Atzucac: The Horrors "I See You"

Un dels retorns més esparats d’enguany és el de la banda britànica The Horrors. Els anglesos han esdevingut una de les bandes més rellevants de pop psicodèlic i post-punk de l’actualidat. Han anunciat que el proper 5 de maig veurà la llum el seu quart disc anomenat Luminous. El nostre atzucac de la setmana és I See You, el primer single del que serà el seu nou àlbum. Set minuts d’una intensitat bestial amb tornades lisèrgiques que sonen a pura glòria.
Advertisements

Nathaniel Rateliff by Cooncert

Aquesta nit la plataforma Cooncert porta a la sala Apolo per petició popular a Nathaniel Rateliff.  Natural de Missouri passà l’adolescència a Denver. El nord-americà és un autodidacta de la música i de moltes arts de la vida, sempre a l’ombra i cultivant una veu que fins el 2013 no rebé l’atenció que mereixía.  Fou l’any passat quan amb “Falling Faster Than You Can Run” (Mod y Vi, 2013) la premsa, especialment nord-americana, començà a compara’l amb noms de la talla deJustin Vernon (Bon Iver), M. Ward o Bill Callahan. Aquest àlbum és un inspirador tractat de folk amb grands moments de rock americà. Un autèntic plaer gaudir del seu directe. La repercusió d’aquest disc l’ha portat a compartir escenari amb artistes de la talla de Mumford and Sons, The Lumineers, Wilco, Ben Howard, Laura Marling o The Tallest Man On Earth, entre d’altres.

Laia Vehí
  farà de telonera. Acaba de gravar el su primer EP ‘This World’ con Campi Campón”.  La compositora ens deleita amb unes cançons pop amb aires reggae que parlen sobre el desamor, sobre la seva visió de la situació política i social actual del país, sobre la pèrdua i sobre Barcelona.

Fargo, la sèrie


L’any 1996 els germans Cohen van dirigir Fargo. Enguany la FX adaptarà la pel·lícula en format sèrie. Seguirà el nou format i ens explicarà cada temporada una nova història altres sèries com American Horror Story o True Detective han posat darrerament de moda. Els dos germans cineastes s’han associat amb FX  i ja tenim assegurada una primera temporada de 10 episodis que s’estrenarà aquest proper mes d’abril. Martin Freeman, el Watson de “Sherlock” hi interpreta un venedor d’assegurances dominat per la seva dona, un paper inspirat en el de William H. Macy al film original. La seva vida canviarà quan conegui un home misteriós interpretat per Billy Bob Thornton. El duet no trigarà en ficar-se en problemes amb la justícia i alterar l’ordre d’aquest poble perdut al cul (congelat) del món. Al repartiment també hi trobem altres cares conegudes, com ara Bob Odenkirk (Saul a “Breaking Bad“) en el paper de sheriff. La idea de la sèrie és inspirar-se en l’esperit de la pel·lícula original, però no replicar les trames.

Llarga vida als estranguladors

El ventall de The Stranglers és tan ampli que es pot parlar d’ells dient que van ser els teloners dels primers concerts britànics de Ramones i Patti Smith el 1976, quan ja portaven dos anys de carrera, però també citant que el 2012 van publicar Giants, el dissetè de la seva carrera, buit de nostàlgia i ple de sang bullint. 

Enquadrats entre els precursors del punk del Regne Unit , van ser això i han estat molt més. Paraules del seu baixista, Jean-Jacques Burnel: “Penso en nosaltres com a part d’aquell primer punk perquè vivíem en la mateixa flora i fauna que ell, però m’agradaria creure que The Stranglers no només érem els més punk, sinó també alguna cosa més”. Els seus primers discos (Rattus NorvegicusNo More HeroesBlack And White, la seva collita 1977-78) els van establir com a clàssics de l’època, i també com polèmics i indomables per la seva actitud combativa contra els mitjans. Amb The Raven (1979) van girar cap a terrenys musicals més complexos, com van corroborar després amb el conceptual The Gospel According To Meninblack (1981) i amb Feline (1983), el primer en el que van ficar guitarres acústiques i ritmes electrònics, amb molta influència musical de l’Europa continental. Els 90 van suposar la seva travessia del desert, després de la marxa del vocalista Hugh Cornwell, però amb el nou segle renéixer a partir de l’àlbum Norfolk Coast (2004), la cançó Big Thing Coming els va suposar el seu primer Top 40 en catorze anys. Aquest disc i els dos que han publicat després, Suite XVI (2006) i l’abans esmentat Giants, han confirmat que de la seva graduació, la del punk britànic, és potser l’única banda a mostrar nul interès en mirar el retrovisor.

Les versions d’il Dottore: Cowboy Junkies "Blue Moon"

El nostre cirurgià de les versions:Il Dottore, ens presentà la versió que van fer els Cowboy Junkies de una cançó atemporal, Blue moon .Una cançó molt famosa amb multitud de revisions i adaptacions.Blue Moon fou escrita per Richard Rodgers i Lorenz Harz l’any 1934. Les primeres que varen cantar aquesta cançó foren The Boswell Sisters l’any 1934.Vint anys més tard seria Elvis Prestley qui la versionaria; no obstant això, seria la versió del grup nord-americà de Doo-Woop, The Marcels, feta l’any 1961 la que tindria un gran ressò a nivell mundial. Els Cowboy Junkies, grup d’americana liderat per Margo Timmins, van fer dues versions d’aquesta versió, i en una d’elles la van enllaçar amb la tornada dels Everly Brothers,”All I Have To Do Is Dream“.

Però al cap d’un temps, després d’haver-la llançat, la van tornar a rescatar i van fer una cosa molt curiosa. A Toronto a l’església de Trinity, hi van muntar un escenari, amb l’objectiu d’aconseguir un so únic. Durant el concert van haver-hi diversos convidats. La cançó va ser enregistrada a la discogràfica The Trinity Sessions i la van reeditar en un CD amb el DVD del concert l’any 2006.

El Vida Festival presenta el cartell definitiu

Els 3, 4, 5 i 6 de juliol de 2014 naixerà el Vida Festival. Enmig d’uns entorns immillorables, durant el matí a La Daurada Beach Club i a partir de la tarda i fins la nit, a La Masia d’en Cabanyes. El Vida vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música. Grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn. El Vida, festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim de credibilitat artística sinó que també vol fer bandera de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l’economia local. 
  

En una roda de premsa, totalment, atípica s’han donat a conèixer el cartell del primer festival Vida. Alguns noms ja els coneixíem com és el cas de Lana del Rey, M.Ward, Yo La Tengo o Mishima, altres com Austra, Timber Timbre, The Free Fall Band, Joana Serrat, Pional o Pau Vallvé han estat anunciats avui mateix.

Ville à Dômat: Capítol 47

Fosc, tot és fosc a Pardàlia. Demà La Musa ens llegirà un nou capítol de la novel·la que ha empetitit a “Joc de Trons“. En Bergman dedicarà tres cançons. Una al més underground de la banda, en Parmesà; una altra, al més estrambòtic de tots, Il Dottore i la darrera al més diví, Divus Julius Bonasera. Disseccionarem el nou disc de Beck i estrenarem les noves cançons dels Thievery Corporation, Peace, Future Islands i The Black Keys…En Mariscal Mauro entrevistarà en Joaquim Gestí, expert en literatura grega. Us informarem sobre l‘Aloud  Music Festival i albirarem atzucacs.
Ville à Dômat: La Nova Utopia.

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Monday from 6:45PM to 9:30PM at Barcelona FM 100.5