Tag Archives: Barts

Lee Ranaldo, la guitarra de Sonic Youth

Des de que Sonic Youth van aturar la seva activitat l’any 2011, Lee Ranaldo ja ha publicat tres discos amb The Dust, que cal sumar a la seva extensa carrera en solitari, iniciada l’any 1987. Músic, però també escriptor i artista visual, Ranaldo ocupa el lloc 33 en la llista dels més grans guitarristes de tots els temps de la revista Rolling Stone, un honor més que merescut, com torna a demostrar amb el seu últim disc, ‘Acoustic dust’ (2014), un treball gravat a Barcelona amb Raül Fernandez Refree als controls de so i editat pel Segell del Primavera. Una excel·lent manera de tancar el cercle de la connexió barcelonina -i acústica- de l’eminent guitarrista de Sonic Youth. Avui a la sala Barts dins del Guitar festival.

Evan Dando i la nostàlgia de The Lemmonheads

Evan Dando, líder de la banda de Boston The Lemonheads, que van tenir el seu moment de glòria a principis dels noranta amb Dando convertit en sex symbol de l’indie i els seus temes sonant a totes les ràdios d’Estats Units i el món visita el Barts Club en solitari per interpretar temes en solitari i reinterpretar els seus grans èxits amb The Lemonheads. Avui a la sala Barts.

L’efecte glacial de James Vincent McMorrow

L’irlandès James Vincent McMorrow torna a Barcelona ni un any després de la seva última vista després de col·locar a la impredictible llista de vendes espanyola un dels temes del seu segon i últim llarga durada, ‘Post tropical’ (2014), que apareix a l’anunci de la loteria de Nadal. Un disc en el que ha donat un gir més electrònic al seu pop-folk pausat que amb el seu àlbum de debut, ‘Early in the morning’ (2011), el va portar al principi a ser etiquetat com el candidat més ben col·locat per al títol de Bon Iver (o Justin Vernon) europeu. Amb el temps ha demostrat que té molta personalitat i talent propi. Aquesta nit a la sala Barts dins del XV Guitar Festival.

El porvenir de Marlango

Quatre anys després del seu debut al festival, Marlango tornen per demostrar-nos que les seves melodies són tan dolces, suaus i nocturnes com sempre i que la lluminositat del seu repertori és gairebé imprescindible. A més a més, la banda liderada per Leonor Watling i Alejandro Pelayo torna a Barcelona amb un sisè disc d’estudi encara ben calent, El porvenir, gravat aquesta primavera a Los Angeles sota les ordres del productor Sebastián Krys, amb col·laboracions de La Santa Cecilia, Bunbury i Fito Páez. Un disc en què aquest duo que li deu el nom al personatge femení d’una cançó del seu admirat Tom Waits (I wish I was in New Orleans) renova el seu poder natural per emocionar amb les seves històries plenes de lirisme i es llicencia en la universitat del bon gust. Avui a la sala Barts dins del 46 Voll-Damm Festival.

Pardals: Noko Woi

Difícil de situar en un gènere ja existent, la música de Noko Woi sona com un arbre amb arrels fetes de ritmes de percussió i baix, un tronc de teclats i sintetitzadors amb branques de guitarres i cordes, cobertes per una suau capa de veus. Els “pardals” d’aquesta setmana són els Noko Woi que aquest dijous presenten a la sala Barts el seu disc homònim de debut. 

Aquest àlbum és la més recent proposta del productor electro-acústic i músic Leo Aldrey, qui després d’assistir a l’anomenada Red Bull Music Academy a Nova York el passat any 2013, torna a Barcelona amb ganes d’iniciar un nou projecte musical, un que inclogués al seu còmplice de creació de melodies Salvador Sobral i al grup d’interessants artistes que juntament amb Aldrey, treballaven ja des de fa un temps en la construcció d’un laboratori audiovisual a la ciutat comtal: el cineasta i guitarrista Adolfo Bé, l’il·lustrador i també guitarrista Juan Daniel González i el creador de sistemes interactius Jon Corcuera amb un instrument de la seva pròpia invenció. A ells es van sumar després Frederic Font en el baix i la bateria Glòria Maurel per acabar de donar vida al projecte. 

El debut del projecte es va donar en el festival més internacional de la ciutat SÓNAR 2014, on acompanyats d’uns treballs visuals produïts especialment per a cada track, van interpretar els temes que donarien forma després al seu primer àlbum acte-titulat “Noko woi” gravat i mesclat a Barcelona, ​​i masteritzat als estudis de Red Bull Music Academy a Londres. Noko woi, significa “escoltar voltant” en Warao, una llengua nativa veneçolana, i d’això tracta aquest àlbum, una trobada entre diferents fonts d’inspiració. El llançament oficial del disc, es durà a terme a la Sala Barts de la ciutat de Barcelona, ​​el proper 20 de Novembre a partir de les 23:00.

Eduard Iniesta escampa la boira

El músic Eduard Iniesta, mestre dels instruments de doble corda mediterrània, defensa el seu nou treball, ‘Escampa la boira’ (2013), un disc on els nou temes d’Eduard Iniesta són com una pintura de David Friedrich, en què la contraposició de llum i foscor encaixen a la perfecció. Rere cadascuna de les cançons, enregistrades al seu propi estudi, s’hi amaga aquesta doble imatge. Algunes són aparentment obscures però amb punts de llum; altres semblen lluminoses, però amaguen la foscor. Curtcircuit el presenta aquesta nit a la sala Barts.

Els germans Angus & Julia Stone

Els germans Angus & Julia Stone van irrompre des de la seva Austràlia natal en l’escena folk-pop amb la força d’un vendaval. Això és degut a la seva eficàcia melòdica, comparable a la dels millors orfebres, diguin-se José González, Kings of Convenience, The Magic Numbers o Travis. El seu cantant, Frank Haley, es va convertir en mentor després d’escoltar el primer ep, Chocolates and Cigarettes”. Fascinat per l’emotiva lluminositat de la seva música coprodueix el seu debut “A Book Like This”.

Les boniques i fràgils cançons que composen i canten són com si Paul Simon anés de la mà amb Jack Johnson o fins i tot com si fos possible la reencarnació dels America d’“A Horse With No Name”. Una virtuosa combinació que uneix l’indie-pop amb el so Costa Oest dels anys setanta, a Belle and Sebastian amb Jackson Browne i Joni Mitchell. Per això que l’enregistrament a Malibú del seu tercer àlbum d’estudi, de la mà del llegendari productor Rick Rubin, responsable de discos memorables per a Johnny Cash, Red Hot Chili Peppers, Jay Z o Beastie Boys, sigui una immillorable notícia que fa encara més desitjable la seva presència al 16 Banc Sabadell Festival Mil·lenni, poc després d’editar les seves noves cançons. Aquesta nit a partir de les 21h a la sala Barts.