De Brises i Boires: 1984 de George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut com George Orwell fou un escriptor i periodista anglès, autor de novel·les com “La rebel·lió dels animals” o “1984”. Cal destacar que quan trepitjà la ciutat de Barcelona l’any 1936 va narrar la seva experiència a Catalunya sobre la Guerra Civil Espanyola amb el llibre “Homenatge a Catalunya”. Va morir  l’any 1950 amb l’edat de 46 anys de tuberculosi i fou enterrat a Oxfordshire. Si algú està a Londres i està molt a prop d’Oxfordshire, que visiti la seva tomba puix que és la tomba d’un dels escriptors més importants del segle XX.

1984 és una novel·la de futur-ficció escrita l’any 1948 i es tracta d’una narració emmarcada en una distopia en la qual un estat omnipresent reforça un conformisme absolut entre els ciutadans i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l’individu. Trobem també que aquest estat està encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà.

Dins de la novel·la, hi han 4 ministeris:

  • El ministeri de l’amor, que s’ocupa dels càstigs amorosos i la tortura
  • El ministeri de la pau, que s’encarrega d’assumptes relacionats amb la guerra i fer que aquesta sigui permanent.
  • El ministeri de l’abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l’economia i d’aconseguir que la gent sempre visqui al límit de la subsistència.
  • El ministeri de la veritat, que es dedica a reescriure la història.
 El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat, un dels quatre ministeris que hi ha, reescrivint la història permanentment i inventant herois. El Gran Germà supleix qualsevol personatge polític: ell és el comandant en cap, el guardià de la societat, el déu pagà i el jutge suprem. A dins del llibre trobem coincidències com la “V”, que és l’emblema del Socang o socialisme anglès, en el que Orwell realitza una paròdia de la “V” de la Victòria, utilitzada pels aliats a la Segona Guerra Mundial. En definitiva, podríem dir que és una descripció analítica dels règims totalitaris amb un final desolador.

Històries de satèl·lits finesos i les 3 últimes línees

El finesos Satellite Stories seran aquesta nit a la sala Razzmatazz presentant el seu nou disc Pine Trails. Un grup que està molt connectat amb grups com ara Two Door Cinema Club, Phoenix o The Drums i que comparteix aquest so fresc i immediat. Els finesos estan liderats per Esa Mankinen y Marko Heikkine.
També avui a la sala Rocksound els barcelonins The Last 3 Lines presentaran el seu nou disc Leafless.Van néixer a Barcelona l’any 2006 i van fer el seu primer concert important al Sidecar. La banda que practica un rock psicodèlic serà també al Primavera Sound.

Maxïmo Park, massa informació

Maxïmo Park la banda liderada per Paul Smith serà aquesta nit a la sala Razzmatazz presentant el seu cinquè àlbum Too Much Information. Fa uns quant any els anglesos van irrompre en el panorama musical com un tsunami amb el seu brillant disc de debut A Certain Trigger, però, poc a poc, es van anar diluint. En aquest nou disc han fet un gir cap a sons més melòdics i pop, han coquetejat amb l’electrònica i s’han apropat als vuitanta. Probablement el seu millor disc des de fa molt de temps.

El club de la bicicleta de Bombay

La banda britanica Bombay Bicycle Club serà aquesta nit a Barcelona per primera vegada presentant el seu nou disc So Long, See You Tomorrow. Tot i que aquest és ja el seu quart disc i ha aconseguit el nº 1 a Gran Bretanya, la banda molt reconeguda al seu país encara no ha aixecat el vol fora de casa seva. Barregen el folk amb l’electrònica i els ritmes tribals i han atès amb aquest quart disc una actitud madura i calma. Aquesta nit a la sala Bikini.

The Americans, ficció d’espies de qualitat

The Americans va ser una de les estrenes més destacades de l’any passat, arribant-se a dir de la sèrie que suplia aquell forat que havia deixat Homeland amb el pas del temps. I és que la sèrie protagonitzada per Keri Russell i Matthew Rhys aconsegueix, sense haver de reinventar el gènere, que les trames protagonitzades per espies i serveis secrets mantinguin tot l’interès que podien haver perdut amb la sobreexplotació que havien patit en els darrers anys.


La història ens situa en ple conflicte de la Guerra Freda, en un moment que els EUA i l’URSS es disputaven la supremacia econòmica, política i militar mundial. Els protagonistes són una parella d’espies soviètics que s’havien infiltrat al país una dècada abans amb l’objectiu de formar una família i instal·lar-se. Ara, amb dos fills i amb un agent de l’FBI com a veí, la parella haurà de fer front a alguns dels encàrrecs més complicats i arriscats als que s’han hagut d’enfrontar.


La sèrie juga posant els seus protagonistes enfront de situacions límit, moments en que no els queda més remei que confiar en l’altre, o entregar-se a la seva nació i arriscar-se a morir o ésser detinguts. A més, el tenir una família de la que cuidar, amb dos fills, introdueix a la ficció un element de quotidianitat molt interessant, amb un pes que juga un paper diferent en cada un dels espies. Opcions com la d’entregar-se als americans o fugir sempre sobrevolen els seus pensaments, alhora que som testimonis d’un altre punt de vista, en aquest cas de l’agent de contraespionatge federal que a més, és veí dels protagonistes, interpretat per Noah Emmerich. A més de Rhys, Russell i Emmerich, la sèrie compta a amb altres grans secundaris com Margo Martindale, recent nominada als premis Satellite i als Emmy per la seva interpretació.

Ara s’estrena la segona temporada als EUA, i esperem que pròximament s’en confirmi la tercera, perquè la sèrie, honestament, ho mereix (va estar en el llistat dels 10 millors programes televisius de l’anys segons l’AFI). Veurem com els personatges evolucionen mentre el setge dels serveis secrets els va ofegant més i més, aproximant-se poc poc als nostres protagonistes. Des de Ville à Dômat ja estem ansiosos.


Fanfarlo, música i Baudelaire

La Fanfarlo és l’única novel·la escrita pel poeta simbolista francès Charles Baudelaire a mitjan del segle XIX. Aquesta nouvelle és un relat curt, un divertimento farcit d’un cruel sentit de l’humor que funciona com una faula amoral sobre el seductor seduït. Una petita joia literària que ens enganxa des de les primeres línies.
Fanfarlo és una banda anglesa amb cantant suec que deu el seu nom a l’obra de Baudelaire.La  fusió de folk, indie rock i post punk i una instrumentació molt variada, que inclou mandolina, clarinet, trompeta o violí, son dos dels segells distintius i personals d’aquest grup de Londres format l’any 2006 i que aquesta nit presentarà el seu flamant tercer disc Lets go extinct a la sala Bikini. Us deixem amb el vídeo del seu primer single dirigit per Inga Birgisdóttir, que resulta ser la germana de Jónsi de Sigur Rós.

Professor Kolja presenta: Hugh Williams el primer viatger del temps?

El professor Kolja, des d’Astanà, Kazakhstan, s’ha posat en contacte amb nosaltres com cada setmana des de fa gairebé un any per tal de portar-nos una nova història plena de tensió, misteri i emocions amb un aire de vinyeta pulp dels anys 20. En aquest cas, el torn és el de Hugh Williams, un dels possibles primers viatgers en el temps, o bé el nom més desafortunat de la història de la navegació.
Tot comença el 5 de desembre de l’any 1665, quan un vaixell que feia pocs dies que es trobava a alta mar, naufraga davant les costes de Gal·les a l’estret de Menai. L’embarcació transportava a 82 passatgers, però després de les operacions de rescat i salvament tan sols un d’ells va sobreviure per explicar el succeït, el seu nom era Hugh Williams. Un fet extraordinari que tot i això no passaria d’allò més que anecdòtic si no fos pel que el lector podrà descobrir en les properes línies…

121 anys més tard, el 1786, el mateix dia, del mateix mes, el 5 de desembre, el destí va voler que un altre vaixell amb 70 animes bord naufragues exactament en el mateix lloc que l’anterior embarcació, davant la costa de Gal·les, a l’estret de Menai. Dos naufragis en 121 anys pot semblar un esdeveniment normal en una zona on el mar es pot tornar impetuós, però el més curiós i extraordinari de tot va ser que tan sols un dels passatgers de l’embarcació va sobreviure, el seu nom… Hugh Williams.


Altre cop el 5 de desembre, però en aquest cas de l’any 1860, un nou vaixell pateix la mateixa sort que els dos anteriors, naufragant a l’estret, aquest cop amb 25 passatgers a bord. Tan sols hi ha un únic supervivent, i el seu nom… Hugh Williams. Davant la sobrenaturalitat dels fets, els naufragis passen a un segon pla. Tres supervivents els tres cops, tan sols un nom Hugh Williams. Era aquest personatge el mateix que havia sobreviscut als dos accidents anteriors? Hauria d’haver tingut més de 200 anys, una cosa impensable, tot i que Matusalem va arribar a viure 969 anys… Podria haver estat Hugh Williams el primer viatger en el temps o, realment són possibles els viatges en el temps? O estava atrapat en una especia de bucle temporal?

Com sempre, les històries del professor Kolja ens deixen amb ganes de més, i possiblement aquesta sigui la seva característica més atractiva. El que fou de Hugh Williams possiblement mai ho sabrem, però no és atrevit esperar que, d’aquí a uns quants anys, asseguts davant la televisió, siguem testimonis d’un naufragi similar, on altre cop hi hagi tan sols un únic supervivent. En aquest cas, el seu nom, ja el sabrem.


Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5