Savages, el silenci eixordador

Aquesta nit a partir de les 21.45h la sala barcelonina Apolo dóna la benvinguda a una de les bandes revelació de 2013: les britàniques Savages. Provenen de Londres, tot i que la seva cantant és francesa, i en només uns mesos s’han convertit en un dels grups a seguir del moment. El seu so remet als grans del post punk britànic i el seu àlbum de debut Silence Yourself va ser rebut com un manà, es va situar ràpidament entre els més venuts a UK i ara està apareixent molt alt a les llistes del millor de l’any a un gran número de revistes i webs especialitzades.
Advertisements

El món dels cómics a Ville à Còmic

Benvolguts/des a la nova secció Villa Còmic, el mes passat vàrem començar amb una breu introducció sobre el món dels còmics. Per poder-ho entendre d’una forma més clara, aquest món està estructurat principalment per tres grans branques: la japonesa, l’americana i l’europea.

La japonesa és la branca més comercialitzada de totes tant a nivell nacional com mundial. Per cada còmic Naruto, One Piece…, s’ha de realitzar un exemplar setmanalment. Això comporta que hi hagi una demanda de treballadors enorme. Sobretot, si ho comparem amb la resta de les branques. El còmic japonès, també conegut com a Manga, és distingit per les següents característiques:

Blanc i negre: una de les característiques més diferencials del Manga. Hi ha un nombre molt limitat de còmics japonesos en color. Principalment pel seu cost tan elevat i perquè es perd molt de temps en colorar les vinyetes. 

Il·lustració sintètica: utilitzen un acabat més fi  quant a les tintes i els seus traços. No són tan detallistes com els americans i els europeus. Això és degut a la manca de temps que disposen per tal de comercialitzar un capítol per setmana.

Narrativa: el còmic Manga té una característica molt peculiar dins la seva narrativa del temps. Quan volen donar importància a un fet de la història utilitzaran les vinyetes que millor els hi sembli. En molts casos, poden arribar a ocupar una o més d’una pàgina. Utilitzen aquesta tècnica per remarcar el seu entorn, per focalitzar els detalls més importants com les expressions dels personatges i  per donar sensació de moviment(com ara posar tot un seguit de vinyetes per l’acció d’un cop de puny. 

Els còmics americans tenen una distribució menys abusiva que el Manga. Acostumen a editar un capítol per mes. L’equip de treball és més reduït que el japonès, tot i afegint el càrrec del colorista. Podem distingir dins aquesta branca, dos grans editorials que competeixen des de fa molt de temps: Marvel i DC còmics. Les principals característiques del còmic americà són les següents:

Superherois: és el seu tret més diferencial i, alhora, el més desitjat per milions de compradors .

Estil: tenen un acabat molt detallista i juguen molt bé amb els colors i les seves tonalitats.

Plans: mentre que el còmic Manga juga generalment amb els plans frontals, el còmic americà juga amb tota varietat de plans. Son especialistes en trobar el pla més adient per la situació que correspongui.

Els còmics europeus són més irregulars. D’una banda, tenen una comercialització molt més lenta i, d’una altre, tenen un ventall molt ampli de diferents estils i formats. Depenent del seu gènere i país, utilitzaran l’estil que millor els hi encaixi. Aquestes són les principals característiques del còmic europeu:
Il·lustració a mà: mentre que els còmics Manga i americans utilitzen el recurs de digitalitzar totes les seves vinyetes, els còmics europeus tendeixen a fer-ho a mà.
Estil: acostumen a utilitzar un detallisme molt ben elaborat, ja sigui pel traç i l’acabat de les vinyetes o pel seu joc de colors i ombres. 
Missatge: els còmics europeus procuren aportar, a part de la seva història, un missatge reivindicatiu. Ja sigui de caire polític, econòmic, social… Molts autors europeus consideren el còmic com a un canal clau per tal de comunicar allò que realment els hi preocupa o, simplement, allò que volen transmetre.    

James Vincent McMorrow: el lirisme musical


El segon i nou disc del cantautor irlandès James Vincent McMorrow fou àlbum de la setmana en el capítol 40 de Ville à Dômat. A Post Tropical l’irlandès evoca paisatges d’immens colorit i melodies que es filtren harmoniosament per la nostra ànima. Estem davant d’un disc d’un lirisme exultant dotat d’atmosferes disperses embolcallat per un preciós minimalisme. La seva veu és, sense cap dubte, l’instrument més important d’aquest nou disc que supera amb escreix el del seu debut.

Ville à Dômat: Capítol 41

Ville à Dômat: el còmic. Molt aviat les primeres imatges al nostre blog. Demà a Ville à Còmic en parlarem amb els seus creadors, en Manitas i l’Epistol. Il Dottore ens presentarà la versió de “Strangers in The Night” de Marc Almond. DJ Bassas ens explicarà la seva experiència a l’Americana Film Festival. Torna el món del Hipster i les aventures de l’agent secret que ha fet oblidar a 007, el nostre agent WW. Esperem que en aquest programa la boira sobre Guanta s’escampi i aparegui el Merodeador Subrepticio. Divus Julius Bonasera ens presentarà el nou disc de James Vincent McMorrow i les noves cançons de Wild Beasts, U2, The National, Alpines i Maxïmo Park.
Ville à Dômat: Som llegenda!

Doctor Who fa 50 anys!

El passat mes de novembre la BBC va emetre l’episodi que serví per celebrar el 50è aniversari de la sèrie més mítica de la televisió: Doctor Who. La cadena per celebrar-ho va emetre  l’episodi “The day of the doctor“, el penúltim episodi on vàrem poder veure a Matt Smith com protagonista de la sèrie i amb aparicions estelars com les de John Hurt i David Tennant. L’audència televisiva fou de 10.2 milions de persones només al Regne Unit. L’episodi, a més, aconseguí un rècord guiness al ser l’episodi emès en un major nombre de països a la vegada, exactament a 94 de manera simultània per televisió i a 1500 cines amb 3D. Per molts anys Doctor Who!

Sónar Reykjavic

La marca Sónar s’extén arreu del món i durant aquest cap de setmana la franquícia del festival arriba a terres islandeses. És la segona edició i enguany creix tant en dies com en escenaris i nombre d’artistes. Un gran cartell amb primeres figures del panorama electrònic internacional: Major Lazer, Starwalker, Paul Kalkbrenner, Diplo, Jon Hopkins i Trentemoller, entre molts altres; i també de l’electrònica islandesa més destacada: GusGus, Hermigervill i The Mansisters. També hi participaren artistes afiliats al minimalisme com Einóma, Tayna & Marlon, Stereo Hypnosis, Mind in Motion, Good Moon Deer iFrimann.

L’EUSS acull la competició de robòtica de LEGO

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), organitza la vuitena edició de la First Lego League Barcelona (FLL) els dies 15 i 16 de febrer al col·legi Sant Joan Bosco d’Horta. La finalitat de la competició és la de promoure entre els joves la inquietud per la ciència i la tecnologia i fomentar valors com el treball en equip i la innovació a través del disseny i la construcció de robots programables amb peces de LEGO. 


Sota el lema Nature’s Fury!, es pretén fer descobrir a nens i joves com es pot actuar quan desastres naturals deixen anar tota la seva força. Així doncs, els equips de la FLL competiran per dissenyar eines de pronòstic i prevenció de diversos tipus de desastres naturals, ja siguin tempestes, terratrèmols o tsunamis. 

A través d’aquest emblemàtic joc els equips hauran de superar a contrarellotge proves amb els seus robots programables construïts amb peces de LEGO per tal d’aconseguir els reptes marcats. “Jornades com la First Lego League fomenten valors com el treball en equip, la competició amistosa i les ganes d’experimentar i aprendre amb els companys”, comenta el Carles Rubio, director de l’EUSS. A més, afirma que totes les iniciatives que fomenten aquest tipus de valors amb els petits de la casa “és un premi que, com a societat, de ben segur que recollirem en un futur”. 

En els tornejos locals, entre 90 i 100 equips s’han disputat passar a la final de Barcelona. Els premiats d’aquesta Gran Final tindran l’oportunitat de participar a la final estatal i en tornejos internacionals com el World Festival de St. Louis (EUA) o l’Open European Championship (Pamplona), on hi participen estudiants de múltiples països. El nombre d’equips inscrits a la FLL BCN d’enguany és de 64 i rep el suport de més d’un centenar de voluntaris que cada any dediquen el seu esforç a fer possible la competició. Es tracta d’estudiants, professors universitaris, familiars i amics dels participants que treballen en les diverses fases de l’organització de l’esdeveniment. 

La FLL va néixer fa prop de 16 anys com una inspiració de la FIRST (For Inspiration and Recognition of Science and Technology), organització sense ànim de lucre fundada per l’inventor i emprenedor Dean Kamen, i la innovadora companyia danesa LEGO. Des de fa vuit anys, la Fundació Scientia ha estat impulsant aquest programa internacional a Espanya, estenent-se any rere any a més ciutats i augmentant el nombre de participants. 

Amb una tradició educativa que es remunta a finals del segle XIX, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià és una institució d’ensenyament superior que té com a missió la formació i el desenvolupament integral dels futurs enginyers, posant un èmfasi especial en el vessant pràctic dels estudis i en la inserció laboral, promovent així la participació activa i l’esperit emprenedor.

L’EUSS ha posat en marxa el programa Engineering by doing una proposta formativa que s’estructura des de la perspectiva del desenvolupament de les competències professionals dels estudiants. Aquest programa és el resultat d’un projecte basat en una consulta a l’entorn socioeconòmic (empresaris,universitaris i agents socials).

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5