Ville à Dômat #182: ‘Big Time’

What a party! What a Big Time! Quina festassa la de Ville à Dômat. El mestre Bergman i Divus Julius Bonasera, artífexs de la festa, ho explicaran tot sobre aquesta. Entrevistarem a la gent de la Pastisseria Canal faedors del millor croissant de l’estat. Analitzarem el Primavera Sound Festival que comença aquesta setmana i punxarem alguns dels artistes que hi participaran com Odina, Barbott o !!! També estrenarem el més nou de Phoenix, Mogwai, Oh Wonder, alt-J, The Pains of Being Pure at Heart o Los Coming Soon. A més, informarem de la inauguració del Café del Mar Club Barcelona, del primer flagship store d’ Etnia Barcelona i dels guanyadors del Festival de Cannes.

Dilluns de 19h fins a 21h, 100.5FM Radio Ciutat Vella.

Ville à Dômat: Big Time

Ville à Dômat #174: “Let It Flow”

Un dilluns més el Temple indie de Ville à Dômat obre les portes a les 7 en punt del vespre. Demà tenim un convidat molt especial: Matthew Tree, el periodista i escriptor anglès resident a Catalunya, que serà entrevistat per Divus Julius Bonasera. Estrenarem les noves cançons de Depeche Mode, Weeze,r Kasabian i Feist. Parlarem del concert de la setmana: Benjamin Biolay. Repassarem el disc de debut dels londinencs Palace i us descobrirem a noves bandes com Off Bloom,Tender, Bad Wave o Weird Milk. També tota la info sobre el festival de literatura Kosmopolis i del Surfcity Festival. Parlarem de la pel·lícula guanyadora als Óscars: Moonlight i de la surrealista sèrie Dirk Gently.

Dilluns sintonitza de 7 a 9PM 100.5FM Radio Ciutat Vella

Ville à Dômat:Let It Flow

Productora de Pardals: Benjamin Booker

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals ens descobreixen una petita joia que serà en aquest proper Primavera Sound. El blues i el punk, units per obra i gràcia de Benjamin Booker, un jove de Virginia que anava per a locutor de ràdio i ha acabat sacsejant-se entre convulsions elèctriques, sons pantanosos i pessigades de vudú-rock. Una nova troballa del segell Rough Trade que presenta un músic capaç d’unir en un mateix cos a Chuck Berry i a Led Zeppelin i refer a la velocitat del raig el blues del sud entre picades de distorsió cuirassada. El seu debut homònim, publicat l’any passat i celebrat com un dels millors treballs de rock ardent de la passada campanya, és la millor prova de com un artista sortit del no-res pot acabar sacsejant els fonaments de la música popular.