Fanfarlo, música i Baudelaire

La Fanfarlo és l’única novel·la escrita pel poeta simbolista francès Charles Baudelaire a mitjan del segle XIX. Aquesta nouvelle és un relat curt, un divertimento farcit d’un cruel sentit de l’humor que funciona com una faula amoral sobre el seductor seduït. Una petita joia literària que ens enganxa des de les primeres línies.
Fanfarlo és una banda anglesa amb cantant suec que deu el seu nom a l’obra de Baudelaire.La  fusió de folk, indie rock i post punk i una instrumentació molt variada, que inclou mandolina, clarinet, trompeta o violí, son dos dels segells distintius i personals d’aquest grup de Londres format l’any 2006 i que aquesta nit presentarà el seu flamant tercer disc Lets go extinct a la sala Bikini. Us deixem amb el vídeo del seu primer single dirigit per Inga Birgisdóttir, que resulta ser la germana de Jónsi de Sigur Rós.
Advertisements

Professor Kolja presenta: Hugh Williams el primer viatger del temps?

El professor Kolja, des d’Astanà, Kazakhstan, s’ha posat en contacte amb nosaltres com cada setmana des de fa gairebé un any per tal de portar-nos una nova història plena de tensió, misteri i emocions amb un aire de vinyeta pulp dels anys 20. En aquest cas, el torn és el de Hugh Williams, un dels possibles primers viatgers en el temps, o bé el nom més desafortunat de la història de la navegació.
Tot comença el 5 de desembre de l’any 1665, quan un vaixell que feia pocs dies que es trobava a alta mar, naufraga davant les costes de Gal·les a l’estret de Menai. L’embarcació transportava a 82 passatgers, però després de les operacions de rescat i salvament tan sols un d’ells va sobreviure per explicar el succeït, el seu nom era Hugh Williams. Un fet extraordinari que tot i això no passaria d’allò més que anecdòtic si no fos pel que el lector podrà descobrir en les properes línies…

121 anys més tard, el 1786, el mateix dia, del mateix mes, el 5 de desembre, el destí va voler que un altre vaixell amb 70 animes bord naufragues exactament en el mateix lloc que l’anterior embarcació, davant la costa de Gal·les, a l’estret de Menai. Dos naufragis en 121 anys pot semblar un esdeveniment normal en una zona on el mar es pot tornar impetuós, però el més curiós i extraordinari de tot va ser que tan sols un dels passatgers de l’embarcació va sobreviure, el seu nom… Hugh Williams.


Altre cop el 5 de desembre, però en aquest cas de l’any 1860, un nou vaixell pateix la mateixa sort que els dos anteriors, naufragant a l’estret, aquest cop amb 25 passatgers a bord. Tan sols hi ha un únic supervivent, i el seu nom… Hugh Williams. Davant la sobrenaturalitat dels fets, els naufragis passen a un segon pla. Tres supervivents els tres cops, tan sols un nom Hugh Williams. Era aquest personatge el mateix que havia sobreviscut als dos accidents anteriors? Hauria d’haver tingut més de 200 anys, una cosa impensable, tot i que Matusalem va arribar a viure 969 anys… Podria haver estat Hugh Williams el primer viatger en el temps o, realment són possibles els viatges en el temps? O estava atrapat en una especia de bucle temporal?

Com sempre, les històries del professor Kolja ens deixen amb ganes de més, i possiblement aquesta sigui la seva característica més atractiva. El que fou de Hugh Williams possiblement mai ho sabrem, però no és atrevit esperar que, d’aquí a uns quants anys, asseguts davant la televisió, siguem testimonis d’un naufragi similar, on altre cop hi hagi tan sols un únic supervivent. En aquest cas, el seu nom, ja el sabrem.


Savages, el silenci eixordador

Aquesta nit a partir de les 21.45h la sala barcelonina Apolo dóna la benvinguda a una de les bandes revelació de 2013: les britàniques Savages. Provenen de Londres, tot i que la seva cantant és francesa, i en només uns mesos s’han convertit en un dels grups a seguir del moment. El seu so remet als grans del post punk britànic i el seu àlbum de debut Silence Yourself va ser rebut com un manà, es va situar ràpidament entre els més venuts a UK i ara està apareixent molt alt a les llistes del millor de l’any a un gran número de revistes i webs especialitzades.

El món dels cómics a Ville à Còmic

Benvolguts/des a la nova secció Villa Còmic, el mes passat vàrem començar amb una breu introducció sobre el món dels còmics. Per poder-ho entendre d’una forma més clara, aquest món està estructurat principalment per tres grans branques: la japonesa, l’americana i l’europea.

La japonesa és la branca més comercialitzada de totes tant a nivell nacional com mundial. Per cada còmic Naruto, One Piece…, s’ha de realitzar un exemplar setmanalment. Això comporta que hi hagi una demanda de treballadors enorme. Sobretot, si ho comparem amb la resta de les branques. El còmic japonès, també conegut com a Manga, és distingit per les següents característiques:

Blanc i negre: una de les característiques més diferencials del Manga. Hi ha un nombre molt limitat de còmics japonesos en color. Principalment pel seu cost tan elevat i perquè es perd molt de temps en colorar les vinyetes. 

Il·lustració sintètica: utilitzen un acabat més fi  quant a les tintes i els seus traços. No són tan detallistes com els americans i els europeus. Això és degut a la manca de temps que disposen per tal de comercialitzar un capítol per setmana.

Narrativa: el còmic Manga té una característica molt peculiar dins la seva narrativa del temps. Quan volen donar importància a un fet de la història utilitzaran les vinyetes que millor els hi sembli. En molts casos, poden arribar a ocupar una o més d’una pàgina. Utilitzen aquesta tècnica per remarcar el seu entorn, per focalitzar els detalls més importants com les expressions dels personatges i  per donar sensació de moviment(com ara posar tot un seguit de vinyetes per l’acció d’un cop de puny. 

Els còmics americans tenen una distribució menys abusiva que el Manga. Acostumen a editar un capítol per mes. L’equip de treball és més reduït que el japonès, tot i afegint el càrrec del colorista. Podem distingir dins aquesta branca, dos grans editorials que competeixen des de fa molt de temps: Marvel i DC còmics. Les principals característiques del còmic americà són les següents:

Superherois: és el seu tret més diferencial i, alhora, el més desitjat per milions de compradors .

Estil: tenen un acabat molt detallista i juguen molt bé amb els colors i les seves tonalitats.

Plans: mentre que el còmic Manga juga generalment amb els plans frontals, el còmic americà juga amb tota varietat de plans. Son especialistes en trobar el pla més adient per la situació que correspongui.

Els còmics europeus són més irregulars. D’una banda, tenen una comercialització molt més lenta i, d’una altre, tenen un ventall molt ampli de diferents estils i formats. Depenent del seu gènere i país, utilitzaran l’estil que millor els hi encaixi. Aquestes són les principals característiques del còmic europeu:
Il·lustració a mà: mentre que els còmics Manga i americans utilitzen el recurs de digitalitzar totes les seves vinyetes, els còmics europeus tendeixen a fer-ho a mà.
Estil: acostumen a utilitzar un detallisme molt ben elaborat, ja sigui pel traç i l’acabat de les vinyetes o pel seu joc de colors i ombres. 
Missatge: els còmics europeus procuren aportar, a part de la seva història, un missatge reivindicatiu. Ja sigui de caire polític, econòmic, social… Molts autors europeus consideren el còmic com a un canal clau per tal de comunicar allò que realment els hi preocupa o, simplement, allò que volen transmetre.    

James Vincent McMorrow: el lirisme musical


El segon i nou disc del cantautor irlandès James Vincent McMorrow fou àlbum de la setmana en el capítol 40 de Ville à Dômat. A Post Tropical l’irlandès evoca paisatges d’immens colorit i melodies que es filtren harmoniosament per la nostra ànima. Estem davant d’un disc d’un lirisme exultant dotat d’atmosferes disperses embolcallat per un preciós minimalisme. La seva veu és, sense cap dubte, l’instrument més important d’aquest nou disc que supera amb escreix el del seu debut.

Ville à Dômat: Capítol 41

Ville à Dômat: el còmic. Molt aviat les primeres imatges al nostre blog. Demà a Ville à Còmic en parlarem amb els seus creadors, en Manitas i l’Epistol. Il Dottore ens presentarà la versió de “Strangers in The Night” de Marc Almond. DJ Bassas ens explicarà la seva experiència a l’Americana Film Festival. Torna el món del Hipster i les aventures de l’agent secret que ha fet oblidar a 007, el nostre agent WW. Esperem que en aquest programa la boira sobre Guanta s’escampi i aparegui el Merodeador Subrepticio. Divus Julius Bonasera ens presentarà el nou disc de James Vincent McMorrow i les noves cançons de Wild Beasts, U2, The National, Alpines i Maxïmo Park.
Ville à Dômat: Som llegenda!

Doctor Who fa 50 anys!

El passat mes de novembre la BBC va emetre l’episodi que serví per celebrar el 50è aniversari de la sèrie més mítica de la televisió: Doctor Who. La cadena per celebrar-ho va emetre  l’episodi “The day of the doctor“, el penúltim episodi on vàrem poder veure a Matt Smith com protagonista de la sèrie i amb aparicions estelars com les de John Hurt i David Tennant. L’audència televisiva fou de 10.2 milions de persones només al Regne Unit. L’episodi, a més, aconseguí un rècord guiness al ser l’episodi emès en un major nombre de països a la vegada, exactament a 94 de manera simultània per televisió i a 1500 cines amb 3D. Per molts anys Doctor Who!

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5