gestí al CCCB el passat 10 de Març sobre aquesta traducció grega amb la col·laboració de la traductora Simona Skraebec.


Incerta Glòria és la seva 6a novel·la, que fou publicada per primer cop l’any 1956 i després l’any 1971. La novel·la fou escrita pel bàndol dels vençuts i no conté cap missatge polític, i reflecteix un dolor que sobreviu a la propaganda de qualsevol part: tant dels escriptors comunistes i republicans com el bàndol nacional. La novel·la es divideix en quatre parts que tenen com a fons la guerra civil espanyola amb els dos bàndols.

La primera part és en forma epistolar i narra les vivències del tinent jove Lluís de Brocà i de Ruscalleda al front d’Aragó. La segona part també és en forma de carta, i pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya del Lluís, que narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part i la quarta són les vivències del seminarista Cruells, que més tard esdevindrà sacerdot.

Pel que fa a l’estil de la novel·la, podem dir que és àgil i col·loquial i reflecteix el model de llengua del seu autor, que donava molta importància al català parlat del seu temps, amb alguns castellanismes. A més a més, fou guanyadora del Premi Joanot Martorell i va rebre crítiques elogioses ja en la traducció francesa de l’any 1962.

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5