Tag Archives: Alvvays

Best Covers: Flyte  ‘Archie, Marry Me’

Flyte have a opted for a more relaxed and old fashioned feel for their debut The Loved Ones.  The album is drawn to a close by a cover of Alvvays Archie, Marry Me’. Overall the album is  surprising retro fulled master piece. A wonderful laid back album and artistic showcase.

Advertisements

Music by Bergman: Boniface

Boniface is a new band from Winnipeg, Manitoba. Boniface released their first single “I Will Not Return as a Tourist” just last week and has already signed a deal with Transgressive Records who is home to artists like Alvvays, Flume, Foals, Two Door Cinema Club and more.  The track is overwhelmingly dream-like with its lo-fi production and airy synths. Most importantly, the track’s complexity is what makes it so intriguing; it’s difficult to define the genre it falls under. Some may call it indie while others could suggest it’s experimental.

 

Ville à Dômat # 184: ‘Indiemaniacs’

Som Indiemaniacs i volem donar la benvinguda a l’estiu amb els millors petards del moment. Millors inclús que els de la revetlla de Sant Joan. El primer i més fort petard serà l’entrevista que farem a la gent d’un dels festivals que ens té robats el cor: Vida Festival. Estrenaramen un reguitzell de bons petards: el més nou de Wolf Alice, Queens of the Stone Age, The Killers, Orchestral Manoeuvres in the Dark i Everything Everything.  Repassarem el nou disc de Gorillaz “Humanz” i descobrirem a noves bandes com ara Zola Blood o Pelicandy. També parlarem del concert de la setmana: Agnes Obel.  A més a més, tota la info sobre la Mostra Internacional Films de Dones i del Tangent, el Festival de les Arts de l’eixample.
Ville à Dômat: Indiemaniacs

Productora de Pardals: Alvvays

El mestre Bergman i la Productora de Pardals viatgen fins a Canadà per mostrar-nos aquesta gran troballa: Alvvays. Arriben des de Canadà, tot i que després d’escoltar el seu debut homònim i descobrir l’habilitat de la banda liderada per Molly Rankin i Kerri MacLellan a l’hora d’exprèmer melodies, la veritat és que no haguessin desentonat en l’època daurada del pop escocès o del so C-86. Així, picotejant una mica de Belle & Sebastian, The Pale Fountains o inclús The Vaselines i enriquint les seves cançons amb picades d’ullet a Real Estate i The Pains Of Being Pure At Heart, els canadencs poden presumir d’haver fet un dels treballs d’indie-pop més encantadors i evocadors de la temporada. 

El Primavera Club del diumenge 2

Ahir varem viure un dia ple de sensacions positives amb grans actuacions com la dels energètics The Saurs o la dels elegants Woman’s Hour i, sobretot, la de Strand of Oaks. Avui seguim un dia més amb més concerts i aquest diumenge de cloenda del Primavera Club Divus Julius Bonasera ens recomana aquells concerts que no us podeu perdre.


MOVEMENT 
D’un grup capaç d’acumular comparacions amb Prince i James Blake només cap esperar quelcom de bo, i això és precisament el que fa Movement, trio de Sidney que ha capgirat l’R&B per explorar un soul mínim, despullat i altament emocional. La veu de Lewis Wade és una de les armes secretes d’aquesta banda que amb un parell de singles ha aconseguit obrir una nova via en el soul contemporani i ha trobat una fórmula d’alt voltatge sensual. Teatre Principal 20.10



ALVVAYS 
Arriben des de Canadà, tot i que després d’escoltar el seu debut homònim i descobrir l’habilitat de la banda liderada per Molly Rankin i Kerri MacLellan a l’hora d’exprèmer melodies, la veritat és que no haguessin desentonat en l’època daurada del pop escocès o del so C-86. Així, picotejant una mica de Belle & Sebastian, The Pale Fountains o inclús The Vaselines i enriquint les seves cançons amb picades d’ullet a Real Estate i The Pains Of Being Pure At Heart, els canadencs poden presumir d’haver fet un dels treballs d’indie-pop més encantadors i evocadors de la temporada. Sala Apolo 21.OO



JUNGLE 
Emparats per un enigmàtic anonimat que no els va impedir omplir recintes i còrrer com la pòlvora a través de les xarxes socials, JUNGLE van aparèixer del no-res el 2013 i en menys d’un any es van convertir en nous portaveus del so urbà gràcies a l’elegància amb la qual manejaven el soul i el funk apropant-se al house de Disclosure i a les entremaliadures de Toro y Moi. El duet londinenc es va donar a conèixer amb “Platoon”, cançó que, juntament amb l’altre gran èxit que ha sigut “The Heat”, apareix ara en el seu primer LP.

Productora de Pardals: Alvvays

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals han viatjat fins a Toronto, Canada per trobar als Alvvays (escrit amb dues v baixes) responsables d’un dels atzucacs indies d’aquest estiu, Archie, Marry Me. La cançó fou escrita ara fa 4 anys i és una crítica a la institució del matrimoni. Té l’encant d’aquelles cançons undergrouinds de finals dels 80 i principis dels 90 i fou escrita ara fa quatre anys. La banda ha estat comparada a Camera Obscura i a The Pains of Being Pure at Heart, però ells citen com a principal influència a Teenage FanClub.