Els enigmes del professor Kolja: Percy Fawcett, el darrer gran explorador

El Professor Kolja torna a contactar amb nosaltres des de terres indòmites per tal de portar-nos un altre d’aquells misteris que tant l’entusiasmen i tant ens agraden. En aquest cas, el protagonista no és altre que Percy Fawcett, el darrer gran explorador britànic, que va desaparèixer en estranyes circumstàncies al Brasil, convertint-se en un màrtir de la seva professió.

Fawcett, nascut com Percival Harrison Fawcett el 1867 a Torquay, Anglaterra, era fill d’un membre de la Royal Geographical Society, i des de ben petit va heretar el gust per l’aventura i les exploracions. Després de treballar una temporada amb l’exercit britànic i de fer d’agent secret a l’Àfrica del Nord (on va aprendre l’ofici de la topografia), va emprendre la seva primera expedició a l’Amèrica del Sud el 1906.

En aquesta primera expedició es va dedicar a cartografiar l’àrea de selva de la frontera entre Brasil i Bolívia, i l’any següent, el 1907 va afirmar haver disparat a una anaconda gegant de 62 peus de llarg, pel que va ser ridiculitzat per la comunitat científica. Va realitzar un total de set expedicions entre 1906 i 1924. Gràcies a aquest bagatge va aconseguir desenvolupar una bona relació amb els natius de la zona, tot i que les seves expedicions es van veure interrompudes per la Primera guerra Mundial i el servei militar actiu.

Després de tornar de la guerra, Fawcett es va començar a obsessionar amb una llegendària ciutat perduda en alguna zona de la selva del Mato Grosso, a la que va anomenar “Z“. L’explorador es basava en un antic manuscrit portuguès, conegut com el el Manuscrit 512, on es detallava l’existència d’una suposada ciutat perduda, similar a les ciutats gregues i llatines (Fawcett va suposar que eren vestigis de la civilització de l’Atlàntida), entre les selves de Brasil, on una civilització d’homes blancs hauria governat la zona en èpoques ancestrals.
Així, el 1925, i després d’una expedició anterior del 1921 per la zona de Bahia, Fawcett va iniciar la que seria la seva darrera expedició, acompanyat del seu fill gran Jack Fawcett i un gran amic d’aquest, Raleigh Rimell. Va elegir tan sols dos acompanyants per poder viatjar més ràpidament i per passar desapercebut entre algunes de les tribus locals, que en aquella època encara no havien entrat en contacte amb els homes blancs.

Després d’arribar a la zona de Mato Grosso, Fawcett va arribar a l’Alt Xingú, un afluent del riu Amazones. Era el 29 de maig del 1925 quan va telegrafiar a la seva esposa informant-li que estava preparat per penetrar en territori inexplorat. Va ser l’últim contacte que es va tenir amb Fawcett i els seus dos acompanyants.

La majoria de suposicions sobre la seva fi versaven sobre els indis locals, com la tribu dels Kalapalos, els últims que els van veure endinsar-se en la selva, o els Xavantes, el territori del qual estaven penetrant. Tot i això, segons alguns testimonis, els dos acompanyants de Fawcett ja estaven coixos i malats quan van ser vistos per últim cop, i podrien haver mort per causes naturals a la selva, i no assassinats per les tribus de la zona.

Durant les dècades següents les diverses expedicions que van buscar algun rastre dels exploradors no van aconseguir sinó rumors . impossibles de verificar. Així es va extendre la llegenda entre els indis natiu que Fawcett havia perdut la memòria i havia passat la resta de la seva vida com a líder d’una tribu de caníbals. Fins a cent exploradors que havien anat a l’encontre de Fawcett van morir a les selves brasileres de Mato Grosso. Una de les teories més conegudes és la que va declarar Villas Boas a un explorador danès. Segons aquest, Fawcett i els seus acompanyants haurien perdut els regals per a les tribus locals en un accident al riu, i els Kalapalo, veient-los malalts i dèbils van decidir matar-los. L’explorador danès va visitar la tribu i suposadament li van confirmar la història de Villas Boas.


El 2005, un reporter de Nova York va visitar la mateixa tribu, els Kalapalo, i va descobrir que aquesta havia estat transmetent una història oral sobre Fawcett, un dels primers blancs que havien vist mai. Així, la història deia que Fawcett i el seu equip s’havien quedat al poble i després se n’havien anat en direcció est. Els Kalapalo van advertir als exploradors de no seguir, doncs serien morts pels “indis ferotges” que ocupaven aquell territori. Tot i això, Fawcett va insistir en avançar. Després d’observar el fum de les fogueres dels exploradors durant cinc dies, els Kalapalo no en van tenir cap més noticia.

Sigui quin sigui el resultat final de totes les investigacions sobre el tema, el destí de Fawcett i els seus dos acompanyants ja s’ha instal·lat en l’imaginari cultural del Regne Unit i Europa, com ho demostra que Arthur Conan Doyle, l’escriptor de la saga de novel·les sobre Sherlock Holmes i gran amic d’aquest s’inspirés en els seus relats per escriure la seva obra El Món Perdut. A més, la figura de Fawcett va servir per a la creació d’Indiana Jones, i ara mateix s’està començant a treballar en un film, titulat The Lost City of Z, que es basarà en aquesta última expedició de l’explorador, i de moment compta entre el seu repartiment amb els actors Benedict Cumberbatch i Robert Pattinson. Veurem si esdevé un futur gran èxit, però de moment, una gran història ja la tenen.

Calendari Pirelli: 50è aniversari

Robert Freeman fou el fotògraf encarregat de realitzar el primer Calendari Pirelli l’any 1964. Curiosament, la localització escollida aquell any fou l’illa de Mallorca. Per a  commemorar el 50 aniversari del Calendari Pirelli, la marca ha decidit rescatar una sessió del prestigiós fotògraf Helmut Newton realitzada el 1985 i que en el  seu moment no fou publicada. La producció d’aquest sèrie tingué lloc entre Montecarlo i La Toscana. Coincidint amb la celebració del GP de Mónaco d’aquell any, Newton aprofità la presència dels bòlits de Fórmula 1 com escenari pels retrats. Imatges històriques i inèdites que finalment veuen la llum en tot el seu esplendor. Per a  la realització d’aquesta sèrie Newton comptà amb l’ajut  de l’estilista i dissenyadora, Manuela Pavesi.
El Calendari Pirelli es famós per la seva escassa disponibilitat .No es ven, només s’entrega com a regal d’empresa als clients VIP de Pirelli. Possiblement aquest és l’únic calendari amb prestigi internacional dels que presenten imatges exclusivament femenines –a excepció de l’any 2011, quan el dissenyador de moda i fotògraf Karl Lagerfeld s’inspirà en la mitologia grega i comptà amb la presència de models masculins– amb fotos generalment considerades d’alta carga eròtica pels seus nus artístics.

MOFILM

MOFILM és una comunitat oberta el principal objectiu de la qual és produir vídeos de qualitat per grans marques i causes socials. Allò  que diferencia a Mofilm d’una gran agència de publicitat és el tamany del seu planter i l’actitud d’aquest. Sota el paraigües de Mofilm, s’agrupen 60.000 directors creatius sense ego, explica Baker. L’objectiu de Mofilm és fer més directa la comunicació entre marques i cineastes per eliminar les múltiples capes burocràtiques que acaben inflant el preu de la publicitat. A Mofilm hi trobem des d’amateurs del sector del vídeo i del cine fins noms consagrats com Robert Redford, Terry Gillian, Spike Lee o Jon Landau.

 
Des de MOFILM s’organitzen diversos concursos a l’any que permeten als usuaris de la comunitat guanyar un grapat  de dòlars i de pas tenir el seu bateig de foc en esdeveniments  tan importants com el London Film Festival, GSM Barcelona, Tribeca Film Festival, Consumer Electronics Show Las Vegas i Cannes LIONS. Entre les marques que ja han descobert els avantatges de treballar amb Mofilm hi trobem empreses tan conegudes com Best Buy, Nokia, Pepsi, Philips, Adobe, McDonald’s o Chevrolet. L’entrega de premis tindrà lloc el proper dimarts 26 de febrer al restaurant El Principal.

Ville à Dômat: Capítol 42

Us parlarem del Mofilm festival del proper 26 de febrer al que assistiran en Divus Julius Bonasera, en Mariscal Mauro i en Truster. Per cert, sabeu que probablement Ville à Dômat esdevindrà el programa de ràdio oficial del nou moviment Truster Rider? També el proper divendres assistirem el 1r festival de sèries de Barcelona convidats pels directors els qual vàrem entrevistar fa uns mesos: el Serielizados Fest. Torna La Musa, la nostra ensinistradora de papallones, la més bella entre les més belles, per explicar-nos un nou capítol de la misteriosa “Pardàlia“. El nostra lletraferit, en Matapardals ens endinsarà en el món literari d’Enrique Vila-Matas. En Bergman ens donarà una lliçó magistral sobre la veu femenina. Us presentarem a noves bandes com Arthur Beatrice, Boreals o Chet Faker i d’altres que tornen després de 16 anys com The Afghan Whigs. I, com sempre, acompanyats per tots els nostres entranyables personatges i amb un DJ Bassas més “sexy mother fucker” que mai. Que la boira sobre Guanta us acompanyi!

Spike Jonze enamora amb Her

Aquest divendres 21 s’ha estrenat una de les grans pel·lícules americanes de l’anys passat, la darrera obra del guionista i director Spike Jonze, Her. En ella, Jonze (Being John Malkovich, Adaptation, Where the Wild Things Are) ens presenta a Theodore, que en un futur pròxim s’ha convertit en un escriptor solitari, recent sortit d’una relació. Aquest, aconsegueix un nou sistema operatiu controlat per una IA, i aviat comença a adonar-se, no sense sorpresa, dels conflictius sentiments que apareixen entre ell i la veu femenina del sistema.

Guanyadora del premi al millor guió als Globus d’Or celebrats al gener, la pel·lícula, a més de recolzar-se en el treball de Jonze, aconsegueix utilitzar de forma immillorable un gran repartiment d’actors, especialment de Phoenix i Adams. Així, Joaquin Phoenix torna a impressionar amb una de les millors interpretacions de l’any que increïblement no ha obtingut la nominació pels Premis de l’Acadèmia. A més de Phoenix, la pel·lícula es beneficia del treball realitzat per Amy Adams, que ha tancat aquest 2013 com un dels seus millors anys de la seva carrera, amb obres com American Hustle, Man of Steel i la mateixa Her. Destaca també l’extraordinària feina realitzada per Scarlett Johansson, actriu que posa veu al sistema operatiu i que aconsegueix fer-se amb l’afecte de tota l’audiència. Completen el repartiment Rooney Mara i Olivia Wilde, que porten a terme una feina més que correcte amb els seus papers més secundaris.
Amb Her, Jonze torna a entrar en primer pla al panorama actual de l’indústria cinematogràfica, aconseguint a més el reconeixement com a director de primer ordre, que se suma a la seva ja consagrada faceta de guionista. Després de la recent campanya de premis a les que s’ha sotmès les millors pel·lícules del 2013, i on Her ha obtingut diversos premis i reconeixements de primer ordre com els premis a millor pel·lícula i director que li va entregar el National Board of Review (NBR), o les tres nominacions als Globus d’Or, la pel·lícula encara ara, amb certa tranquil·litat, els darrers dies abans dels Oscars, on opta al premi de 5 categories (Pel·lícula, Guió, OST, Cançó i Direcció Artística), sabent-se ja una de les millors i més reconegudes pel·lícules de l’any. Si heu d’anar al cinema durant aquesta setmana, no ho dubteu, Her no pot ser millor elecció.

Animac ’14

Del 20 al 23 de febrer, Lleida acull la nova edició de la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (Animac), quatre jornades de projeccions, conferències, tallers i altres activitats que es distribueixen entre la Llotja, el CaixaForum Lleida i el Cafè del Teatre. El sobrenom ‘Híbrid’, que el certamen adopta en aquesta edició, vol mostrar aquesta tendència consistent a infiltrar els personatges dibuixats o infografiats en 3D per conviure i interactuar amb imatges reals.

A la mostra hi participaran diversos convidat com ara el britànic Chris Shepherd, un dels representants d’aquesta hibridació entre la imatge real i l’animada, que estrenaràThe Ringer, el seu últim curtmetratge o  Jiří Barta, mestre txec de l’stop-motion, que introdueix tècniques digitals per a la integració d’imatge real i animació de cera al seu film ‘Yuki Onna’. Ben Bocquelet i Mic Graves, creadors de la sèrie ‘The amazing world of Gumball’, avançaran episodios inèdits de la tercera temporada. Pel que fa a la representació autòctona, anirà a càrrec dels lleidatans Àlex Vilagrasa, expert en efectes especials, i Antoni Pinent entre d’altres. En total, la programació de l’Animac 2014 projecta 235 títols entre llargmetratges, curts, peces televisives i d’internet. Oferirà deu sessions de curtmetratges, quatre de les quals competiran per obtenir el Premi del Públic.

//player.vimeo.com/video/85337855

Niu de Pardals: Shield Your Eyes

Súper trio de Blues rock procedents de Londres, els seus membres són:

– Stef Ketteringham – guitar, vocals
– Henri Grimes – drums
– Daniel Pedersen – bass

Potser una de les bandes de rock més impactants que he vist mai tant tècnicament, com en allò referent a la composició, l’energia… on el seu guitarra i bateria son realment fora de serie. 
L’any 2007 és la data màgica on van començar, i no van parar de fer concerts. Aquesta superbanda amb la seva furgoneta a estat tant a Anglaterra com a França, Espanya, República Txeca, Alemanya, etc. En totes aquestes gires no van anar pas mal acompanyats ja que algunes d’aquestes escapades les han compartit amb Pneu, That Fucking Tank, Nick Louder, Don Vito, Silent Front, Fordamage

Han estat per aquí tocant sempre records inoblidables de llocs com La Resistencia de l’Hospitalet, el Taxidermista, la up load, al Lemon Day 2013 i al Casal jove de Roquetes. El seu últim disc, REACH (gener 2013) del qual l’any passat ja en van fer la presentació per Espanya, França, Anglaterra…. els a portat a nous terrenys musicals.

Aquí un vídeo amb un tema d’una banda que segurament passarà a ser recordada com una de les millors bandes de rock de l’història…
(Aquest super guitarrista anomenat Steff té un projecte en solitari per treure’s el barret… guns or knives)

Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5