Retrograde és una cançó que desborda sentimentalisme i emotivitat per arreu. Una veu amb grans dots de lirisme que l’apropa al millor Antony acompanyada per un minimalisme musical seductor i un sintetizador que s’extasia eleva a James Blake al nou Olimp de la musica actual.
Millors Discs: Nº 9. OSSO LEONE "Mokragora"
Els mallorquins Osso Leone han aconseguit fer una obra descomunal amb el seu segon disc Mokragora. Han plantat un jardí ple de plantes diferents on l’equilibri i l’harmonia es donen la mà. Ens endinsen en una experiència complexa, ambiciosa, poètica i arriscada on les cançons poc a poc t’enreden amb les seves branques captivadores i la ingravidesa de les seves fulles et transporta a un agradable incomformisme.
Millors Films: Nº 10. NYMPHOMANIAC. VOLUME 1 (LARS VON TRIER)
La darrera pel·lícula del danès Lars von Trier es va estrenar fa molt poc temps, el dia de Nadal concretament, però ja s’han pogut observar les primeres reaccions al film. Nymphomaniac Vol. 1 és, primer de tot, la història d’una nimfòmana, Joe, interpretada en el film per dues actrius diferents, Charlotte Gainsbourg, una de les actrius fetitxe del director i que interpreta a la Joe actual, i Stacy Martin, model professional que debuta al cinema amb la pel·lícula de von Trier i que s’encarrega d’interpretar a la nimfòmana durant la seva adolescència i els seus anys de joventut. Però el film també respon a la necessitat del director de provocació, d’arribar fins a extrems i límits dins la seva filmografia.
Així, tenim una pel·lícula provocativa i directa, sobre l’alliberament sexual i les addiccions, amb grans interpretacions tant d’actors reconeguts com de novells (especial menció a l’escena on surt Uma Thurman), i en definitiva, un plat fort i colpidor d’un dels millors directors nòrdics actuals. Des de Ville à Dômat ja estem impacients pel Vol. 2, que té previst estrenar-se el dia 24 del mes de gener.
Millors Sèries: Nº 10. BROADWALK EMPIRE (HBO)
La sèrie de gàngsters Broadwalk Empire del canal HBO produïda per Martin Scorsesse és una de les grans sèries actuals de la TV. Una temporada que ha tingut tot el que acostuma a tenir la sèrie que explica la història de Nucky Thompson: tensió, violència a dojo, conflicte d’interessos i una exquisitat visual excel·lent. Una sèrie que va tenir el seu punt d’inflexió en la cloenda de la segona temporada, però que ha sabut mantenir el tipus i aguantar les embranzides de recents rivals com Mob City o Peaky Blinders.
The Pepper Pots, bon soul fet a Catalunya
Els gironins The Pepper Pots, després de 10 anys i 6 discos, diverses gires mundials amb parades a Estats Units, Japó, Anglaterra o França i col·laboracions amb algun dels artistes més importants de la història recent del soul (Binky Griptite, Eli ‘Paperboy’ Reed) i passat (The Impressions, Maxine Brown)presenten en directe el seu nou disc, We must fight, un disc que significa un pas endavant en el seu so, amb molts canvis, el més evident en les veus , que per primera vegada les formen un duet, Adriana Prunell i Aya Sima. Una combinació perfecta de so Motown i Deep Soul de finals dels 60 i principis dels 70, amb arranjaments de cordes, percussions, teclat i guitarres, dotant al seu so d’una nova profunditat. Aquesta nit a la sala Bikini.
Millors Discs: Nº 10. DISCLOUSURE "Settle"
Els germans Lawrence han facturat un primer disc ple de cançons perfectes per convidar-nos a ballar. Cançons com Latch, White Noise o You & Me no tenen res a envejar a cançons que tenen com únic destí les pistes de ball. Han recuperat el so del deep house dels 90 i l’han perlat d’una sofisticació total i això els diferencia de la resta de cançons pensades exclusivament pels dance floors d’arreu del planeta. A més, s’han envoltat de veus com les de Jesse Ware, Sam Smith, Eliza Doolite o Ed McFarlane entre d’altres que sublimen més el resultat final.
Millors Cançons: Nº 10 DAUGHTER. "Youth"
Elena Torna lidera el trio anglès Daughter que ha debutat enguany amb el disc If you leave on s’hi troba una de les cançons més belles d’aquest 2013 Youth. Una cançó melancòlica i continguda que es belluga entre el folk i el post-punk on destaca la veu d’Elena Torna acompanyada per textures electròniques, el singular batec de la bateria i delicats punteigs de guitarra que ens evoquen a The XX. Daughter han donat a llum probablement una oda a l’actual joventut sense rumb.
Ville à Dômat 