L’onzena edició del Festival ha tancat amb una assistència de prop de 30.000 espectadors. Tot un gran èxit l’espectacular acollida que ha tingut aquest any el Festival. Els premis d’aquesta edició han estat per a The Punk Singer (internacional), Triana Pura y Pura (nacional) i Bustamante Perkins (públic).
Aquesta onzena edició serà recordada per diversos fets destacats com ara els homenatges a Les Blank i Dick Fontaine, el naixement d’In-Edit Fast Forward, la continuïtat de la sala online del Festival a In-Edit TV i l’acostament del Festival a altres ciutats com Madrid, Bilbao i Pamplona. Un gran festival que any rere any aconsegueix superar-se. Fins l’any vinent!
Canadà és un niu de bona música. Bandes com Arcade Fire, Chromeo, Caribou o Crystal Castles confirmen que la invasió canadenca és un fet. Aquest dissabte podem gaudir a la sala Razzmattazz del concerts dels Half Moon Run directament arribats des de Montreal. La seva música és molt personal i es mouen entre el folk intens barrejat amb una èpica pròpia de pop contemporani. Tots els seus quatre components canten i toquen diversos instruments. Demà presenten el seu àlbum de debut “Dark Eyes”.
Razzmatazz continua celebrant el seu tretzè aniversari a tutti-plein. El van encetar amb el concert dels Editors i dies després amb els esperats Foals. Si aquest passat dilluns vàrem gaudir de la nova estrella del rock anglès, Miles Kane; el dimarts fou el torn de la mítica banda anglesa Suede. Això només acaba de començar i aquest dijous tenim partida doble. A la sala gran, el projecte del nord-americà Trevor Powers: Youth Lagoon que ens presentarà el seu segon àlbum “Wondroud Bughouse”. Un disc que ja es postula entre els millors d’enguany amb un so hipnòtic, minimalista i emocional.
A la sala 3, des de Portland, Oregon una banda pràcticament desconeguda a casa nostra, però amb quatre discs a la butxaca. Aquest quartet anomenat STRFKR ens presentarà el seu recent disc “Miracle Mine”, un disc fresc que elabora un pop a l’estil de bandes com Phoenix o Two Door Cinema Club.
Avui i fins el 10 de novembre la Filmoteca de Catalunya, al cor del barri del Raval, acull la setena Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya.
Enguany podem dir que la memòria és l’eix vertebrador de la Mostra. I no podia ser d’una altra manera, ja que el Líban és el país convidat d’aquesta edició. Un país petit, cruïlla de mons diversos i amb ferides encara sagnants en els seus records i geografia. La mostra ens proposa un recorregut per la seva història dels darrers trenta anys amb dues pel·lícules cabdals de la seva cinematografia i amb dos documentals que, des d’una mirada actual al passat, ens apropen a alguns dels grans reptes del present.
La mostra també dedicarà espais a un mite de la lluita anticolonial a través de la figura de Zabana, un dels primers líders de la lluita per la independència d’Algèria. Finalment, tornem –una vegada més– a la plaça Tahrir d’aquell 25 de gener del 2011 que va emocionar el món. I ens hi portarà L’hivern del descontentament, d’Ibrahim El Batout, que opta a millor pel·lícula de parla no anglesa en la propera edició dels Oscars, i que es podrà veure per primera vegada a l’Estat espanyol en aquesta Mostra.
L’In-Edit s’acomiada fins l’any que ve. El festival atorga el guardó de millor documental nacional a “Triana dura y pura”, un documental que explica com els gitanos del barri de Triana foren desallotjats i dispersats als anys 50 a altres barris marginals de Sevilla. Trenta anys després, descendents d’aquestes famílies es reunirien al Teatre Lope de Vega de Sevilla per commemorar l’última gran festa. El documental s’estrenarà el proper 22 de novembre a les sales comercials. D’altra banda, el premi a millor documental internacional se l’ha endut “The Punk Singer”; la història de Kathleen Hanna, un dels icones del moviment feminista Riot Grrrl.
Són vuit nois rossos. Són noruegs. Seran al Music Hall de Barcelona el 5 i 6 de Novembre i a la sala Tourmix de Girona el dia 7 amb un sol propòsit: fer-vos ballar i passar una bona estona. Presenten el seu tercer disc “Six months is a long time” i tenen un nom llarguíssim: Kakkmaddafakka. Un disc estiuenc, divertit i escumós com el bon cava. Diuen que els seus directes són pur divertimento. Varen exhaurir les entrades del dia 5. Per cert, una de les cançons del seu darrer disc es diu Bill Clinton. En una entrevista varen dir que l’expresident americà és un heroi per ells. Per què serà?
Aquest matí Barcelona s’ha llevat amb un gran cartell d’Arcade Fire al bell mig de la ciutat. No es pas un d’aquells cartells que han inundat les ciutats de mig món i que anunciaven la sortida del seu disc “Reflektor”. El cartell col·locat estratègicament al Portal de l’Àngel, ens informava que Arcade Fire són la segona confirmació del Primavera Sound 2014.
Recordem que Neutral Milk Hotel fou la primera confirmació del festival. Primavera Sound ha sorprès a tothom. Després de tants mesos esperant el nou disc dels canadencs, només pocs dies després de la seva distribució a nivell mundial Primavera Sound ha trigat molt poquet per confirmar la presència al festival. Chapeau!
Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5
Ville à Dômat 