Jiwapop

Pensadors, experts en medi ambient, terapeutes naturals i grups de música compartiran la primera edició del festival Jiwapop, que se celebrarà del 27 al 29 de juny del 2014 a Montcada i Reixac, en uns terrenys d’uns 56.000 metres quadrats. L’assessor artístic del festival, el periodista Pep Blay, va explicar que el Jiwapop té quatre pilars: “la sostenibilitat, la solidaritat, la consciència i la música”. 


El Jiwapop neix com a iniciativa de Tony Tes i Sandra Fortado, components del grup de pop Suniverts. El pressupost és gairebé un milió d’euros, i sense cap aportació pública, tret de la cessió dels terrenys a càrrec de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. La previsió de l’organització és aplegar 30.000 visitants al llarg de les tres jornades.

El festival té dues àrees: “la zona consciència”, amb carpes dedicat a activitats, tallers conferències i xerrades; i la “zona freqüència” per a concerts, on actuaran “una dotzena de grups” les nits del 27 i el 28 de juny. Com a caps de cartell en l’àmbit musical hi trobem Madness, Fangoria, Love Of Lesbian, Izal, La Pegatina, Els Amics de les Arts, Macaco o Gerard Quintana i Alejandro Jodorowsky, Albert Espinosa, Elsa Punset, Alex Rovira, Ramiro Calle o María Luisa Becerra seran els protagonistes en l’àmbit de conferències. El nom del festival deriva de dues paraules: “Jiwa”, que vol dir ànima a Indonèsia i “pop”; és a dir, música.


Sigur Rós arriba a Joc de Trons

Des del mes de setembre que va aparèixer la noticia a Enterteinment Weekly se sap que els islandesos de Sigur Rós apareixerien a la quarta temporada de la sèrie creada per David Benioff i D.B. Weiss, Joc de Trons. Jónsi i companyia però no són els primers artistes en passar per la sèrie, i es que membres de The National, Coldplay o Snowpatrol ja van tenir les seves petites aparicions a la ficció.
Va ser el passat diumenge en el segon capítol de la temporada però en el que els fans del grup van poder veure els artistes a la petita pantalla. Però no només això, sinó que els islandesos també han realitzat una versió del tema “The Rains of Castamere” que ja crearen els membres de The National per a la segona temporada de la sèrie. Commemorant una antiga victorià de Tywin Lannister, el tema és interpretat pels membres de la banda en la seva aparició alhora que s’utilitza com a fons en els títols de crèdit del capítol. Us deixem amb el seu petit cameo i amb la seva versió de les Pluges de Castamere.


El cooncert acústic de Nathaniel Rateliff

Després del seu gran cooncert a la Sala Apolo de Barcelona, Nathaniel Rateliff visità MondoSonoro, iCat i va atendre a la premsa en el B-Hotel, on, a més a més, obsequià a uns pocs privilegiats amb un petit concert acústic ple de grans detalls i bons moments. Divus Julius Bonasera fou un dels pocs afortunats de tornar a gaudir de la música del cantant nord-americà. Us deixem amb el vídeo produït per Reciclando Producciones.

Les versions d’il Dottore: Pearl Jam "Last Kiss"

El passat dilluns, el nostre cirurgià de les versions, Il Dottore, ens presentà la versió de Last Kiss que va realitzar la banda americana de l’era del grunge, Pearl Jam.
 
La cançó original fou inspirada en uns fets reals. L’autor, Wayne Cochran, s’inspirà en una notícia que parlava d’un accident a Geòrgia on varen morir quatre adolescents. La conductora, Janet Klark  li anava a donar un petó al seu novio quan es va despistar, provocant un accident que provocà el fatal desenllaç. El sobrevivent, un noi, descriu durant tota la cançó els darrers instants amb la seva estimada i com ha d’actuar perquè es pugui retrobar aviat amb ella en el cel.
L’any 1964, J. Frank Wilson, un noi que estava fent el servei militar a una base aèrea, gravà aquest single i va tenir més èxit que la cançó original. L’any 1999, quan fomentava el gènere grunge, la banda d’Eddie Vedder va decidir gravar aquesta cançó per recaptar cèntims per les víctimes de la guerra dels balcans, i van recaptar la increïble quantitat de 10 milions de dòlars, i van arribar al Nº2 de les llistes al seu país i al nº1 a Austràlia. En definitiva, tot un èxit.

Una nit amb els fantasmes morts

Aquesta nit la sala Sidecar acull l’única actuació a l’estat de Dead Ghosts que presentaran el seu nou disc  “Can´t get No”. Sovint comparats amb els Black Lips o King Khan & BBQ Show, Dead Ghosts són la gran promesa del garage en Vancouver. Les seves caçons tenen l’espírit  del ‘60s fuzz-pop dels Nuggets, però amb una clara influència del garage-pop americà actual. Dead Ghosts tenen un dels directes més salvatges i divertits d’avui en dia.  The Saurs és un trio de l’extraradi barcelonés format per dues guitarres i una batèría que oficiaran de teloners. La seva enèrgica proposta es nodreix del reverb i el fuzz, elements essencials del seu so  garage-punk de melodíes pop.

Ville à Dômat: Capítol 49

Arriba la Setmana Santa i abans de marxar-nos de vacances fins el proper 28 d’abril demà torna Ville à Dômat, el magazín alternatiu favorit de la comunitat indie barcelonina. En Mariscal Mauro entrevistarà a David Morán, l’autor de l’esplèndida “Samarra“, la novel·la més viladomatiana del moment. En Bergman ens va descobrir un nou artista Paul Thomas Saunders i hem descobert que el títol de la seva nova cançó és “Apointment in Samarra“, casualitat o causalitat? demà us la posarem. Torna el món del còmic amb en Manitas i l’Epistol. En Parmesà, sempre 100% underground, ens presentarà els catalans Ilvcia. En Divus Julius Bonasera repassarà el sorprenent disc de Joana Serrat. Us parlarem dels Cooncerts que va oferirNathaniel Rateliff. Estrenerem les noves cançons de Woods, Rinôçerôse, Cut Copy o Sidonie. I després ens n’anirem de vacances!

Ville à Dômat: L’equació impossible.



Farhadi estrena nova pel·lícula

Asghar Farhadi, probablement el millor director de cinema de l’Iran actual i un dels millors cineastes d’Àsia estrenarà el proper dimecres dia 16 la seva nova pel·lícula, Le Passé, després de l’imprescindible obra mestra que va dirigir el 2011, Nader i Simin, una separació, guanyadora de diversos premis a millor pel·lícula estrangera entre els que destaquen l’Oscar, el Globus d’Or o l’Spirit.

Amb Le Passé, Farhadi compta amb l’actriu Bérénice Bejo, nominada a l’oscar com a millor actriu secundaria pel film The Artist, on l’actriu argentina interpreta a una dona francesa casada amb Ahmad, un iraní que es trasllada de Teheran a París a petició de la seva dona per tal d’enllestir els tràmits del divorci, després de quatre anys sense veure’s. Un cop a la capital francesa, l’home descobrirà la complicada relació de la dona amb la seva filla, i al mateix temps que ell intentarà millorar aquesta relació, un secret del passat sortirà a la llum.

La pel·lícula de Farhadi ja va estar nominada a millor film estranger a la darrera edició del Globus d’Or, guanyant en la mateixa categoria el premi del National Board of Review (NBR). També es va presentar al Festival de Cannes del 2013 on Bejo va obtenir el premi a Millor Actriu, premi que en els Cèsar d’enguany li va “robar” Sandrine Kiberlain, pel seu paper al film 9 mesos… de condemna, obra que també s’ha estrenat recentment a les nostres sales. 

Així, la pel·lícula arriba ara als nostres cinemes després d’un llarg període en el que ha viatjat per tot el món, el que ens permet afirmar sense cap mena de dubte que estem davant una obra que val molt la pena, i és que per alguna cosa aquesta és una de les poques obres que ha pogut competir en nivell de popularitat a França amb la darrera obra de Abdellatif Kechiche, La vie d’Adèle.

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5